Resultats de la cerca

Té una longitud d’uns 1 300 km i una amplada mitjana de 50 km La direcció és N-S, i l’alçada mitjana és d’uns 1 500 m Assoleix la màxima altitud a Peña Nevada 4 056 m Constitueix la vora oriental de l’altiplà mexicà La vegetació és de boscs de coníferes a les zones més humides i de plantes xeròfiles a les més seques Hi ha jaciments de petroli

Suau al vessant est i abrupta a l’oest, és formada per materials sedimentaris del Terciari, gairebé sempre coberts per materials eruptius El clima és tropical, amb variacions zonals i altitudinals rep de 500 a 1 000 mm anuals de precipitació La seva alçada actua de barrera, car contribueix a la sequedat de l’altiplà mexicà L’alçada màxima és el Nevado de Colima 4 265 m, a Jalisco la mitjana és d’uns 2 000 m En la vegetació predominen els boscs de coníferes i les espècies xeròfiles Hi ha explotacions mineres

Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m

Al N de les muntanyes Olímpic, un dels massissos més elevats de la serralada 2428 m, se submergeix al Pacífic i origina una cadena d’illes Vancouver, Reina Carlota Al S, la serralada és formada per una sèrie de turons baixos i peneplanats fins a les muntanyes Klamath, que connecten la serralada amb la de les Cascades drenades pels rius Klamath, Trinity i Mad Més cap al S la serralada és formada per una sèrie d’ horste  i fosses tectòniques, orientades de NW a SE, àrea de moviments tectònics recents, on forma l’ampla badia de San Francisco

Hi ha els cims més alts de Mèxic Orizaba 5700 i Popocatépetl 5452 Té vulcanisme actiu

Forma una complexa i contínua barrera entre el solc del riu Salzach i de l’Enns, al N, i les valls del Drava i del Mur, al S Es divideix en Hohe Tauern , a l’W, on presenta altes i agudes crestes, cobertes per nombroses glaceres i on es troben el Grossglockner 3 797 m i el Grossvenediger 3 674 m, i els Niedere Tauern , a l’E, menys alts, però que presenten les mateixes dificultats de pas la màxima altitud és el Hochgolling 2 863 m Un túnel de 8,5 km acabat el 1908 els travessa al centre i posa en comunicació Salzburg amb Villach

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de…