Resultats de la cerca

Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915

Formava part de la directiva de l’Internacional de Sants quan fou elegit president de la Federació Catalana de Futbol 1913 Aconseguí la reconciliació dels clubs disidents amb la constitució d’una nova federació sota les directrius de la Federació Espanyola de Futbol A continuació entrà a la directiva del FC Barcelona 1913-15

Ha treballat a El Correo Catalán 1984-86, La Mañana 1986-90, Diari de Barcelona 1990-91 i, des del 1991, al diari Sport , del qual és director adjunt També ha collaborat en programes radiofònics, com La Graderia , a Ràdio Barcelona, i Ona Sport , a Ona FM, i televisius, com Punto Pelota , a Intereconomia, i La Porteria , a BTV

Presidí la Federació Catalana d’Esquí 1957-66 i la Federació Catalana d’Esports d’Hivern 1964-67 i fou vicepresident de la Federació Espanyola d’Esquí 1967 Fundà i presidí la Federació Espanyola de Bobsleigh 1969-70 Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de la Delegación Nacional de Educación y Deportes 1963 Fou directiu del Futbol Club Barcelona, del Club Alpí Núria i del Reial Automòbil Club de Catalunya

Conservadora d’etnologia del Museu Comarcal del Montsià, formà part del Consell Assessor de Cultura Popular 1993-2005 i de la Comissió Científica Assessora d’Etnologia 1994-2000 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Des del 1998 s’encarrega de la coordinació pedagògica de l’escola d’estiu de jocs tradicionals FestCat, a Horta de Sant Joan És autora de recerques, llibres i articles científics i tècnics, i també comissària, documentalista d’exposicions i coordinadora de jornades i congressos sobre patrimoni popular i sobre jocs tradicionals a les terres de l’Ebre

Collaborador de la Fundació del Bàsquet Català, de la qual dirigeix el Centre d’Estudis des de l’any 2011 Fou comissari de l’exposició ‘‘100 anys de basquetbol a Catalunya Del pati al parquet’’, al Museu Olímpic i de l’Esport Ha publicat la trilogia El bàsquet a Catalunya 2000 i 2006, així com La popularitzacio del bàsquet a Catalunya De l’escola a la pista 2008, dins la collecció “Textos de Cultura i Esport”

S’inicià a Ràdio Martorell i Ràdio Barcelona Fou responsable de la programació esportiva a Ràdio Lleida, i fou sotseditor del programa No ho diguis a ningú de Catalunya Ràdio L’any 2005 entrà al Futbol Club Barcelona, on fou director de continguts del departament de premsa, subdirector de la revista Barça i director de Barça TV El 2010 s’incorporà a RAC1, i el 2012 en fou nomenat director Collabora en el màster de Periodisme Esportiu de la Universitat Internacional de Catalunya

Doctor en Història Contemporània, al principi de la dècada de 1990 inicià, amb l’historiador Carles Santacana, una línia de recerca sobre història social de l’esport a Catalunya, fins aleshores inèdita Ambdós publicaren obres de referència, com L’altra Olimpíada, Barcelona’36 1990, els dos volums de la Història Illustrada de l’Esport a Catalunya 1994, 1995 o L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1880-1975 1997 L’any 1998 començà la carrera acadèmica a la Universitat Ramon Llull, on impartí la matèria d’Història de l’esport i creà el Grup de Recerca i Innovació sobre…

Al març del 1940 fou nomenat president del Futbol Club Barcelona per decisió del règim franquista sense haver tingut cap relació amb el club Malgrat tot, s’envoltà de directius barcelonistes de tota la vida Sota el seu mandat, el club guanyà la Copa 1942, i al cap d’uns quants dies eludí el descens, en la promoció Tot i presentar la dimissió al juliol d’aquell any, aquesta no fou acceptada per les autoritats estatals i un mes després tornà a la presidència fins a l’agost del 1943, quan tornà a dimitir després de l’11-1 encaixat al camp del Madrid Durant la seva etapa s’ampliaren les graderies…

El 1955 entrà com a vocal a la Federació Catalana d’Hoquei, de la qual fou tresorer 1957 i vicepresident 1958-61 A partir del mes de maig del mateix any, quan Enric Llaudet fou elegit president, formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona com a vocal i president de les seccions Dirigí les seccions del Barça fins el 1965, dos anys més tard de ser nomenat vicepresident, càrrec que mantingué fins el 1968 Abans, però, presidí la Federació Barcelonesa d’Handbol 1964-67 i la Federació Espanyola de Patinatge 1967-68