Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
Posillipo
Serralada
Serralada de pedra tosca i sembrada de vil·les i jardins, que separa el golf de Nàpols del de Pozzuoli (6 km).
En temps d’August hi fou construït un túnel Grotta Vecchia convertit avui en carretera
Reina Alexandra
Serralada
Sistema muntanyós de l’Antàrtida, vora la barrera de Ross, format per cinc cadenes muntanyoses.
L’altitud màxima és de 4 350 m al mont Markham
Rätikon
Serralada
Serralada dels Alps Orientals, anomenada també Alps Rètics, entre la vall dels rius Montafon i Walgau, al N, la del Prättigau, al S, i la del Rin, a l’W.
És fronterera entre Àustria i Suïssa i a l’W s’obre la vall del Liechtenstein Té altures com el Scesaplana 2 965 m, el Drusenfluh 2 827 m i el Sulzfluh 2 817 m
Cordillera Occidental
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud.
Forma la branca occidental dels Andes i va de la fossa d’Atrato Colòmbia a Bolívia Hi ha jaciments d’estany, argent i or
serralada d’Eslovènia
Vista del Triglav des de Trenta, amb el Kanjavec a la dreta, ambdós formen part de la serralada d'Eslovènia
© Slovenian Tourist Board / J. Skok
Serralada
Conjunt de muntanyes, a la capçalera sud-oriental dels Alps, que assenyala el pas de la serralada alpina a la plana danubiana.
És format pel grup dels Karawanken, del qual es desprenen el massís de Pohorje, a l’E, i els Alps Julians, al SW
Apalatxes
Vista dels Apalatxes
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada de plegament de l’Amèrica del Nord, aproximadament paral·lela a la costa nord-est.
Va des de la península de Gaspé i Nova Brunsvic, al Canadà, fins a les planes del sud-est d’Alabama, als EUA més de 2600 km de llargada i 200-300 km d’amplada Es prolonga al nord-est fins a Terranova El sistema muntanyós pot ésser dividit en tres parts La part del nord va des de Terranova fins al riu Hudson i inclou les muntanyes de Shieckshock, de Notre-Dame, les White Mountains de Nova Hampshire i les Green Mountains de Vermont La part central comprèn la regió del Great Valley, els altiplans de l’Allegheny de Nova York, l’oest de Pennsilvània i de Virgínia i una gran part del…
Karatau
Serralada
Serralada, contrafort nord-occidental del Tien Shan, situada al S del Kazakhstan.
Amb una altura màxima de 2 176 m, cims aplanats i vessants abruptes, té grans jaciments de fosforita
Andes
Vista dels Andes
© X. Pintanel
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud, de plegament alpí, que constitueix el relleu més gran del món amb pics de 7.000 m.
El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…
Alps Neozelandesos
Vista d’un sector dels Alps Meridionals
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada que constitueix l’espina dorsal de Nova Zelanda i ocupa majoritàriament l’Illa del Sud.
Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens de fractura…
Alps Lígurs
Serralada
Serralada situada al N i NW de Gènova; forma la terminació septentrional dels Apenins.