Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
esport adaptat

Els esportistes amb paràlisi cerebral greu utilitzen aparells controlables amb la boca
Xavi Díaz
Esport general
Esport que ha estat modificat o creat per a atendre les necessitats dels individus amb discapacitat física, psíquica o sensorial.
Així, mentre que el bàsquet amb cadira de rodes parteix d’un esport ordinari que ha sofert una sèrie de modificacions perquè les persones amb mobilitat reduïda el puguin practicar, en altres casos s’han creat esports de forma totalment específica i que preveuen característiques pròpies d’una discapacitat, com en el cas de la ceguesa i el golbol L’esport adaptat forma part d’un concepte més ampli, com és el de l’activitat física adaptada Per a facilitar la participació de les persones amb discapacitat, es modifiquen mitjans materials cadires de rodes, pròtesis, esquís, pilotes, etc, els espais…
Gimnàs Europeu
Esport general
Gimnàs de Barcelona.
Fundat al principi de la dècada de 1870 i de tradició higienista, fou un dels primers que obriren a Barcelona S’hi impartien classes amb aparells especials, entre els quals hi havia escales ortopèdiques o tambors rebaixadors d’abdomen Era molt modern per l’època i tenia una sala d’armes Alguns dels seus directors foren Lluís Vall, Emili Corominas, Antoni Rovira o Ignacio Melé En fou alumne Amadeu Llaverias, que fundà el Gimnàs Colón Tenia la seu al carrer d’en Rull
Gimnàs Garcia Alsina
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat per Pere García Corbera l’any 1868 amb el nom de Gimnàs García S’installà al carrer de Laforja i, posteriorment, al carrer Major de Gràcia Seguia la metodologia francesa i nasqué per impartir lliçons al cos de bombers de Barcelona, tot i que més endavant també s’obrí a la participació ciutadana El 1904 Jaume Garcia Alsina, fill de Pere Garcia, refundà el gimnàs a la Rambla de Prat incorporant-hi els aparells més moderns de l’època Impulsà la gimnàstica sueca i esports com la lluita o l’atletisme També hi construí la primera pista de tennis de Barcelona Fou molt popular…
Ateneu Enciclopèdic Popular

Equip de la secció de gimnàs i esports de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que es proclamà campió de Catalunya de tirar la corda (1931) a l’estadi de Montjuïc
Arxiu AEP
Entitats culturals i cíviques
Esport general
Associació cívica i cultural fundada a Barcelona el 1902 per un grup d’intel·lectuals de tendències republicanes i obreristes.
Entre els principals impulsors cal esmentar Francesc Layret , el cooperativista Eladi Gardó i Josep Tubau S’inspirà en l’Ateneu Català de la Classe Obrera i, com aquest, tingué un paper prominent en l’orientació ciutadana campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura, organització de cursos i conferències per a la divulgació de la cultura i altres activitats, com campanyes per a la defensa dels mosaics romans de Tossa de Mar o bé la promoció de l’ Olimpíada Popular S’organitzà en diverses seccions biblioteca…
,
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…