Resultats de la cerca

Integrada en els plans d’ordenació de l’àrea d’Auckland 19 km al NW la major part del terme és aprofitat per a usos agrícoles i la resta dedicada a zona industrial i residencial Té producció de formatges, mantegues i llana indústries de l’alumini, plàstics, fibres sintètiques i maquinària, i un aeroport internacional a Mangere

És edificada probablement damunt l’antiga Alba Longa hi ha restes romanes palau de Domicià Al segle XIV el seu castell pertanyia als Gandolfi El 1608 passà a la Santa Seu i aviat esdevingué residència d’estiu dels papes Urbà VIII 1623-44 encarregà la construcció del palau papal a Maderno i a Bernini aquest és també autor dels plans de l’església de San Tommaso da Villanova des del 1929 pactes del Laterà el palau gaudeix d’extraterritorialitat

Centre industrial fusta, metall, teixits i indústria alimentària Aeroport Universitat Antiga colònia romana, esmentada a l’edat mitjana com a factoria de fusta i de sal, restà del 1542 al 1686 en mans dels turcs Arrasada el 1879 per una crescuda del riu, fou reconstruïda prenent per model els plans de París La pau de Trianon 1920, per la qual Hongria hagué de cedir a Iugoslàvia una part de la seva comarca natural, incidí desfavorablement en el seu desenvolupament econòmic

Situada al sud de la llacuna de Venècia, en una illa unida per diversos ponts a terra ferma És un dels ports de pesca més importants d’Itàlia, i té indústries derivades d’aquesta activitat La catedral, del s XI, fou reconstruïda segons plans de Baldassare Longhena al s XVII Correspon a l’antiga Fossa Clodia Formà part del ducat de Venècia L’anomenada guerra naval de Chioggia 1378-81 marcà l’última fase de les guerres entre Venècia i Gènova al s XIV Gènova, aliada amb Hongria i amb Francesc de Canara, senyor de Pàdua, derrotà els venecians a Pula i ocupà Chioggia, però hagué d’evacuar-la el…

Important centre preromà i romà Asisium Bisbat des del segle VI Es desenvolupà a partir del segle XII El 1208 Francesc d’Assís hi fundà l’orde dels franciscans La ciutat fou rival de Perusa Al principi del segle XVI passà a formar part dels estats de l’Església Ciutat d’estructura medieval, conserva algunes restes romanes, però el màxim monument és la basílica de sant Francesc, començada pel frare Elies el 1228 i consagrada el 1253 Edificada sobre el sepulcre del sant, consta de dues esglésies superposades —romànica la inferior, gòtica la superior— i d’una cripta segle XIX Conté pintures…

Per la seva posició, prop del Sàhara, ha estat sempre un punt de partença de caravanes Fundada per amazics, probablement tuàregs, islamitzats ~1077, fou aviat un florent centre comercial or, sal i esclaus i cultural de l’islam africà Cobejada, a causa de la seva situació, per diversos imperis veïns annexada al regne de Mali el 1336, a l’imperi Songhai el 1468, diverses incursions tuàregs, etc, a partir de l’expedició marroquina al Sudan 1591 depengué dels soldans del Marroc fins que els governadors militars de la plaça anaren rompent a poc a poc els lligams amb el poder central Al començament…

La ciutat, nascuda en una cruïlla de camins, fou inicialment un mercat comarcal, i s’anà desenvolupant com a nucli manufacturer del ferro gràcies al carbó que hi havia a la rodalia La seva localització al Black Country fou decisiva per al creixement de la ciutat, afavorida, d’altra banda, per la supressió de les restriccions comercials, per la construcció de canals i ferrocarrils i pel fet d’ésser situada a l’àrea densament poblada d’Anglaterra Després de l’exhauriment de les mines de ferro continuà treballant amb mineral importat de Suècia, cosa que encarí els preus i marcà una…

Fou projectada per a uns 200 0000 d’habitants El seu emplaçament a l’interior mostra l’esperit dels seus promotors de dirigir el Brasil cap a la colonització d’un continent pràcticament buit i l’intent de solucionr la intensa rivalitat entre São Paulo i Rio de Janerio Aprovat el projecte definitiu l’any 1956, Brasília fou oficialment inaugurada l’any 1959, i l’any següent fou declarada capital dels Estats Units del Brasil El seu creixement ha estat accelerat, puix que, d’uns 65 000 habitants l’any 1959, passà a la xifra de 141 742 en el cens de l’any 1960, fenomen causat per la…

Emplaçada al peu d’un amfiteatre de turons calcaris, la posició geogràfica de Marsella, situada al golf del Lleó, és una de les millors de la conca de la Mediterrània occidental És prop del delta del Roine, la vall del qual, prolongada cap al N per la del Saona, s’obre capa les planes de la conca de París i capa la regió del Mosa i la vall del Rin L’increment de la funció portuària, unit al gran desenvolupament industrial de les àrees annexes, ha impulsat el creixement demogràfic de l’aglomeració marsellesa, que de 195300 h el…

La geografia Situada a uns 25 km de la mar Tirrena, al centre d’una plana ondulada, la Campagna romana, nasqué sobre la riba del Tíber a la vora de l’illa Tiberina, on el riu divagava entre els turons de Monte Mario, Vaticà, Gianícolo i Monteverde per la banda dreta i, per la banda esquerra, una sèrie de relleus formats per materials volcànics que constitueixen els set turons de Roma, d’escassa altitud i cims plans La situació geogràfica reunia les condicions favorables del creixement de la ciutat fàcil accés a la mar pel Tíber, fertilitat dels nombrosos pasturatges de la plana i cruïlla de…