Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Brixen
Ciutat
Ciutat del Tirol del Sud, a la regió del Trentino-Alto Adige, Itàlia, situada a la confluència dels rius Rienz i Eisack.
És un centre comercial, amb indústria de llana El nucli arquitectònic fonamental és a la plaça del Duomo, on hi ha el palau episcopal, del segle X, reconstruït al segle XVIII, i la catedral, edificada al final del segle XVIII sobre unes restes del segle XIII, amb un claustre romanicogòtic, decorat amb murals segles XIII-XIV, i un baptisteri segle XI, amb murals dels segles XIII-XIV El museu diocesà comprèn diverses peces de l’escola local Seu episcopal des del segle X, fou governada pels seus prínceps arquebisbes El 1363 passà al domini dels Habsburg Unida al Tirol 1803, fou cedida a Àustria…
Douai
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, situada a la vora del riu Scarpe, en una important conca hullera.
Nucli industrial indústria metallúrgica, química, alimentària i de maquinària agrícola Entre els edificis importants es destaquen l’ajuntament, gòtic florit s XV, el palau de justícia s XVIII, i les esglésies de Saint-Pierre s XVI-XVIII, amb un campanar gòtic, i Saint-Jacques s XVIII, amb pintures murals El monestir de Saint-Edmond s XVII, propietat d’una comunitat anglesa i destinat a panteó dels Stuart, fou un important centre cultural als s XVII i XVIII És l’antiga Castrum Duacense , que es convertí aviat en centre de la indústria de draps flamenca El 1477 passà al poder dels…
Auxerre
Auxerre La catedral (segles XIII-XVI) vista des del riu Yonne
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Borgonya, França, capital del departament de Yonne.
Construccions mecàniques i elèctriques acumuladors, indústria alimentària Té un laboratori d’assaig industrial Antiga capital dels sènons, anomenada pels romans Autissiodorum Fou ocupada pels francs el 486 Al segle X es convertí en seu d’un comtat d’Auxerre que passà, ensems amb el de Nevers, a una branca dels comtes palatins de Borgonya 987 i que esdevingué possessió de Pere de Courtenay, emperador de Constantinoble 1184, dels comtes de Chalon 1273 i del rei de França Carles V 1370 El 1435 la pau d’Arràs l’atribuí als ducs de Borgonya, que la posseïren fins a la mort de Carles el Temerari…
Assís
Ciutat
Ciutat de la província de Perusa, a l’Úmbria, Itàlia.
Important centre preromà i romà Asisium Bisbat des del segle VI Es desenvolupà a partir del segle XII El 1208 Francesc d’Assís hi fundà l’orde dels franciscans La ciutat fou rival de Perusa Al principi del segle XVI passà a formar part dels estats de l’Església Ciutat d’estructura medieval, conserva algunes restes romanes, però el màxim monument és la basílica de sant Francesc, començada pel frare Elies el 1228 i consagrada el 1253 Edificada sobre el sepulcre del sant, consta de dues esglésies superposades —romànica la inferior, gòtica la superior— i d’una cripta segle XIX…
Vladimir
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a la part central de la planura de l’Europa oriental, a la riba del riu Kl’az'ma, hi destaca la indústria química i la maquinària Té institut pedagògic i politècnic i dos teatres Fou fundada el 1108 per Vladimir II Monòmac, que volia crear una ciutat fronterera per tal de protegir els seus estats El 1157 Andreu II Bogol’ubskij en féu la capital del principat de Vladimir-Suzdal' La ciutat es transformà aleshores en el centre polític, religiós i cultural d’aquell estat En 1214-1314, i novament a partir del 1748, fou seu episcopal A partir del 1299 el metropolita de Kíev en féu la seva…
Cnossos

El palau de Cnossos, Creta
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Antiga ciutat de Creta, prop de l’actual Càndia (o Hērákleion).
És el jaciment d’època minoica més gran excavat a Creta fins avui Tot i que Cnossos fou habitat des de l’època neolítica VI-V millennis aC, la fama li ve sobretot dels seus palaus d’època minoica, que han servit de base a la cronologia minoica, establerta pel seu excavador sir Arthur Evans El primer palau fou bastit cap al 2000 aC, i les seves despulles mostren influències d’Egipte i Llevant Cap al 1750 aC sembla que un terratrèmol arruïnà el palau, que no fou reconstruït fins mig segle després Aquest segon palau és el que es correspon amb la ciutat excavada —que aleshores podia tenir uns 100…
Suzdal’
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Vladimir, Rússia, situada a la riba del riu Kamenka.
Té una escola tècnica d’agricultura i una acadèmia d’art Ciutat important en la formació de l’estat rus, sobretot de l’estat moscovita, és esmentada per primera vegada en una crònica del 1024 A partir del 1125 fou associada de primer a la ciutat de Rostov, i després a la de Vladimir A partir del 1169 els prínceps moscovites hi residiren sovint sobretot Andrej Bogoljubskij Fins l’any 1238 fou la capital del principat de Suzdal’-Rostov, i durant el s XIV passà a associar-se amb Nižnij-Novgorod Finalment, durant el s XV fou absorbida per Moscou Gaudí de relacions comercials…
Florència
Vista de Florència, amb la Piazza della Signoria i el Palazzo Vecchio
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital de la Toscana i de la província de Florència, Itàlia, en una ampla plana al·luvial al peu dels darrers contraforts de la cadena subapenina, a la vora dreta de l’Arno.
Important centre artístic, cultural i turístic, conserva en carrers i palaus un caràcter renaixentista sobre un fons medieval El seu desenvolupament modern s’inicià durant l’època que ostentà la capitalitat del regne d’Itàlia 1865-70, però és del 1900 ençà que ha tingut un gran increment La població, que el 1901 era de 188000 h, augmentà a 271975 h en 35 anys, i des del 1936 el creixement és de l’1,3% anual La ciutat ha crescut cap al N i el NW sobretot devers Prato, mentre que al S l’expansió és limitada pels turons que la voregen Actualment és un destacat centre comercial i de serveis…
Palerm

Catedral de Palerm
Santiago López-Pastor (CC BY-ND 2.0)
Ciutat
Capital de Sicília i de la província homònima, Itàlia.
Situada a la costa occidental de l’ampli golf homònim i dominada per les altures del Pellegrino, Grifone i Cucio, s’estén per la plana de la Conca d’Or, guanyada per la ciutat a través del temps, com a conseqüència del seu creixement urbà El nucli antic, creat entorn del port, és avui el centre de l’activitat comercial i administrativa de la ciutat, les funcions econòmiques de la qual són bàsicament terciàries Tocant al port, principalment de passatgers, s’han creat indústries de construcció naval i complementàries També hi ha indústries químiques, tèxtils i alimentàries Té universitat i…