Resultats de la cerca

Fou primer editor de les publicacions humorístiques Papitu i Pakitu A partir del 1922 edità i concebé, juntament amb Francesc Permanyer, Antoni Rué Dalmau i Frederic Montagut, la revista esportiva satírica Xut Aquestes revistes s’imprimiren a la impremta que ell tenia a Barcelona A Xut desenvolupà temporalment tasques de director

Primer gerent i propietari de Mundo Deportivo , una de les primeres publicacions esportives de Catalunya, nascuda el 1906, fundada per ell mateix i per Narcís Masferrer, amb el qual s’alternà en la direcció Fou director d’aquesta publicació en els períodes 1913-14 i 1919-21 El succeí en aquest càrrec el seu fill Ricard l’any 1922

Fou fundada l’any 1965 per Pere Vergés Farrés amb els principis pedagògics que caracteritzaren l’Escola del Mar de Barcelona, que ell mateix dirigí Tingué la natació com a assignatura esportiva de referència i, durant força anys, membres de la nissaga Bernal, ben coneguda per la seva vinculació amb aquest esport, foren professors de natació Carme Ponsati també fou una de les impulsores de la seva pràctica Com que l’objectiu era ensenyar a nedar, no intervingué en competicions regulars, tot i que, en algun moment, estigué afiliada a la Federació Catalana de Natació

Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…

Fou el primer cronista futbolístic als mitjans esportius de l’època, en publicacions com Los Deportes o La Vanguardia És l’autor de la crònica del primer partit jugat pel Futbol Club Barcelona al Velòdrom de la Bonanova, el 8 de desembre de 1899, i gràcies a ell es té constància de la implantació d’aquest esport al principi del segle XX També exercí d’àrbitre en alguns d’aquests partits inicials i divulgà el reglament del futbol a través del diari Collaborà en l’organització de concursos, com la Copa Macaya, i, des de l’octubre del 1909, presidí la Federació Catalana de Futbol durant un any…

Era el suplement esportiu del diari La Noche i s’originà a partir de la secció d’esports del diari Tingué prestigiosos redactors, com Francesc Gibert, Vicenç Loren, Francesc Ors, Albert Maluquer, Isidre Corbinos, Jacinto Miquelarena i Leónidas Fou innovadora perquè esportistes famosos hi collaboraven Marià Cañardo escrivia la crònica de la Volta Ciclista a Catalunya, en què ell mateix corria, o Joan Gamper polemitzava sobre la directiva del Barça Tingué els millors reporters gràfics del moment, com Maymó, Gaspar, Florit o Amado Hi dibuixava el ninotaire Passarell De periodicitat bisetmanal a…

L’any 1961 fundà a Barcelona el Centre Juvenil de Medicina Esportiva, que fou el primer centre de medicina de l’esport de l’Estat per a facilitar el control mèdic de tots els esportistes de l’època L’any següent collaborà en la creació del Centre d’Investigació Medicoesportiva de la residència Joaquim Blume Fou el primer director de la revista Apuntes de medicina deportiva Collaborà també en la fundació de l’INEFC l’any 1975, i hi participà com a professor en l’àrea de ciències mèdiques i com a director del Centre d’Investigació de Medicina de l’Esport El 1983 fou nomenat director del Centre…

S’inicià en l’esport a través de la boxa i el 1926 ingressà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Impulsà la construcció d’un parell de gimnasos per fomentar l’esport popular Fou el primer president del Centre Gimnàstic Barcelonès 1933 El 1936 participà en la creació del Comitè Català Pro Esport Popular, impulsà l’Olimpíada Popular de Barcelona i formà part del comitè executiu del Comissariat d’Esports de la Generalitat El 1938 marxà al front i amb la desfeta acabà al camp de concentració del Barcarès Durant l’exili a França, boicoteja l’intent del Comitè Franco-Espanyol de fer un partit de futbol…

El 1952 entrà a la junta directiva del Club Natació Sabadell i el 1953 en fou designat president Des d’aquest càrrec construí una nova piscina inaugurada el 1959 Amb la contractació de l’entrenador holandès Kees Oudegeest catapultà el club a la primera línea de la natació catalana i estatal Fou designat vicepresident de la federació catalana 1961 i, ja des del seu càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell 1964, promogué la construcció de la primera piscina olímpica de la ciutat 1966 Fou president de la federació catalana 1969-73 Li fou concedida la medalla extraordinària al mèrit…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a l’Institut d’Estudis Superiors Abat Oliba de Barcelona Diplomat en dret mercantil pel Collegi d’Advocats de Barcelona, s’especialitzà en aquest àmbit amb la fundació del gabinet Laporta & Arbós També ha estat membre del Patronat i de la Comissió Executiva de la Fundació Ernest Lluch Soci del Futbol Club Barcelona  des del final dels anys setanta, es donà a conèixer al marge de la seva activitat professional com a impulsor de l’Elefant Blau, plataforma formada per socis barcelonistes contraris a la gestió del president…