Resultats de la cerca

En el crani, la cavitat orbitària i la cavitat temporal són unides Els músculs de la mandíbula són molt poderosos, i l’articulació permet fer amplis moviments en sentit vertical Tenen els sentits sobretot l’olfacte molt desenvolupats En els terrestres fissípedes les potes són fortes, i els dits, en nombre de quatre o cinc, són separats i proveïts d’ungles sovint retràctils en els marins pinnípedes les extremitats s’han transformat i tenen una funció d’aletes Els carnívors s’alimenten principalment de carn, bé que en alguns són omnívors Són depredadors per excellència i…

El seu pelatge, abundant, generalment és negrenc, i es torna gris en envellir l’animal És de costums arborícoles, intermedis entre l’orangutan i el gorilla Habita a l’Àfrica, des de Gàmbia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als boscos de la vora dels grans rius defuig les zones sense arbres No sap nedar Es nodreix de vegetals fruita, fulles, arrels, etc i ocasionalment de carn Diürn, construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que la mare…

N’hi ha una gran varietat quant a la morfologia externa la talla pot variar des de la d’un gran gorilla fins a la de petites tupaies de la mida i la forma d’una rata cellarda La cua, quan en tenen, pot ésser curta o bé constituir un veritable apèndix prènsil, i el cos és recobert de pèl En general el sentit de l’olfacte no és gaire desenvolupat i ha donat pas a d’altres que es poden considerar superiors, com ara la visió, el tacte i l’oïda En les femelles la posició de les glàndules mamàries és sempre pectoral o axillar i en molts pocs casos és abdominal Es tracta d’animals de vida típicament…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma…