Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Mayotte
Illa
Territori no independent
Illa de l’oceà Índic, a l’arxipèlag de les Comores.
La capital és Mamoudzou, 53022 h 2007, tot i que l’aeroport principal es troba a Dzaoudzi capital fins al 1962 Base naval francesa Fins al març del 2011 constituí una collectivitat territorial de França, malgrat l’oposició de l’ONU i l’OUA El 1976, mitjançant un referèndum, refusà la independència que havia acceptat la resta de l’arxipèlag de les Comores un altre referèndum celebrat el 2009 convertí el territori en un departament d’ultramar de França, el 31 de març de 2011
illa de Sant Martí
Illa
Illa de les Antilles a l’E de Puerto Rico, dividida en dues entitats territorials, l’una pertanyent a França (Saint Martin) i l’altra als Països Baixos (Sint Maarten).
Poblat pels arauac, el 1493 Cristòfor Colom la reivindicà per a la corona espanyola, però fou poblada per francesos i neerlandesos, els quals el 1648 dividiren la illa en dues meitats, la septentrional pertanyent a França i la meridional als Països Baixos Posteriorment, francesos, neerlandesos i britànics es disputaren el control de l'illa, i la partició definitiva original no es restablí fins el 1816 La part nord, amb el nom de Saint Martin, pertangué a Guadeloupe fins el 2003, que a través d'un referèndum adquirí l'estatut de Collectivitat d'Ultramar La part neerlandesa…
Aruba

Vista d’Aruba
Territori no independent
Illa
Illa de la mar de les Antilles, al grup de les illes de Sotavent, situada davant la costa de Veneçuela. La capital és Oranjestad.
El principal recurs econòmic el constitueix la refinació de petroli importat de Veneçuela, seguit del turisme Descoberta pels espanyols vers la fi del segle XV, fou colonitzada pels neerlandesos el 1634 Formà part de les Antilles Neerlandeses fins el 1986, any en què esdevingué país amb estatut a part Tot i que hom preveia concedir la independència i, prèviament, celebrar un referèndum que l’havia de legitimar pel 1996, el 1994 els governs holandès i d’Aruba acordaren posposar indefinidament aquests processos
Helgoland
Illa
Illa de la mar del Nord, que pertany al land de Slesvig-Holstein, Alemanya.
Situada a uns 65 km de la costa Cuxhaven, comprèn també l’illa adjacent a l’E anomenada die Düne ‘la Duna’ 1,5 km 2 , a causa de la seva composició sorrenca, que fins el 1720 formà part de l’illa principal El port, situat al S, és protegit per una escullera Habitada pels frisons, des del 1402 pertangué al ducat de Slesvig-Holstein Des del 1714 alemanys, britànics i danesos se la disputaren El 1890 un tractat l’atorgà a Alemanya, que la convertí en una important base naval Després de la Segona Guerra Mundial les fortificacions foren destruïdes i esdevingué port franc, centre turístic i…
Bougainville
Illa
Regió autònoma de Papua Nova Guinea, a l’arxipèlag de les illes Salomó.
És constituïda per les illes de Bougainville , amb prop del 95% de l’àrea total de la regió, Buka i altres illes menors L’economia es basa en l’agricultura i el mineral de coure La població més important és Arawa, bé que la capital administrativa és a Buka L’illa principal rebé el nom de l’explorador francès Louis-Antoine de Bougainville, que la descobrí el 1768 Del 1975 al 1997 el conjunt d’illes reberen el nom de North Solomons Pel tractat angloalemany del 1899 passà al control alemany, i el 1920 fou posada sota l’administració d’Austràlia Pel gener del 1942 fou ocupada pels japonesos fins…
Timor
Illa
Illa d’Insulíndia, a la zona sud-oriental de l’arc de l’arxipèlag de les illes Petites de la Sonda, entre la mar de Banda i la mar de Timor.
Administrativament és dividida en dues entitats territorials la província indonèsia de la Sonda Oriental, de la qual ocupa 15850 km 2 , i l’estat de Timor Oriental Illa muntanyosa, alguns cims sobrepassen els 2000 m Ramelau, 2960 m Mutis, 2365 m El clima és calorós, més sec al N i humit al S La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia L’activitat principal és l’agricultura ultra els conreus de subsistència arròs, blat de moro i mandioca, en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal També hi ha ramaderia bestiar boví, cabrú i oví Habitada…
Còrsega

Vista de la vall de la Restonica i el llac Melo, Còrsega
© Anna Díez
Illa
Illa de la mar Mediterrània que constitueix una regió administrativa de França.
La capital és Ajaccio La geografia Situada a la mar Lígur, entre la Rivera italiana i l’illa de Sardenya, de la qual la separa l’estret de Bonifacio, és la més muntanyosa de les illes mediterrànies, i el relleu pot ésser dividit en dues parts una al sud-oest i a l’oest, formada per un bloc hercinià de materials cristallins, aixecat pel plegament alpí, que culmina al Cinto, Rotondo i Incudine la costa és rocallosa, amb grans entrants triangulars, continuació de les profundes valls que tallen aquest bloc L’altra, la part oriental, és formada pels esquists de la serra Castagnicia, que s’…
Xipre

Illa
Estat
Estat insular de la Mediterrània oriental, situat uns 100 km al S de Turquia.
El 1974, la invasió turca del nord de Xipre donà lloc a dues entitats polítiques separades de fet d’una banda, la República de Xipre, reconeguda internacionalment i que constitueix el mateix estat anterior 5896 km 2 675000 h est 2001 De l’altra, la República Turca de Xipre del Nord 3355 km 2 198000 h est 2001, proclamada el 1983 i només reconeguda per Turquia La capital, Nicòsia, es troba dividida també entre un sector grec i un sector turc La geografia física Costa nord de l’illa de Xipre, on es localitzen nombroses platges © Corel Professional Photos Tercera en extensió de les illes de la…
Sri Lanka

Estat
Illa
Estat insular de l’Àsia situat a l’oceà Índic, uns 80 km al SE de l’Índia; la capital administrativa és Colombo i la capital legislativa Sri Jayawardenapura (121.370 h [est. 2007]).
La geografia física El relleu Separada de l’Índia pel golf de Mannar i l’estret de Palk, l’illa de Sri Lanka resta, però, poc o molt enllaçada al continent mitjançant un rosari d’esculls i bancs de sorra anomenat Pont d’Adams L’estructura geològica de l’illa s’emparenta estretament amb la del continent proper el sòcol precambrià, constituït de quarsites, gneis, esquists i calcàries cristallines, és part integrant de l’escut araboindi i aflora per tota l’illa, amb l’excepció de la península de Jaffna, al N, on desapareix sota una cobertura sedimentària de calcàries miocèniques El sòcol dóna…