Resultats de la cerca

Fou el primer president de la Federació Catalana de Pentatló Modern, càrrec que ocupà en dues etapes diferents 1982-92, 2000-01 El 1994 es convertí en membre del Comitè Olímpic Espanyol, i optà a la presidència el 2002 També fou vicepresident de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 1989-92 Presidí la comissió estatal de pentatló modern 1996-2000 i el 2013 accedí a la presidència de la Federació Espanyola de Pentatló Modern

L’any 1960 esdevingué el novè president del Reial Club Tennis Barcelona, en substitució de Carles de Godó Valls Ocupà la presidència fins el 1972, any que fou rellevat per Jordi Soler Cabot

Escrita en català i castellà, prosa i vers, fou una publicació vinculada a l’Sport Club de Barcelona La dirigia el promotor esportiu Ricard Cabot, que informava en to humorístic de la vida associativa de l’entitat De periodicitat quinzenal, constava de vuit pàgines i se’n publicaren sis números, reproduïts en ciclostil

Defensora de l’ideal higienista, s’erigí en òrgan propagador de la cultura física, com a funció eminentment educativa Dirigida per Joan Sunyé, Ricard Cabot n’havia impulsat la creació i hi figurà com a redactor Hi collaborà el dibuixant Apa Fou el primer periòdic esportiu en català i duia per subtítol “Revista catalana d’educació física” Se’n publicaren com a mínim 5 números

Practicà la natació i el ciclisme i feu exhibi-cions d’acrobàcia amb el velocípede El 1897 fundà el setmanari Barcelona Sport , que al cap de dos anys fou absorbit per Los Deportes , en què realitzà tasques de gerència i direcció Treballà amb els grans professionals del primer periodisme esportiu a Catalunya com Narcís Masferrer, Ricard Cabot i Josep Elies, i collaborà amb la Federació Gimnàstica Espanyola i l’Sportmen’s Club

Adreçada a la societat benestant barcelonina que s’introduïa a l’esport, en fou director Ricard Cabot i redactor en cap Josep Elies Juncosa D’acurada presentació i ben illustrada, oferia seccions temàtiques com “Sección doctrinal”, “El apostolado del sport”, “Crónica gráfica”, “Nuestras sociedades”, “La moda en el sport”, “De sociedad” i “Las industrias del sport” Incloïa un suplement independent, titulat Guia del sportman De periodicitat quinzenal i setmanal, se’n publicaren 562 números i estigué activa fins al desembre del 1930

Sortí a Barcelona del 7 d’abril de 1925 al 5 de setembre de 1927 Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític i reivindicava l’esport popular catalanista i  amateur Nasqué gràcies a la crida que es feu des de les pàgines de  La Veu de Catalunya  i  La Publicitat  S'hi destacaren Antoni Vilà Crítias , amb els comentaris intellectualitzats sobre boxa, Just Cabot, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Manuel Basté, Lluís Meléndez, Carles Sindreu, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Josep A Trabal i Josep M Planas En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major…

Fou fundat el 1911 a Barcelona per periodistes com Josep Elies Juncosa i Narcís Masferrer, i altres provinents de diaris o revistes com Sports, Mundo Deportivo, Los Deportes, Vida Deportiva, Stadium o La Paloma Mensajera La seva finalitat era defensar, regular i fer difusió del periodisme esportiu que fins aleshores era autodidàctic Narcís Masferrer en fou el primer president 1911-13 El seguiren Diego de la Llave 1913 i Ricard Cabot 1914 També en formaren part Jaume Garcia i Alsina, Josep Maria Miró, Manuel F Creus o Josep Maria Co de Triola Tingué representació directa en la…

Fundada i dirigida per Narcís Masferrer i amb el suport del Gimnàs Solé, on s’installà la redacció, fou l’òrgan del Real Club de Regatas, del Club Velocipédico i de l’Associació Catalana de Gimnàstica Tingué redactors com Artur Llorens, Hermenegildo Prats, Josep Elias, David Ferrer, Ricard Cabot i Josep Llunas, entre d’altres Al març del 1899 absorbí Barcelona Sport El mateix any es creà la societat Los Deportes per tal de rendibilitzar la revista, organitzar esdeveniments esportius i propagar l’esport És considerada la revista esportiva més destacada del final del segle XIX i principi del…

Estudià a la Universitat de Navarra i s’inicià professionalment com a redactor l’any 1965 a El Noticiero de Zaragoza , d’on fou expulsat per haver participat en una manifestació antifranquista 1968 Posteriorment, passà a Tele/Express  1970-77, del qual l’any 1973 esdevingué cap de la secció internacional i el 1975 cap de cultura Director del setmanari Primera Plana 1977, i altres revistes entre les quals cal citar Barça  1971-76, en la qual tingué com a mentor Manuel Ibáñez Escofet, també collaborà en el butlletí oficial del FC Barcelona L’any 1982 s’incorporà a La Vanguardia , diari del qual…