Resultats de la cerca

És situada al començament del delta del riu Mahānad i a la zona de contacte entre la plana deltaica i els Ghats Orientals Principal centre comercial agrícola de l’àrea del delta Centre ferroviari i de carreteres

Situada en el contacte de la plataforma de piemont i la plana costanera, a la vora del riu Neuse, en una zona molt urbanitzada Fabrica electricitat, teixits cotó i llana, farina, i hi ha indústria metallúrgica Comercia en cotó i tabac Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior

És situada a la zona de contacte de la plana i els contraforts de les serralades andines, a la vora del riu San Juan, a 637 m d’altura, i a l’única zona fèrtil de la província Important comerç vinícola i ramader Indústries de conserves, sabó i licors Té universitat i aeroport

Situada als contraforts orientals dels Urals, en contacte amb la plana de la Sibèria Occidental, vora el riu Miass És un important nucli industrial foneries, maquinària, indústria química, farmacèutica, alimentària, de la confecció, d’automòbils que es beneficia de la proximitat de jaciments miners conca hullera de Čel’abinsk i ferro Té aeroport

Situada a la vora del Scrivia, a la zona de contacte entre els Apenins i la plana del Po Té indústria tèxtil, i és un centre de mercat agrícola Antiga Dertona romana, fou seu episcopal des del s IV Conserva l’església romànica refeta posteriorment de Santa Maria Canale i la catedral, reconstruïda al s XVI, amb l’interior barroc

És situada a l’àrea de contacte de la Sierra Madre Occidental amb l’altiplà, al peu de les mines de ferro de Cerro del Mercado Les seves primeres oportunitats derivaren de l’explotació minera al s XIX s’hi uní el sector industrial, i al s XX, la indústria del paper i la cellulosa, a partir de la primera matèria de la Sierra Mercat agropecuari tabac, cotó i canya de sucre

Nucli principal d’una conurbació estesa a l’extrem oriental dels Penins, ha estat tradicionalment un centre industrial tèxtil llaner Passada l’activitat pròpiament fabril a la ciutat de Bradford, Leeds manté més aviat funcions administratives i de gestió La seva situació de contacte entre una rica regió agrícola, al N i a l’E, la conca hullera de Wakefield, al S, i diverses regions industrials, a l’W, n'ha afavorit el creixement Té fàbriques de maquinària tèxtil i recanvis d’automòbil i indústria química colorants Universitat, fundada el 1904 És famosa la seva ceràmica…

Situada al sud de Pavia, a la zona de contacte entre els Apenins Lígurs i la plana del Po, és un centre comercial de productes agrícoles vinya, fruiters, farratge, cereals i industrials indústries alimentàries, tèxtils, metallúrgiques i mecàniques i un important nus de comunicacions Correspon al centre lígur d' Iria , arruïnat ja en època romana La ciutat actual renasqué al segle X entorn del castell, que fou senyoria dels Visconti i dels Sforza Conserva l’església de Sant'Ilario segle XII i la catedral de San Lorenzo segle XVII El castell actual fou remodelat al segle XIV

És situada a la zona de contacte entre el Baix Carcí i l’extrem occidental del Llenguadoc Emplaçada a la confluència dels rius Tarn i Tescon, és un centre comercial i administratiu, mercat d’una comarca agrícola i ramadera, que estén la seva influència a tot el departament, malgrat la proximitat de Tolosa, 50 km al S Indústria d’equipament elèctric i aeronàutic i productes alimentaris Cal esmentar, entre els monuments, el pont de rajola sobre el Tarn i l’església de Sant Jacme ambdós del s XIV la catedral, d’estil clàssic francès, fou construïda entre la fi del s XVII i el…

Situada a l’alta plana emiliana, a la dreta del Crostolo afluent del Po, a la zona de contacte entre els Apenins i la plana, ocupa una posició molt favorable perquè representa el centre econòmic de la regió subapenina en una zona de rica agricultura Entre les seves indústries es destaca principalment la construcció de maquinària agrícola i indústria alimentària Domini romà des de la primeria del s II aC, fou presa pels gots 410 Capital d’un ducat llombard 584 i, més tard, d’un comtat, al s XII esdevingué una ciutat lliure El 1289 passà als Este, senyors de Mòdena, a la història…