Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Albi
Vista d’Albi i del riu Tarn
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, capital de l’Albigès i del departament francès del Tarn, vora el riu d’aquest nom.
Centre agrícola i comercial de l’Albigès, s’hi concentren indústries metallúrgiques i tèxtils Explotacions d’hulla, calç i ciment Entroncament de carreteres Antiga civitas romana, al segle V fou seu d’un bisbat, i a l’època carolíngia, centre d’un comtat que, convertit en vescomtat, passà a formar part del de Tolosa al segle XI Esdevingué el focus principal de l’heretgia albigesa, del nom de la ciutat, que provocà la violenta croada de 1212-13 L’any 1249 fou incorporada a la corona de França El seu conjunt monumental inclou l’anomenat Pont Vell segle XI sobre el Tarn l’església de Sant Salvi…
Randers
Ciutat
Ciutat de Jutlàndia, Dinamarca, vora el Gudenå i abans de formar aquest riu el fiord de Randers, al Kattegat.
Port i centre comercial, amb indústries metallúrgiques i alimentàries conserves càrnies Conserva alguns edificis medievals
Gorgonzola

El canal Naviglio Martesana al seu pas per Gorgonzola
Alma Kastlander (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Municipi de la província de Milà, a la Llombardia, Itàlia, cèlebre pel formatge que porta aquest mateix nom (gorgonzola).
Saint-Fons
Ciutat
Ciutat del departament del Roine, al Lionès, França, a la vora esquerra d’aquest riu i al S de Lió.
Metallúrgia i productes químics
São Vicente
Ciutat
Ciutat de l’estat de São Paulo, Brasil, prop de la ciutat de Santos, i a la badia, d’aquest mateix nom.
És bàsicament un lloc turístic i d’estiueig, amb una gran platja, a Praia Grande, on ha estat edificat el complex residencial de Cidade Ocian És també centre comercial i de serveis
Phnom Penh
Ciutat
Capital de Cambodja, que constitueix una municipalitat, situada a la riba del Mekong, on aquest es divideix en dos braços abans del delta.
A 280 km de la mar, és un important port accessible pel riu i centre d’un considerable tràfic fluvial Típica ciutat oriental, té barris residencials moderns de tipus europeu Al costat de la indústria tradicional artesana han crescut indústries modernes tèxtil, mecànica, fusta i paper, tabac, destilleries, etc Nus de comunicacionsUniversitat Ocupada pels khmers rojos el 1975, la població civil ha estat obligada a abandonar-la
Oberhausen
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, a la conca del Ruhr, entre aquest riu i el canal del Rin-Herne.
Mineria d’hulla i indústria mecànica i química Nus ferroviari
Bagdad

Iraq. Santuari de Kazimiya, a Bagdad
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’Iraq i del muḥāfaẓa de Bagdad, a la vora del Tigris i prop del punt de major aproximació d’aquest amb l’Eufrates.
Situada en un emplaçament estratègic, Bagdad ha heretat el paper de cruïlla de camins representat abans per ciutats de pròxima localització Babilònia, Selèucia, Ctesifont, entre l’Àsia meridional, l’Àsia central, el Pròxim Orient i els llocs de pelegrinatge de Mesopotàmia i d’Aràbia El sector oriental de la ciutat comprèn la part moderna, amb els edificis del govern, ambaixades i centres comercials, mentre que el sector occidental és més antic, amb carrers estrets i tortuosos Resten pocs vestigis del passat, entre els quals destaquen la ciutadella, el palau dels abbàssides, avui convertit en…
Gaeta
Ciutat
Ciutat de la província de Latina, al Laci, Itàlia, situada al golf de Gaeta, al peu de l’Orlando, promontori que separa aquest golf del de Terracina.
És formada per dos nuclis urbans diferents la Gaeta pròpiament dita, al SE, i Elena, al NW És un port de pesca Hi ha indústria derivada de l’activitat pesquera, construcció d’embarcacions lleugeres i indústria del vidre L’antiga Caieta dels romans fou celebrada pel seu port i per les seves villes, entre les quals la de Ciceró i les de diversos emperadors Depengué de Fòrmia, però després de la destrucció d’aquesta 874 adquirí més importància Al segle IX esdevingué bisbat i cap d’un ducat, que s’independitzà de l’imperi Bizantí El 1140 passà a formar part del regne de Sicília i fou una de les…
Bizanci
Ciutat
Antiga ciutat de la costa nord del Bòsfor, colònia grega fundada pels megareus vers el 615 aC per tal de governar el pas d’aquest estret ensems amb Calcedònia a la vora oposada.
El 513 aC Darios l’ocupà, amb motiu de passar el Bòsfor per envair Grècia, i canvià sovint de dominador a causa del seu emplaçament, clau del pas de la mar, que permetia, alhora, el forniment de blat als grecs i la separació de l’Imperi Persa de la satrapia de Tràcia, a la vora europea del Bòsfor Recuperada per Pausànies, rei d’Esparta 478 aC, fins el 472 aC, que una flota atenesa l’expulsà En refer Trasibul l’imperi atenès, Bizanci tornà a ésser federada, però després de la batalla de Mantinea esclatà una guerra entre Atenes i les ciutats de la costa asiàtica Quan l’intent hegemònic de Filip…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina