Resultats de la cerca

Fundat durant la dècada de 1960, disposa d’equips federats de tennis i de pàdel que participen en competicions d’àmbit català Té escola de tennis, de pàdel i de golf Disposa de 15000 m 2 d’installacions esportives amb vuit pistes de tennis, set de pàdel, una d’esquaix, un poliesportiu, una piscina, servei de BTT i un camp de pràctiques de golf de 120 m Es troba al Parc Natural de Collserola

Ocupa una superfície de 136839 m 2  i disposa de cinc camps de gespa natural, quatre camps de gespa artificial, un pavelló poliesportiu, un edifici de tribuna del camp 1, un edifici de serveis, un edifici de vestidors i diferents espais d’entrenament específic de porters i tecnificació Acull els entrenaments del primer equip de futbol des del 2009 i del Barça B, i els entrenaments i les competicions dels equips del futbol de base del club, així com l’activitat de bona part de l’esport formatiu de les seccions L’any 1989 el club comprà els terrenys per a edificar la ciutat…

A més de la cursa per a adults, de 10 km, també tenen lloc dues curses per a menors, l’una de 750 m i l’altra de 1700 m És organitzada per l’Ajuntament i el Consell Esportiu del Baix Llobregat L’any 2003 va acollir el campionat català de 10 km en ruta

Coneguda també com la cursa del Dimoni, se celebra durant les festes de maig Es disputa amb sortida i arribada a la Rambla i a més de la cursa per a adults, d’uns 10 km, també n’hi ha una per a menors L’organitza la regidoria d’esports de l’Ajuntament

Fou fundada l’any 1978, amb el nom de Claror Societat Cooperativa Catalana Limitada, per un grup de mestres i pares d’alumnes de l’Escola Sagrada Família que concebien l’esport i l’educació física com una part important en la formació de les persones Té equips masculins i femenins de bàsquet, arts marcials, bàdminton, natació, futbol sala, gimnàstica rítmica i patinatge artístic en diverses categories Disposa de les installacions dels centres esportius municipals Sagrada Família, Can Caralleu i Marítim, l’Esportiu Claror i el poliesportiu de Llinars del Vallès Organitza la Milla Sagrada…

En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu i treballà successivament en la revista Futbol , primera publicació d’aquest gènere que es publicà a l’Estat espanyol, i en la redacció de Las Noticias , El Mundo Deportivo  i La Nau  Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla  1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema ‘esport i ciutadania’ Amb l’adveniment de la República es decantà cap a la crònica política, de primer a La Publicitat  i després a La Humanitat , on fou nomenat redactor en cap l’any 1933 Del 1936 fins al 1938 dirigí  La Rambla…

El procés s’inicià el 2001 i es culminà al març del 2003 amb la celebració del plenari de l’esport Fou la primera ciutat d’Europa que consensuà un document per a tot el seu sector esportiu Els seus pilars bàsics foren consolidar Barcelona com a ciutat de l’esport i mantenir el reconeixement internacional per a acollir esdeveniments esportius d’alt nivell, convertir-la en un centre direccional dels sectors econòmic i de coneixement vinculats a l’esport, i promoure les activitats esportives a través del teixit associatiu per a enfortir la cohesió social En aquest pla d…

La primera edició tingué lloc el 1979 i fou impulsada pel primer Ajuntament democràtic de la ciutat per fomentar la pràctica no competitiva de l’esport Amb el pas dels anys la cursa visqué tota mena de variacions sobre participació i distància, però sempre conservà el caràcter d’acte festiu esportiu dins la festa de Barcelona Els anys 2001, 2002 i 2003 es disputà al mateix temps que la Mitja Marató de Barcelona Durant els anys vuitanta s’arribà en diverses ocasions als 20000 participants Destaquen les quatre victòries de Fernando Díaz i Joan Viudez en categoria masculina i les…

Absorbí l’activitat que fins llavors duien a terme diferents clubs de la ciutat, com ara el Gimnàstic, en les modalitats d’atletisme, futbol, bàsquet o ciclisme Altres entitats, com el Reial Club Nàutic o el Lawn Tennis Club Tarragona, en quedaren al marge

La ciutat fou designada seu dels Jocs el 15 d’octubre de 2011, amb previsió de celebrar-los l’any 2017, però dificultats d’ordre divers els posposaren fins el 2018 Hi participaren 26 estats i uns 4000 esportistes La ciutat de Tarragona concentrà la majoria de les disciplines, però en conjunt foren 16 les seus on tingueren lloc competicions, la majoria a les comarques del Tarragonès Tarragona, Altafulla, Torredembarra, Salou, Vila-seca, Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell, i també al Baix Camp Cambrils, Reus, la Selva del Camp, l’Alt Camp Valls, el Baix Penedès…