Resultats de la cerca

És d’economia bàsicament agrícola blat, patates i ramadera porcí Hi és també important la pesca i l’explotació forestal La població es concentra a Ancud i a Castro Fou descoberta per Garci Hurtado de Mendoza 1558 Durant els s XVII i XVIII depengué del virrei del Perú i, posteriorment, de la capitania general de Xile Fou un dels últims reductes reialistes a caure a mans de patriotes 1826

La capital és Lèucada 7600 h est 2002 És separada del continent per un canal navegable, i té un relleu accidentat, amb muntanyes que són una prolongació de les de la regió d’Acarnània Conreus de blat de moro, oliveres i vinya és molt important la producció de panses Colonitzada al segle VI aC, fou rival d’Esparta i es vinculà a Atenes Sotmesa pels turcs 1479, passà a mans dels venecians fins el 1796 Tornà a ésser de Grècia a partir del 1863

La població resident és d’uns 6 500 h És situada al SE de Tinos, de la qual resta separada per un canal tancat, a la seva extremitat occidental, per l’illa de Delos De natura granítica i rocallosa, posseeix un únic centre de població Míkonos Habitada a l’antiguitat pels jonis, caigué a les mans dels perses el 499 aC i formà part, després, de la lliga Delioàtica 477 aC Fou possessió dels romans, dels bizantins, dels venecians i, finalment, dels turcs, fins que el 1821 fou recobrada pels grecs Pel seu tipisme ha esdevingut un dels centres turístics més freqüentats de la Mediterrània

Té una constitució volcànica que li proporciona un sòl molt fèrtil El relleu és pronunciat, i les costes són retallades La població viu de la pesca i de l’agricultura, que ofereix els productes típics de la Mediterrània Habitada per una població d’origen traci, acollí els membres d’una població tirrena, amb una civilització afí a la dels etruscs A partir del s VI aC fou colonitzada per Atenes, i a l’època hellenística fou dominada per Roma Caiguda a mans dels turcs el 1456, esdevingué definitivament un territori grec el 1913 Conserva vestigis importants de les diverses cultures i…

La capital és Mitilene Separada de Turquia per l’estret de Mitilene, té un relleu pronunciat i costes accidentades Les valls de l’interior, de sòl fèrtil, són aprofitades per a l’agricultura fruiters, horta, vinya, olives, tabac i ametllers La població habita, dispersa o agrupada, en petits pobles de pescadors A l’antiguitat fou colonitzada per estirps eòliques, i aviat es distingí pel seu esperit aristocràtic i oligàrquic Pàtria de Terpandre, d’Alceu i de Safo, tingué cinc ciutats importants, presidides per Mitilene Colonitzà les riberes de l’Àsia Menor i s’uní a la lliga delioàtica 471 aC…

La capital és Corfú És separada de la costa de l’Epir per l’estret de Corfú La part septentrional és muntanyosa mont Pantokrátos, 911 m, la central, suaument ondada, i la meridional, plana Els recursos econòmics són l’agricultura oliveres, vinya i arbres fruiters i també la fabricació de paper i sabó i l’artesania tèxtil És un centre d’atracció turística Té aeroport S’hi destaquen les ruïnes del temple grec d’Àrtemis Després d’un efímer assaig colonial per part d’Erètria, l’antiga Corcira fou colònia de Corint 733 aC Mantingué lluites amb la metròpolis, com la batalla naval del 664 aC i la…

L’estret de Malaca la separa de la península de Malaca El costat oest és recorregut per un sistema muntanyós on destaquen els monts Barisan 3800 m al Kerinci, que té una forta activitat volcànica 90 pics volcànics, 12 dels quals són actius i activitats secundàries solfatares, fonts termals Els vessants són coberts de bosc espès Rius curts i ràpids, costes regulars i pobres en ports naturals L’est és pla, solcat per nombrosos rius, els deltes i estuaris dels quals fan les costes sinuoses, baixes i amb bons ports, però els pantans i el manglar cobreixen alguns trams Travessada per l’equador, té…

Juntament amb l’illa de Skyros forma el nomós d’Eubea 4167 km 2 188410 h 1981 La capital és Calcis S'estén de forma allargada entre Tessàlia, al NW, de la qual és separada pel canal Oreon, i les illes Cíclades, al SE, i és parallela a la costa d’Àtica i Beòcia És molt muntanyosa, i és formada principalment per gresos, argiles i calcàries, del Cretaci al nord i al centre i permians al sud El relleu, amb abundància de formes càrstiques, s’alinea en direcció NW, torç cap a l’oest-est al sud i culmina al mont Dirfys, de 1747 m, al centre de l’illa Les planes litorals no són gaire desenvolupades…

La geografia L’illa, amb un perímetre de 19,5 km, és d’origen corallí i presenta una fèrtil faixa costanera on viu la població El clima és tropical, amb una estació monsònica de novembre a febrer La mitjana anual de pluja és de 455 mm El sector primari es redueix a l’explotació dels cocoters i la cria de porcins A l’interior hi ha grans dipòsits de fosfats de primera qualitat originats per capes de guano que ocupen els quatre cinquens de l’illa Hi treballa el 57% de la població activa i són exportats a Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i Corea del Sud L’exhauriment d’aquests dipòsits és…

La geografia física El sòcol irlandès es compon d’una extensa varietat de roques primàries calcàries paleozoiques, esquists, gresos i granits Al NE afloren les capes més recents margues triàsiques, cretes secundàries i basalts terciaris de l’altiplà d’Antrim L’illa és formada per una depressió central, dominada al N i al S per massissos muntanyosos La plana central, de 180 per 129 km, és gairebé totalment calcària, sembrada de llacs i de torberes i poblada de morenes, testimoni d’un evident passat glacial Al N, massissos granítics i volcànics són separats per grans golfs Dún na nGall que…