Resultats de la cerca

Editada per l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, informava sobre l’activitat esportiva de la ciutat en una línia de promoció i desenvolupament De periodicitat bimestral, fou dirigida per Enric Bañeres Durant un lapse deixà de publicar-se, tot i que reaparegué entre el febrer i l’agost del 1991 amb l’objectiu d’informar sobre els Jocs Olímpics de Barcelona 1992

El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell

Fou un dels tècnics més prestigiosos en el futbol espanyol i un dels de més llarga trajectòria Fou entrenador del Valladolid, del Màlaga, del Sevilla, de l’Atlético de Madrid i del Betis, entre d’altres Dirigí el Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona la temporada 1959-60

S’inicià en les tasques directives en la Federació Catalana de Rugbi Fou delegat del Camp de les Corts i, posteriorment, vicepresident del Futbol Club Barcelona i de la Federació Catalana de Futbol Presidí la Federació Catalana de Ciclisme 1953-60, fou vocal de l’espanyola 1965-84, que també dirigí 1977, i vicepresident de la Unió Ciclista Internacional durant els anys seixanta Presidí el Comitè Organitzador del Campionat del Món de ciclisme de Sant Sebastià 1970 i Barcelona 1973 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1989

Fou directiu del Centre d’Esports Sabadell al final de la dècada de 1980 sota la presidència d’Alfred Besonias Posteriorment encapçalà dues juntes gestores 1994 i 1995-96 L’any 2006, amb l’equip a tercera divisió, accedí a la presidència del club, que conduí a segona B la primera temporada La temporada 2010-11 assolí l’ascens a segona divisió El 2011 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana de Futbol, i el 18 de setembre de 2018 n’assumí la presidència L’any 2019 fou nomenat vicepresident de la Reial Federació Espanyola de Futbol, càrrec del qual dimití l’agost del 2023…

Considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, començà la seva trajectòria periodística a El Pla de Bages de Manresa 1924 A divuit anys es traslladà a viure a Barcelona, on entrà en contacte amb el món periodístic i intellectual de la ciutat, sobretot a l’Ateneu Barcelonès, on conegué el seu inseparable amic i mestre Josep M de Sagarra Director del setmanari d’actualitat Imatges 1930 i del setmanari satíric El Be Negre 1931-36, collaborà, entre altres publicacions, a L’Esport Català  1925-27, La Noche , La Nau dels Esports  des del 1929, Mirador  1929 i el 1935,  Papitu…

De família d’industrials, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1920 i es posà al capdavant del negoci familiar de la Companyia d’Indústries Agrícoles, que amplià Interessat en política i en l’esport des de jove, el 1925 es féu soci del Futbol Club Barcelona  en un moment en què aquest era objecte de mesures repressives per part de la Dictadura de Primo de Rivera El 1928 esdevingué membre de la junta directiva del club, i al juliol del 1935, president Fou també president de la Federació Catalana de Futbol 1929-30 i del  RACC  1930 De la mà d’Antoni Rovira i Virgili, el 1927…

Dirigida per Antoni Aran Horts, seguí l’ideari regeneracionista de l’època, fomentava la pràctica de l’esport per al millorament de la raça Tractava tots els esports, des dels campionats estatals fins a les curses d’esport populars de Barcelona i rodalia Figuren entre els redactors Rossend Calvet, Eduard Feliu, Rastraps i Stterling La part gràfica tingué la participació del dibuixant Mallol De periodicitat setmanal, sortia els dilluns i l’endemà d’algun esdeveniment especial Se’n publicaren pocs números

Fou dirigida per José María Zubeldía i en foren redactors Ferran Font, Juan Segura Palomares, José Canalis i Ramon Melcón, entre d’altres Els reportatges gràfics i la fotografia de la portada eren de Pérez de Rozas i tingué els dibuixants Peñarroya i Beltrán Malgrat el que anunciava el subtítol, Semanario del deporte y de la actualidad , dedicava la majoria de les pàgines al futbol, en especial al Barça

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…