Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
Macdonnell Ranges
Serralada
Sistema muntanyós de l’Austràlia Central.
S'estén uns 300 km en direcció E-W, i té el pic més alt en el Mount Ziel 1 520 m
Sierra Nevada de Santa Marta
Serralada
Serra de l’extrem nord de Colòmbia, entre la costa de la mar Carib i la Sierra de Perijá (Andes Orientals), formada per roques cristal·lines paleozoiques (granits, gneis i esquists).
S'aixeca aïlladament sobre la plana del Carib i assoleix l’altitud màxima de tot el país al pic de Cristóbal Colón 5 780 m
Flinders
Serralada
Serralada d’Austràlia Meridional, a l’E del llac Torrens.
S'estén en direcció N-S des del llac Eyre fins al golf de Spencer D’una escassa altitud, culmina al pic Saint Mary, de 1 189 m
Mátra
Serralada
Part de la cadena muntanyosa que recorre el N d’Hongria, des del riu Zagyva, a l’W, fins al Tarna, a l’E, en una extensió de 50 km.
Formada per andesites miocèniques, presenta formes volcàniques erosionades i uns pendissos més abruptes al cantó nord El pic culminant, el més alt d’Hongria, és el Kékes 1 015 m Hi ha boscs de faigs, roures i freixes que van cedint lloc als pins i avets
Sierra Maestra
Serralada
Serralada del SE de Cuba, a la província d’Oriente, que s’estén des del cap Cruz fins a la badia de Guantánamo, al llarg d’uns 250 km.
És una regió molt abrupta, arran de mar, amb alçades que oscillen entre els 1 000 i els 1 500 m Assoleix la màxima al pic Turquino 2 005 m El vessant sud, marítim, és pràcticament deshabitat al vessant nord, més humit, hi ha conreus de cafè i explotacions mineres Tingué un paper molt important com a base del focus guerriller dirigit per Fidel Castro, durant la Revolució Cubana, que permeté de posar fi a la dictadura de Batista el 1959
Aleutian Range
Serralada
Serralada de la regió aleutiana, prolongació de l’Alaska Range, que s’estén al llarg de la península d’Alaska i en constitueix l’espina dorsal.
És constituïda per muntanyes volcàniques que s’aixequen sobre una sèrie de sediments posteocènics plegats Alguns d’aquests volcans es troben encara avui en activitat el Katmai 2 047 m té un dels cràters més grans de la terra L’Iliamma Volcano 3 074 m és el pic culminant de la serralada El clima fred i humit dóna lloc a la tundra, motiu pel qual els pocs habitants esquimals aleutians i pescadors i caçadors nord-americans es concentren a les badies costaneres
Sierra Morena
Serralada
Serralada de la península Ibèrica, de plegament hercinià, que constitueix el contrafort meridional de la Meseta, i, per tant, separa la Manxa, Extremadura i l’Alentejo de la vall del Guadalquivir, la de l’Odiel i l’Algarve.
Això explica que, vista de migjorn, només aparegui com una serralada seguida, mentre que dels 400-600 m d’altitud de la Meseta apareix com un seguit de serres discontínues de 500-700 m Els nuclis principals són els de Despeñaperros pic d’Estrella, 1 300 m, serres Madrona 1 323 m i d’Alcudia, planell de Los Pedroches, serres de Los Santos, Tudía 1 104 m i Aracena, Picos de Aroche, serra de Monchique Bé que en general separa les conques del Guadalquivir, l’Odiel i els rius de l’Algarve de la del Guadiana, l’erosió remuntant dels afluents del Guadalquivir, més potent Guadalén,…
Taure
Serralada
Serralada de Turquia, que s’estén des de Lícia fins a l’Eufrates.
Aïlla la regió costanera de l’altiplà interior Anatòlia formant una barrera on l’únic pas relativament fàcil són les estretes gorges de les portes de Cilícia o portes de Ferro, al NW d’Adana Constituïda de materials secundaris plegats amb el moviment alpí, culmina al pic Kaldidaǧ, al massís d’Aladaǧ 3 734 m És solcada per rius curts i ràpids Göksu El Taure occidental segueix la costa des de l’illa de Rodes fins al golf d’Antalya i és cobert de bosc El Taure oriental i les serres perifèriques Antitaure, Amanos, en direcció SW-NE i tallat per fractures transversals portes de Ferro…
Alps Neozelandesos

Vista d’un sector dels Alps Meridionals
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada que constitueix l’espina dorsal de Nova Zelanda i ocupa majoritàriament l’Illa del Sud.
Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens…