Resultats de la cerca

El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…

És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq

La part russa forma la república de Gorno-Altaj 92600 km 2 que depèn del kraj de l’Altai La seva altura mitjana és de 1500-1700 m, i la ratlla de les neus permanents és a 2040 m al vessant nord i a 2380 m al vessant sud La serralada és flanquejada a l’E i al SE pel gran altiplà de Mongòlia s’efectua gradualment la transició mitjançant d’altres altiplans més petits, com els d’Uköc 2400 m, Kak 2500 m i Suok 2600 m Té llacs importants, com l’Ubs-Nuur i Chobdo-Nuur La serralada d’Altai es pot dividir en dos conjunts que difereixen considerablement quant a formació geològica L’ Altai…

Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens de fractura…

És sinònim de Carpats Meridionals La seva direcció general, al llarg d’uns 120 km, és EW i forma dos colzes pronunciats que enllacen amb els Carpats per llevant i amb els Balcans per ponent L’altitud màxima és al Moldoveanu 2 543 m Massís cristallí compost principalment de granit i d’esquists Entre els passos més importants que permeten de travessar la serralada per ferrocarril hi ha el de Turnu Rosu ‘torre vermella’, que uneix Oltènia amb la regió de Transsilvània

àrea que comprèn l’E de l’estat de Victòria i el SE del de Nova Galles del Sud, en una longitud d’uns 320 km És una cadena herciniana, aixecada al Terciari, que s’estén en direcció NE-SW Inclou els pics culminants de la Great Dividing Range Kosciusko, de 2 230 m, i Bogong, de 1 986 m Les precipitacions, fortes i contínues tot l’any, alimenten els principals rius del país, que neixen en aquesta serra Murray, Murrumbidgee i Snowy, entre d’altres, on es concentren les centrals hidroelèctriques més importants És un centre d’esports d’hivern

Continuació dels Alps Dinàrics, presenta una direcció general EW, aproximadament parallela al curs inferior del riu Drin Són constituïts principalment per roques calcàries massives La màxima altitud és al Jezercë 2 694 m Als flancs inferiors hi ha boscs espessos a causa de les pluges abundants, amb mitjanes de les més altes d’Europa La població hi és escassa, i el recurs econòmic principal són les abundants pastures

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…

Tècnicament és la secció oest de l’altiplà dels Apalatxes, profundament erosionada Fins fa poc el terme Allegheny fou aplicat, erròniament, a tota la cadena apalatxiana