Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
robot de segona generació
Tecnologia
Robot equipat amb sensors externs i que, per tant, pot adaptar el seu funcionament a l’entorn de treball.
La seva aparició tingué lloc durant els anys seixanta del s XX Foren els primers robots que incorporaren el concepte de retroacció $1 Es regeixen, majoritàriament, per un sistema de control en bucle tancat
pont tèrmic
Tecnologia
Parts del tancament d’un edifici, la transmitància tèrmica de les quals és substancialment més alta que la resta del tancament.
Aquestes parts es comporten com un pont per al flux d’energia tèrmica entre l’exterior i l’interior de l’edifici, n'afebleixen l’aïllament tèrmic i poden afavorir l’aparició de condensacions a l’hivern Qualsevol element constructiu, com un forjat, que trenca la continuïtat de l’aïllament tèrmic, crea un pont tèrmic
Lleida Deportiva
Publicacions periòdiques
Esport general
Publicació esportiva editada a Lleida des del maig del 1923.
D’aparició setmanal i en llengua catalana, feia un seguiment de l’activitat esportiva a la ciutat i a les comarques de Lleida, però també tenia altres seccions en què se seguia el futbol en l’àmbit català La publicació era propera a la Joventut Republicana de Lleida i el primer director fou Rutilo Peris
La Rambla
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona des del 10 de febrer de 1930.
De tarannà catalanista i popular i d’aparició setmanal, fou continuadora del setmanari esportiu La Nau dels Esports El seu fundador fou Josep Sunyol i Garriga i en foren directors Josep M Massip, Lluís Aymamí i Joaquim Ventalló Tingué prestigiosos periodistes com Vicenç Bernades, Enriqueta Séculi, Domènec de Bellmunt, Xavier Picanyol, Rossend Calvet, i dibuixants com Castanys, Opisso i Quelus En algun període, per a esquivar la censura, va adoptar el títol de La Rambla de Catalunya El seu lema era ‘‘Esport i ciutadania’’ En esclatar la Guerra Civil es convertí en diari i…
màquina automàtica
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina que funciona segons els principis de l’automàtica, de manera que fa correspondre una certa magnitud de sortida a una d’entrada donada.
Cal distingir entre una màquina ja projectada d’origen per a ésser automàtica i una màquina que exigeix més o menys participació humana i que ha estat automatitzada mitjançant elements mecànics, elèctrics, pneumàtics, etc La majoria d’aquestes màquines són destinades a efectuar un treball determinat màquines energètiques , i poden ésser passives o actives , segons que l’energia de sortida sigui inferior o superior, respectivament, a la d’entrada Hi ha també màquines de senyals , d’aparició més recent, que són destinades a manipular senyals d’informació són emprades per a fer…
llit

Antic llit olotí de la família del Puget del mas i el Corriol (Rupit-Pruit)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble destinat a jeure-hi i dormir-hi, compost generalment d’un suport pla de fusta o de metall, on hom col·loca el somier i el conjunt format pel matalàs, els llençols, els coixins, etc.
L’aparició del llit depèn de les circumstàncies climàtiques i d’evolució de cada societat així, mentre pobles primitius el desconeixen, a Mesopotàmia i a Egipte aparegué un tipus de llit molt simple, de fusta, decorat amb vorí i bronze i amb petges com potes d’animal A Creta, Grècia i Roma, el llit era molt semblant, amb petges en forma de columna A l’alta edat mitjana era en forma d’armari el llit gòtic tenia un elevat baldaquí, que sostenia pesants cortinatges, i petges de fusta esculpida Al Renaixement, tenia la mateixa forma, però variaren els treballs decoratius de la fusta…
cadira
cadira de tisora, castellana, d’estil renaixentista (segle XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Seient individual amb respatller, generalment amb quatre petges i, a vegades, amb braços.
Hom la troba ja a Egipte, on s’introduí el costum, molt imitat desprès, de fer els petges en forma de potes d’animal El costum d’emprar decoració de temes animals perviu en els exemplars asiris que han restat Grecs i romans empraren ja la cadira en forma de tisora doble o múltiple, que permetia de plegar-la Les cadires medievals conservades tenen generalment un origen monàrquic o eclesiàstic l’anomenada Càtedra de Sant Pere , de pedra, és obra carolíngia Als Països Catalans sobresurten la Cadira de Sant Ramon , de tisora, del segle XII, de la catedral de Roda de Ribagorça, de fusta de boix, i…
periodisme esportiu

Periodistes a l’Estadi de Montjuïc durant el combat entre Uzcudun i Carnera del 1930
IMBH
Periodisme
Esport general
Gènere específic del periodisme que tracta de la transmissió d’informació i opinió sobre l’activitat esportiva en qualsevol de les plataformes d’expressió.
El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…
màquina eina
Tecnologia
Conjunt no portàtil i motoritzat emprat per a la conformació de peces de diferents materials, predominantment metàl·lics, per un procés de tall.
Els factors determinants d’aquest procés són l’eina, el material, la peça i els criteris o objectius —dins el factor màquina hom pot tenir en compte altres factors, com són la capacitat, el rendiment, la rigidesa i la geometria— La màquina eina canvia el volum o la forma d’una peça, i n'arrenca metall o altres materials en forma de ferritja o encenalls Bé que un dels motius de l’existència de la màquina eina és l’obtenció de qualitats geomètriques no assolibles en el treball manual, allò que en dóna una noció clara és la fabricació econòmica Hom pot considerar també com a màquines eina les…
cinema i esport

El director cinematogràfic Fructuós Gelabert (a la dreta) uní cinema i esport i dirigí pel·lícules de temàtica automobilística
Enciclopèdia Catalana
Cinematografia
Esport general
Malgrat que la projecció pública realitzada el 28 de desembre de 1895 pels germans Lumière en el cafè Indien parisenc es considera l’inici de la cinematografia, la gènesi del cinema és anterior i la base molt més il·lustrada que els barracons on es va popularitzar.
D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser humà, la seva…