Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
ǧazīre-ye Tonb-e Borzog
Illa
Illa al golf Pèrsic, de l’ostān de la Costa i Illes de la Mar d’Oman (Iran).
Java

El volcà Bromo, a l’E de Java
Axel Drainville (CC BY-NC 2.0)
Illa
Illa de l’arxipèlag de la Sonda, pertanyent a la República d’Indonèsia.
Situada entre Sumatra i les illes de la Sonda, té una forma allargassada en sentit parallel El S és ocupat per un sistema muntanyós ple de cons volcànics, més de 120 a tota l'illa, 32 dels quals són actius Semeru, 3876 m la costa és espadada El N és constituït d’alluvions moderns, terrasses antigues i baixos altiplans calcaris les costes són baixes, amb ports excellents El clima és equatorial les pluges disminueixen cap a l'W, on la pluviositat mínima és de 900 mm anuals La vegetació és de bosc equatorial La població, que representa el 64% del total de l'estat i experimenta un fort creixement…
Hispaniola
Illa
Illa de la mar Carib, entre Cuba, a l’W, i Puerto Rico, a l’E, la més gran de les Grans Antilles després de Cuba.
Constitueix el nus orogràfic d’aquella mar, i els seus dos components principals són la Cordillera Central —la més antiga Mesozoic—, prolongació de la Sierra Madre cubana i de composició cristallina, i la Cordillera Meridional —formada en el Terciari—, prolongació de la dorsal jamaicana i de natura calcària un tercer component és la Cordillera Septentrional El clima és tropical, amb una temperatura mitjana anual de 25°C i pluges superiors als 1500 mm Els rius principals són el Yaque del Norte i el Yuma, al vessant nord, i el Yaque del Sur i l’Antibonite al vessant sud Descoberta per Colom el…
illa Plana
Illa
La més extensa i poblada de les illes valencianes, situada 4,3 km al SE del cap de Santa Pola, a l’Alacantí.
És una massa allargassada 1 750 m per 300 d’amplada màxima, de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de Santa Pola és prou potent per a illuminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau E, la Galera S i la Cantera W i alguns afloraments d’esculls El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel poble de la Nova Tabarca…
Ítaca

Vista de la badia de Vathí
Pitichinaccio (Creative Commons)
Illa
Illa grega de la mar Jònica, al nomós de Lèucada, a l’E de Cefalònia.
La capital és Vathí 1826 h Hi ha conreus de vinya i oliveres Hom la identifica com la pàtria d’ Ulisses , pel qual motiu ha estat objecte de recerques arqueològiques tendents a verificar les dades de l’ Odissea
Halmahera
Illa
Illa d’Indonèsia, la més gran de les Moluques, situada a l’E de les Cèlebes.
Força muntanyosa l’altitud màxima és de 1 635 m, és coberta de bosc equatorial La població ~80 000 h es dedica al conreu arròs, espècies, canya de sucre, tabac, cacau i cafè Hi ha jaciments de coure, d’or i de carbó La ciutat principal és Ternate
Melville
Illa
Illa d’Austràlia, davant la costa septentrional, amb manglars a les costes i estepes i sabanes a l’interior.
La separen del continent els estrets de Dundas, a l’E, i de Clarence, al S Els aborígens habiten en una reserva protegida pel govern
Krk
Illa
Illa de l’Adriàtica, davant les costes de Croàcia, a l’E de la península d’Ístria.
La capital és Krk
Skyros
Illa
Illa de la mar Egea, del grup de les Espòrades del Nord, Grècia, a l’E d’Eubea.
La capital és Skyros Bestiar, pesca i turisme