Resultats de la cerca

S’inicià a R B Revista Barcelonista , i el 1991 s’incorporà a la plantilla del diari Sport , del qual ha estat redactor en cap seguint l’actualitat del Futbol Club Barcelona Ha publicat les biografies d’alguns jugadors i entrenadors del Barça, com Ronald Koeman, Ronaldo, Rivaldo, Figo, Ronaldinho, Lionel Messi i Frank Rijkaard Destaquen els llibres Fábrica de Campeones La Masia, la gran cantera del Barça 1996, Ronaldo, ésta es su vida 1997 i Figo, nacido para triunfar 2000

S’inicià a Matadepera Ràdio fent les transmissions dels partits del Centre d’Esports Sabadell Formà part de la redacció d’ El 9 nou i Ràdio Sabadell abans d’incorporar-se a l’equip fundador d’ El 9 esportiu El 2010 passà al diari ARA com a cap de la secció d’esports Membre fundador de la revista de futbol Panenka i del programa de ràdio Marcador internacional , ha collaborat amb La transmissió d’en Puyal , amb RAC1, Gol Televisión, Radio Marca, Barça TV i TV3

Llicenciat en Periodisme i màster en Direcció de màrqueting estratègic d’entitats esportives, el 1996 ingressà al departament de premsa i relacions públiques del Futbol Club Barcelona, que dirigia Ricard Maxenchs D’aleshores ençà ha ocupat diferents responsabilitats, com ara coordinador de l’àrea de penyes 1997-98, adjunt a l’organització dels actes commemoratius del centenari del club 1998-2000 i coordinador de l’àrea de comunicació i relacions públiques 2000-01 Des del setembre del 2001 és cap de premsa del FC Barcelona i des del novembre del 2002 dirigeix Barça , revista oficial del club

Especialista en alt rendiment esportiu, es doctorà en Ciències de l’Educació i fou professor de l’INEFC de Lleida Posteriorment, fou preparador físic al CAR de Sant Cugat, professor de l’INEFC de Barcelona i catedràtic de Planificació i Programació de l’Entrenament Esportiu És professor del màster Rendiment Esportiu Tecnificació i Alt Nivell i Alt Rendiment en Esports Collectius Forma part del Grup d’Investigació en Ciències de l’Esport Assessor de seleccions estatals i de clubs professionals, fou preparador físic del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona durant cinc anys També fou…

Durant la dècada de 1960 fou reporter gràfic en revistes com Sábado Gráfico , Discóbolo i Velocidad , entre d’altres Fundà el seu laboratori fotogràfic 1968-95 i s’especialitzà en fotografia esportiva Feu el seguiment de diversos equips catalans de futbol i bàsquet, així com d’altres esports com ciclisme, automobilisme, rugbi, natació o waterpolo, en ocasions amb la collaboració del seu germà Rafael Realitzà múltiples exposicions, i part del seu fons està dipositat al FC Barcelona i a l’Arxiu Nacional de Catalunya Collaborà en publicacions com Mundo Diario , Dicen,  Record, Barça  i RB Fou…

Aquesta ciutat aconseguí la nominació el 17 d’octubre de 1986, en la Sessió Plenària del COI a Lausana Els comitès organitzadors de les dues ciutats olímpiques de l’any 1992, Barcelona i Albertville, collaboraren diverses vegades durant la fase prèvia a la celebració dels Jocs Amb motiu dels Jocs es dugueren a terme moltes obres d’infraestructura a la Savoia, bàsicament carreteres, que provocaren protestes de sectors ecologistes i un dèficit final de 4600 milions de pessetes, assumits per l’Estat francès i pels poders públics locals i regionals Hi participaren un total de 64 països i 2289…

Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…

En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…