Resultats de la cerca

Enginyer tècnic tèxtil per l’Escola Industrial, la seva trajectòria professional transcorregué a l’empresa Tintes Colomer SA fins a la jubilació Tingué una gran activitat en diverses institucions patronals fou membre de la junta directiva de l’ Institut Industrial de Terrassa  des del 1975, de la qual fou vicepresident del 1991 al 2005 i, des d’aquest any fins a la mort, president vicepresident de la patronal CECOT  del 1991 al 2013 i, a partir d’aquest any, presidí la Fundació Institut Industrial i Comercial Estigué també molt vinculat a l’hoquei sobre patins Com a jugador s’inicià al Club…

S’inicià en l’atletisme a quinze anys al Centre Gimnàstic Barcelonès del Raval, del qual fou president de la secció d’atletisme 1955-60 Destacà especialment en els 800 metres Promotor destacat de l’atletisme femení, malgrat la seva prohibició els primers anys del franquisme, fou descobridor i entrenador d’atletes com Olga Dalmau, Yolanda Díaz, Alícia Laiseca, Carme García Borda i, en categoria masculina, David Canal, els quals els anys setanta i vuitanta assoliren els primers llocs de les classificacions estatals en diverses disciplines Amb ell el Centre Gimnàstic Barcelonès es convertí en el…

Llicenciat en administració d’empreses, ha estat conseller delegat de les empreses ADELTE Group, enginyeria per a ports i aeroports, i EFS Equipo Facility Services, grup d’empreses per al manteniment de terminals i equips electromecànics Responsable de la secció de bàsquet dins de la directiva del Futbol Club Barcelona  presidida Joan Laporta del 2003 al 2005, aquest darrer any dimití el càrrec juntament amb Alexandre Rosell  i altres directius per discrepàncies amb Laporta Després de l’elecció de Rosell com a president del club juliol del 2010, fou vicepresident primer i vicepresident de l’…

Resident als Estats Units des dels set anys, debutà al circuit professional el 2001 i obtingué el primer títol de Grand Slam als disset anys, en guanyar el torneig de Wimbledon del 2004 Posteriorment es proclamà vencedora de l’Obert dels Estats Units 2006, de l’Obert d’Austràlia 2008 i de Roland Garros 2012 i 2014 El 2012 fou finalista als individuals femenins dels Jocs Olímpics de Londres davant de Serena Williams Simultàniament desenvolupà una carrera destacada com a model que l’ha projectat més enllà de l’àmbit esportiu i l’ha convertit en una de les esportistes amb més ingressos de la…

Economista de formació i directiu a la indústria farmacèutica, tingué una actuació destacada en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya , i en 1985-88 fou diputat per aquest partit al Parlament de Catalunya Impulsor, amb d’altres, de la Gran Enciclopèdia Catalana , fou director general de l’empresa a què donà lloc aquesta iniciativa Soci del Futbol Club Barcelona  des del 1964, el president de l’entitat, Agustí Montal, l’incorporà el 1972 a la junta directiva, on romangué fins a la presidència accidental de Raimon Carrasco El 1978, en unes disputades eleccions, fou candidat a la…

Fou creada a la part alta del nucli de la Molina i situada als entorns del pla de la font Canaleta 1 640 m alt, a fi d’aprofitar la més constant innivació i les possibilitats per a l’esquí de la zona de la Tosa d’Alp 2 536 m La construcció de noves installacions, hotels i telesquís s’inicià intensivament a partir del 1955, que fou inaugurat el telecabina al puig d’Alp 2 404 m

Fou seu dels Jocs Olímpics d’hivern de l’any 1960

És la quarta més important dels Països Catalans, després de les de Font-romeu Alta Cerdanya, els Angles Capcir i Baqueira-Beret Vall d’Aran, per la capacitat d’allotjament uns 4000 allotjaments a peu de pista i per la facilitat de comunicacions ferrocarril, i autopista i autovia de Barcelona a Berga, túnel del Cadí i carretera direcció Puigcerdà Es convertí en lloc d’esquí i d’estiueig a partir de la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya  1925, i el 1943 hi fou installat el primer remuntador comercial El 1954, expandí l'àrea…

Fou construït arran de l’Exposició Internacional del 1929 de Barcelona per l’arquitecte Pere Domènech i Roura Entre els anys 1986 i 1989 els arquitectes V Gregotti, F Correa, A Milà, J Margarit i C Buxadé el reformaren i només en conservaren la façana Pel que fa a les reformes, hom enfonsà el nivell de les pistes per tal d’augmentar la capacitat d’espectadors i substituí les graderies per una estructura de formigó, coronada per una gran marquesina metàllicaEl 1997 fou utilitzat provisionalment com a camp oficial del RC Espanyol de Barcelona després de l’enderrocament i la venda de l’estadi de…