Resultats de la cerca

Primer president de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat el 1931 El 1932 promogué, juntament amb Salvador Ribé, alcalde de Sabadell, la construcció de l’actual Aeròdrom de Sabadell, que fou inaugurat a l’agost del 1934

Des del 1960 era l’alcalde de la capital vallesana i quan el Centre d’Esports Sabadell descendí a tercera divisió de futbol la temporada 1962-63 es feu càrrec de la presidència del club 1963-65 per evitar-ne el desnonament La temporada 1964-65 ascendí a primera i llavors deixà el càrrec al vicepresident, Ricard Rosson

Presidí el Centre d’Esports Sabadell en cinc etapes 1933-34, 1935-39, 1939-42, 1951-52, 1952-53 Alcalde de Sabadell 1940-60, s’interessà per l’aviació, i el 1948 fou un dels qui constituí l’Aeroclub de Sabadell El 1953 impulsà la fusió d’aquest club amb el seu homòleg de Barcelona, gràcies a la qual es fundà l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, del qual fou el primer president 1953-63 Promogué la Volta Aèria a Catalunya i el Festival Aeri Internacional de Barcelona Fou vicepresident del Reial Aeroclub d’Espanya i rebé la gran creu al Mèrit Aeronàutic 1962

Pare de Manuel Ibern Alcalde, fou conegut com Polichón Fou directiu del Club Natació Barceloneta i entrà a formar part de la comissió esportiva de l’entitat 1953, que arribà a dirigir 1960 Aconseguí disposar de la piscina coberta municipal del passeig Marítim, que l’Ajuntament de Barcelona cedí en usdefruit al seu club 1968 També exercí d’entrenador de natació i waterpolo Com a primer entrenador, assolí un equip de waterpolo que posà fi al domini del Club de Natació Barcelona a partir del 1969, però deixà el càrrec el 1970 Fou premiat amb la medalla al mèrit del Collegi Català d…

El 1952 entrà a la junta directiva del Club Natació Sabadell i el 1953 en fou designat president Des d’aquest càrrec construí una nova piscina inaugurada el 1959 Amb la contractació de l’entrenador holandès Kees Oudegeest catapultà el club a la primera línea de la natació catalana i estatal Fou designat vicepresident de la federació catalana 1961 i, ja des del seu càrrec de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Sabadell 1964, promogué la construcció de la primera piscina olímpica de la ciutat 1966 Fou president de la federació catalana 1969-73 Li fou concedida la medalla extraordinària al mèrit…

Constituït el 13 de març de 1987 d’acord amb la carta olímpica, fou presidit per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i en fou conseller delegat Josep Miquel Abad, càrrec des del qual dirigí l’organització dels Jocs El seu màxim òrgan de govern era l’assemblea general formada per més de cent persones representants de les quatre institucions que integraven el consorci olímpic L’organigrama s’establí en divisions o comissions de treball, com són planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i…

Fou constituït al febrer del 1948 per un grup de treballadors de l’empresa tèxtil La Seda de Barcelona, fundada l’any 1926 Tingué seccions d’atletisme, basquetbol, futbol, rem, tennis de taula, escacs, submarinisme, pesca, teatre i fotografia Dinamitzà la vida esportiva i cultural pratenca fins el 1963, any que només romanien les seccions dels esports més populars Moisès Llopart creà la secció d’atletisme incorporant entre d’altres el saltador de perxa i campió d’Espanya Josep Gálvez Posteriorment sorgiren figures especialitzades en marxa com Jordi Llopart, Josep Marín o Daniel Plaza També…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…