Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Savignano sul Rubicone
Ciutat
Ciutat de la província de Forlì, a l’Emília-Romanya, Itàlia, a ambdues ribes del riu que oficialment ha estat identificat amb el Rubicó.
Fundada al s VI sobre un turó, fou traslladada més tard al pla i fortificada al s XIV pel cardenal Albornoz
Ariccia
Ciutat
Població de la província de Roma, al Laci, Itàlia, situada als monts Albans.
L’antiga Aricia fou seu del santuari federal de la Lliga Llatina, dedicat a Diana Passà a poder de Roma el 338 aC Bona part del material procedent de les excavacions de l’antiga població —estàtues, baixos relleus, àmfores, inscripcions, etc— fou traslladat a Mallorca pel cardenal Antoni Despuig i Dameto i installat a la seva residència de Raixa Actualment és conservat al museu del castell de Bellver de Palma Mallorca
Montefiascone
Ciutat
Municipi de la prov¡ncia de Viterbo, al Laci, Itàlia.
És situat als monts Volsini, damunt la vora del cràter que forma el llac de Bolsena Cèlebre pels seus vins est est est Bisbat des del s XIV, el cardenal Farnese Pau III en volgué fer, debades, la capital d’un ducat per a la seva família L’edifici més important és San Flaviano s XII, que consta de dues esglésies superposades, amb frescs dels s XIII-XVI
Vincennes
L’església del castell de Vincennes
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del departament de Val-de-Marne, França, a l’àrea suburbana oriental de París.
Situada entre el bosc homònim S i Montreuil N, constitueix un barri residencial, amb algunes indústries importants, com la d’aparells elèctrics, de material fotogràfic, de perfumeria, etc El castell actual fou edificat al s XIV, i la capella als s XIV-XVI El cardenal Mazzarino el féu reformar per LLe Vau Fou presó des del s XV al XVII, i el s XIX esdevingué arsenal Des del 1924 hi ha el Musée d’Histoire de la Guerre El 1738 hom hi fundà una manufactura de porcellana, que tingué activitat durant tot el s XVIII
Malines
Ciutat
Ciutat flamenca, a la província d’Anvers, Bèlgica.
Travessada pel riu Dyle, té indústria de la confecció, de mobles, de maquinària i cervesera És seu arquebisbal i primada de Bèlgica, que comparteix amb Brusselles, on resideix el titular Entre els monuments cal destacar la catedral, dedicada a sant Romuald, del s XIII, amb una torre, incompleta s XIV-XV, famosa pel seu carilló, l’ajuntament, de diverses èpoques s XIV al XVII, i el palau de justícia, antiga residència de Margarida d’Àustria inici del s XVI, un dels primers exemples del Renaixement italià a l’Europa occidental Malines pertangué, des del 970, als bisbes de Lieja, i formà part, a…
Spoleto
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Situada sobre els vessants del Monte Luco, és un centre agrícola, amb algunes indústries tèxtils i alimentàries Des del 1958 s’hi celebra el Festival dei Due Mondi de música i arts escèniques, fundat per GC Menotti Antiga ciutat umbra, esdevingué la colònia llatina de Spoletium 241 aC Bisbat des del segle III Fou capital d’un ducat longobard 517-1230 que comprenia tota la part muntanyosa de la Itàlia central Destruïda per Frederic Barba-roja 1155 i reconstruïda per Innocenci III, fou consignada 1198 al cardenal Gregorio Crescenzi Domini de l’Església 1230, després de moltes…
Orvieto
Façana principal de la catedral d' Orvieto
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Terni, a l’Úmbria, Itàlia, situada dalt d’un turó que domina la vall del riu Paglia.
Centre agrícola, la seva principal producció és el vi La indústria és artesanal Hom suposa que correspon a l’antiga població etrusca de Volsínia Pertangué a gots i a bizantins Anomenada Urbs Vetus per Gregori I, durant l’alta edat mitjana fou la principal plaça forta de la Marca de Toscana Passà a poder del papat el 1157 i fou dominada per les lluites entre güelfs els Monaldeschi i gibellins els Filippeschi El 1354 fou presa pel cardenal Albornoz perdé gradualment les seves llibertats i passà a formar part dels Estats Pontificis fins el 1860 La ciutat conserva restes d’època…
Agde
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament francès de l’Erau.
Port situat a l’encreuament del canal del Migdia amb l’Erau, a 4 km de la Mediterrània Caracteritzen la població sobretot la pesca i el comerç del vi Uns 5 km al SE del nucli urbà es troba el cap d’Agde, important centre turístic Fundada pels massaliotes i ocupada pels romans, els quals l’anomenaren Agatha , formà part de la Septimània Fou bisbat des del segle V Sota el domini visigot, Cesari d’Arle hi celebrà un concili 506 que fou important per a les províncies Narbonesa i Tarraconense El 507 caigué en poder dels francs Els àrabs la posseïren des del 720 fins al 752 El comtat carolingi d’…
Orà
Ciutat
Capital de la wilāya d’Orà, Algèria, a l’W del país.
Amb un port d’importància decreixent que registra un considerable volum d’exportacions, principalment de productes agrícoles del país, és una ciutat que ofereix modernes construccions al voltant de la vella Casbah i de l’antiga fortalesa dels temps del domini espanyol Bisbat catòlic i universitat Fundada a començament del segle X i incorporada als imperis almoràvit i almohade, fou fins al segle XIV un centre important d’intercanvis entre el món cristià mediterrani teixits i vi i les rutes centreafricanes or i esclaus, sobretot, procedents del Sudan Els catalans comerciaren amb Orà des d’abans…
Bugia
Ciutat
Ciutat de la wilāya homònima, a Algèria, vora el golf de Bugia.
És centre d’una comarca agrícola vinya, oliveres, tabac, alzines, sureres, però l’economia es basa en l’exportació de petroli final de l’oleoducte procedent de Hassi-Messaoud Nus de comunicacions ferrocarril, carretera, port Antiga ciutat romana, anomenada Saldae , i capital dels vàndals al segle V, fou conquerida pels àrabs al segle VIII Sota la dinastia hammadita segles XI-XII fou escollida com a capital 1091 i esdevingué una ciutat important Els genovesos la saquejaren 1136, i els almohades l’ocuparen el 1152 Comercià activament amb els estats cristians, especialment amb Pisa i Barcelona…