Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua capa la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En…
Macdonnell Ranges
Serralada
Sistema muntanyós de l’Austràlia Central.
S'estén uns 300 km en direcció E-W, i té el pic més alt en el Mount Ziel 1 520 m
Sierra Nevada de Santa Marta
Serralada
Serra de l’extrem nord de Colòmbia, entre la costa de la mar Carib i la Sierra de Perijá (Andes Orientals), formada per roques cristal·lines paleozoiques (granits, gneis i esquists).
S'aixeca aïlladament sobre la plana del Carib i assoleix l’altitud màxima de tot el país al pic de Cristóbal Colón 5 780 m
Flinders
Serralada
Serralada d’Austràlia Meridional, a l’E del llac Torrens.
S'estén en direcció N-S des del llac Eyre fins al golf de Spencer D’una escassa altitud, culmina al pic Saint Mary, de 1 189 m
Mátra
Serralada
Part de la cadena muntanyosa que recorre el N d’Hongria, des del riu Zagyva, a l’W, fins al Tarna, a l’E, en una extensió de 50 km.
Formada per andesites miocèniques, presenta formes volcàniques erosionades i uns pendissos més abruptes al cantó nord El pic culminant, el més alt d’Hongria, és el Kékes 1 015 m Hi ha boscs de faigs, roures i freixes que van cedint lloc als pins i avets
Aleutian Range
Serralada
Serralada de la regió aleutiana, prolongació de l’Alaska Range, que s’estén al llarg de la península d’Alaska i en constitueix l’espina dorsal.
És constituïda per muntanyes volcàniques que s’aixequen sobre una sèrie de sediments posteocènics plegats Alguns d’aquests volcans es troben encara avui en activitat el Katmai 2 047 m té un dels cràters més grans de la terra L’Iliamma Volcano 3 074 m és el pic culminant de la serralada El clima fred i humit dóna lloc a la tundra, motiu pel qual els pocs habitants esquimals aleutians i pescadors i caçadors nord-americans es concentren a les badies costaneres
Sierra Maestra
Serralada
Serralada del SE de Cuba, a la província d’Oriente, que s’estén des del cap Cruz fins a la badia de Guantánamo, al llarg d’uns 250 km.
És una regió molt abrupta, arran de mar, amb alçades que oscillen entre els 1 000 i els 1 500 m Assoleix la màxima al pic Turquino 2 005 m El vessant sud, marítim, és pràcticament deshabitat al vessant nord, més humit, hi ha conreus de cafè i explotacions mineres Tingué un paper molt important com a base del focus guerriller dirigit per Fidel Castro, durant la Revolució Cubana, que permeté de posar fi a la dictadura de Batista el 1959
Sierra Morena
Serralada
Serralada de la península Ibèrica, de plegament hercinià, que constitueix el contrafort meridional de la Meseta, i, per tant, separa la Manxa, Extremadura i l’Alentejo de la vall del Guadalquivir, la de l’Odiel i l’Algarve.
Això explica que, vista de migjorn, només aparegui com una serralada seguida, mentre que dels 400-600 m d’altitud de la Meseta apareix com un seguit de serres discontínues de 500-700 m Els nuclis principals són els de Despeñaperros pic d’Estrella, 1 300 m, serres Madrona 1 323 m i d’Alcudia, planell de Los Pedroches, serres de Los Santos, Tudía 1 104 m i Aracena, Picos de Aroche, serra de Monchique Bé que en general separa les conques del Guadalquivir, l’Odiel i els rius de l’Algarve de la del Guadiana, l’erosió remuntant dels afluents del Guadalquivir, més potent Guadalén,…
Taure
Serralada
Serralada de Turquia, que s’estén des de Lícia fins a l’Eufrates.
Aïlla la regió costanera de l’altiplà interior Anatòlia formant una barrera on l’únic pas relativament fàcil són les estretes gorges de les portes de Cilícia o portes de Ferro, al NW d’Adana Constituïda de materials secundaris plegats amb el moviment alpí, culmina al pic Kaldidaǧ, al massís d’Aladaǧ 3 734 m És solcada per rius curts i ràpids Göksu El Taure occidental segueix la costa des de l’illa de Rodes fins al golf d’Antalya i és cobert de bosc El Taure oriental i les serres perifèriques Antitaure, Amanos, en direcció SW-NE i tallat per fractures transversals portes de Ferro…
Alps Neozelandesos

Vista d’un sector dels Alps Meridionals
© Corel / Fototeca.cat
Serralada
Serralada que constitueix l’espina dorsal de Nova Zelanda i ocupa majoritàriament l’Illa del Sud.
Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens…