Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Magnitogorsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Čel’abinsk, Rússia, situada a banda i banda del riu Ural.
És un dels centres metallúrgics més grans de Rússia, sorgit en 1929-31, arran de la construcció del combinat siderúrgic al peu de la muntanya Magnitnaja Té, a més, fàbriques de grues, de calibradors, de reparació d’equips de mines, etc Rep gas a través del gasoducte Àsia Central-Ural Té instituts minerometallúrgic i pedagògic
Plovdiv

Panoràmica de Plovdiv
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de la província de Plovdiv, Bulgària.
Edificada sobre set turons a ambdues ribes del Marica, és centre agrícola i industrial metallúrgia, maquinària i calçat i nus de comunicacions Aeroport Anomenada Filipòpolis, de Filip II de Macedònia, que la restaurà 340 aC, fou durant la dominació romana capital de la província de Tràcia Disputada a l’edat mitjana per Bizanci, els búlgars, els russos i els croats, caigué el 1364 en poder dels turcs El 1885 s’integrà, a conseqüència d’un aixecament, al regne de Bulgària sorgit poc abans
Grosseto
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Toscana, Itàlia.
Situada al cor de la plana de la Maremma, a 12 km de la costa de la mar Tirrena i a 1 km de la vora dreta del riu Ombrone És un mercat agrícola i ramader, amb comerç de vi, oli, blat i llana Té indústria mecànica, alimentària, petroquímica i de materials per a la construcció Envolta la ciutat antiga una muralla hexagonal s XVI, al nord i al sud de la qual han sorgit nous barris de planta rectilínia, que han crescut parallelament al desenvolupament econòmic de la regió, iniciat a partir del 1930 amb treballs de sanejament i colonització
Mons

Mons L’església de Santa Waudru
© OPT / Joseph Jeanmart
Ciutat
Capital de la província d’Hainaut, Bèlgica.
Centre d’una rica regió industrial, produeix més de la quarta part del carbó belga, del qual ha sorgit una forta indústria pesant Es desenvolupà al voltant del castell bastit pels comtes d’Hainaut al segle X i aconseguí l’autonomia comunal tres segles més tard Conquerida per Felip el Bo de Borgonya 1425, passà als protestants i als espanyols Lluís XIV de França l’assetjà 1691 i, en poder de França, fou fortificada per Vauban Conserva edificis importants, entre els quals l’església de Santa Waudru, d’estil gòtic 1450-1589 També es destaquen el palau municipal i el museu de belles…
Bamberg
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, vora el Regnitz.
Situada als contraforts del Steigerwald, la ciutat s’ha desenvolupat al voltant de la catedral És un important nucli industrial indústria tèxtil, elèctrica, de maquinària, de mobles, d’adobs i un entroncament de ferrocarril i de carreteres Els barris industrials i els residencials s’estenen a l’oest del nucli de la ciutat antiga Té universitat Posseeix abundants edificis medievals, entre els quals sobresurt la catedral segless XI-XIII, erigida el 1007 per Enric II al lloc on al segle VIII havia existit una seu reial franca, que inclou importants escultures Cavaller de Bamberg Altres…
Bucarest
Ciutat
Capital del judeţ homònim i de l’estat de Romania, situada a la regió de Muntènia o Gran Valàquia.
Travessen la ciutat el riu Dîmboviţa, que la divideix en dues parts gairebé iguals, i el seu afluent, el Colentina El clima és continental temperatura mitjana anual, 11,3°C amplitud mitjana anual, 25,7°C precipitacions anuals, 532 mm El nucli antic de la ciutat és a la vora esquerra del Dîmboviţa, però a la vora dreta hi ha els edificis més típics, que permeten de veure els límits de la població al segle XVI la ciutat té més de vint parcs i jardins públics, com el Herǎstrǎu 107 ha, a les vores del llac del mateix nom El riu Colentina forma al nord nombroses llacs Bǎneasa, Herǎstrǎu, Floreasca…
Berlín
Vista de la ciutat de Berlín i del riu Spree
© Corel Professional Photos
Ciutat
Capital d’Alemanya i del land homònim, situada en una plana, a les vores del riu Spree.
La ciutat Nascuda en una petita illa formada pel riu Spree, la ciutat s’estengué aviat per la plana circumdant i cresqué durant prop de dos segles i mig segons una planificació ortogonal El Gran Berlín Gross Berlin fou constituït per l’annexió de nombroses aglomeracions de l’àrea suburbana Steglitz, Schöneberg, Moabit, Pankow, Wilmersdorf, Charlotten i d’altres Una llei del 1920 decidí la fusió amb Berlín de 23 localitats veïnes, set de les quals ja eren pròpiament ciutats Tanmateix, la construcció de ciutats dormitori o de nuclis residencials de descongestió urbana collaboraren a l’…