Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Estadi Olímpic de Beisbol de Viladecans
Beisbol
Camp municipal de beisbol i de softbol de Viladecans.
Inaugurat el 1987, fou seu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Disposa de camp gran de gespa, camp de sauló de softbol, dos túnels de batuda, recta de 100 m d’atletisme, fossat de salt i grades per a 1100 espectadors
Estadi d’Atletisme del Congost
Ajuntament de Manresa
Atletisme
Futbol
Beisbol
Estadi municipal d’atletisme de Manresa situat a la zona esportiva del Congost, al costat del riu Cardener, on comparteix espai amb altres instal·lacions esportives de la ciutat, com camps de futbol, pavellons, un camp de beisbol i un rocòdrom, entre d’altres.
La primera pista d’atletisme de Manresa fou construïda l’any 1951 gràcies al voluntarisme del afeccionats locals, tenia 300 m de corda, sis carrers i era de terra La creació del Club Atlètic Manresa 1955 facilità la seva evolució, l’any 1958 es va convertir en pista de cendra, el 1972 en una pista de pols de roca barrejada amb sorra que ja disposava de vuit carrers i l’any 1985 en una de les primeres pistes sintètiques de Catalunya L’última reforma tingué lloc el 2005, i el 2012 la installació té una grada amb capacitat per a 870 persones, una original pista de terra perimetral de 508 m de…
Camp Municipal de Beisbol Sant Boi
Beisbol
Estadi de beisbol de Sant Boi de Llobregat.
Fou construït el 1977 Disposa d’un camp de beisbol de 134,5 × 127 m i un de softbol de 71,6 × 65,5 m El 1997 fou una de les tres seus catalanes del Campionat d’Europa de beisbol de seleccions Acull els partits del Club Beisbol i Softbol de Sant Boi
Camp Municipal de Beisbol l’Hospitalet
Beisbol
Estadi de beisbol situat al Parc Esportiu Feixa Llarga de l’Hospitalet de Llobregat.
S’inaugurà el 1987 El camp, amb superfície de sauló, té unes dimen-sions de 100 × 60 m S’hi han jugat importants competicions nacionals i internacionals com els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Copes Intercontinentals 1991, 1997 i Copes d’Europa 1989, 1994, 1998 Hi juga els seus partits el Club de Beisbol Hèrcules l’Hospitalet
Camp Municipal de Beisbol Can Torelló
Net Ec
Beisbol
Estadi de beisbol de Gavà.
Inaugurat el 1976, fou remodelat el 2011 amb la collocació de gespa artificial d’última generació, banquetes cobertes, graderies amb capacitat entre 200 i 250 seients, túnel de batuda i zona d’escalfament dels llançadors Fou el primer camp de Catalunya que implantà la gespa i quedà homologat per a acollir-hi competicions internacionals De manera simultània poden entrenar-hi els equips que utilitzen les installacions el Club de Beisbol i Softbol Gavà i el Club Projecte Softball Gavanenc
Camp Municipal Carlos Pérez de Rozas
Ajuntament de Barcelona
Beisbol
Estadi de beisbol de Barcelona.
Situat al costat de l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, duu el nom del destacat fotògraf de premsa barceloní Carlos Pérez de Rozas S’inaugurà el 1990 per a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És obra dels arquitectes F Correa, A Milà, C Buxadé i J Margarit, i té una superfície de 15279 2 Es remodelà el 1997 per ser una de les seus del Campionat d’Europa de beisbol de seleccions Acollí també la Copa Intercontinental i la Copa Mundial 2009 Des del 2008 és la seu anual de la Final Four de beisbol Hi juga els seus partits l’equip del FC Barcelona També acull partits de…
els Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N…
Sistema Mediterrani Català
Serralada
Nom amb que es coneix el conjunt de la Serralada Litoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana.
Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica
Serralada Prelitoral Catalana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…
Serralada Litoral Catalana
© Xevi Varela
Serralada
Una de les tres unitats geomòrfiques del Sistema Mediterrani Català: la més llevantina, breu (uns 150-160 km) i estreta (10-15 km) de les unitats, però la seva altitud mitjana (300-600 m alt.) resta sempre destacada de la Depressió Prelitoral.
Vista aèria parcial de la serra de Montmell, a la Serralada Litoral Catalana © Fototecacat S’estén entre el baix Ter i el Baix Penedès i determina la direcció del litoral, del qual només s’allunya al delta del Llobregat Estructuralment hom la considera composta d’un fragment de massís hercinià, que comprèn tot el N i el centre de la serralada, i un fragment de serralada alpina, afegit al S del Llobregat, bé que tectònicament les ereccions de la riba dreta del Llobregat encara pertanyen al massís hercinià Els granits ocupen una bona part d’aquest massís Selva-Maresme, i metamorfosaren en…