Resultats de la cerca

Ciutat portuària al Volga inferior, hi comença el canal Volga-Don Té fàbriques de tractors, indústria metallúrgica i de l’alumini, de la fusta, alimentària i lleugera, drassanes, refineries de petroli i maquinària per a la indústria petroliera Centre d’ensenyament superior, té teatres i museus Amb el nom de Caricyn, fou fundada, el 1589, per a defensar el territori, ocupat per l’Horda d’Or, contra les invasions El 1670 fou presa pels camperols revoltats sota el comandament de Stenka Razin Els anys 1718-22 hi foren construïts murs de defensa contra els pobles de l’estepa L’any 1772 la ciutat…

Construcció de maquinària Indústria de la fusta, l’adoberia i tèxtil Port fluvial Central hidroelèctrica Institut d’aviació Des del 1946 rebé successivament els noms de Serbakov fins al 1957, Rybinsk 1957-84 i de nou des del 1991 i Andropov 1984- 91

És situada a l’extrem W del fiord homònim, que s’endinsa un centenar de quilòmetres a través dels millors districtes agrícoles i forestals del SE de Noruega, on forma una via marítima de gran tràfic És el centre econòmic, administratiu i cultural de Noruega Vorejada de turons, té el centre a la badia de Pipervika, annexa a l’àrea portuària, que també s’estén per les badies de Frognerkilen i Björvika L’expansió urbana s’estén pels turons del N, l’W i l’E, i hi ha una àrea residencial amb zones verdes a la gran illa de Bygdøy La indústria comprèn la…

La situació d’Ankara afavoreix les relacions amb la resta del país, fet que influí en la seva elecció com a capital de la nova Turquia, en lloc d’Istanbul, capital més important, però amb una situació massa excèntrica Actualment constitueix una ciutat administrativa i cultural El nucli antic es desenvolupà sobre un turó d’origen volcànic i és format per una sèrie de carrers estrets, de difícil circulació, on es troben les mesquites i els mercats a l’aire lliure Ja al pla s’estén, separada de la ciutat vella per la via del ferrocarril, una àrea molt nova, d’aspecte europeu La travessa l’…

Centre comercial i manufacturer producció de seda i cotó Anomenada antigament Adrianòpolis, del nom del seu fundador, l’emperador Adrià, serví de defensa bizantina contra les invasions dels gots i dels búlgars El 1205 fou sotmesa a la sobirania veneciana El soldà turc Murat I la conquerí 1362, i continuà en poder turc fins a la caiguda de Constantinoble Després de diverses ocupacions, passà als búlgars amb la primera guerra balcànica El 1913 tornà als turcs, el 1920 passà a Grècia, i el 1922 retornà definitivament a Turquia

Situada a la vora del Danubi, al S de Budapest, és el principal centre siderúrgic del país

Fundada pels belgues el 1910, és la segona ciutat del país, centre de l’extracció del coure i nucli industrial indústries alimentàries, tèxtils, de gènere de punt i de la construcció Fou la capital de la república independentista de Katanga del 1960 al 1963

Gràcies al gran desenvolupament econòmic enregistrat des de la fi del segle XIX, l’evolució demogràfica ha estat ascendent l’any 1950 no arribava encara als 100000 h Principal nucli industrial del país ciment, cervesa, sucre, farineres i tabac, és també un centre administratiu i turístic Resta unida per ferrocarril amb Sud-àfrica, Eswatini i Zimbàbue És un important port exportador i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Universidade Eduardo Mondlane, fundada el 1962

És un important centre d’indústria tèxtil i té una llarga tradició argentera Situada entre llacs el Tai, a l’W, i molts de petits a l’E i S, és travessada per canals, per la qual cosa ha estat anomenada “la Venècia de Xina” És una de les ciutats més antigues de la Xina ~1000 aC i fou capital del regne Wu segle V aC Del 1912 al 1949 fou anomenada Wuxian o Wuhsien La ciutat vella conserva el recinte emmurallat, diversos palaus i una gran pagoda del segle XIII

Centre agrícola i miner sulfur Prengué importància a partir del regnat de Frederic II 1296-1337, que hi residí sovint el 1307 fou iniciada la catedral, d’estil gòtic reformada al segle XVI, i en aquesta època fou bastida la torre hexagonal dita de Frederic II El palau Pollicarini, del segle XV, és també d’estil gòtic català