Resultats de la cerca

Primer pilot civil català que sobrevolà la ciutat de Barcelona, el 5 de maig de 1917 S’interessà per l’aviació el 1910 a l’hipòdrom de Can Tunis i es formà com a pilot a França durant la Primera Guerra Mundial Fou un dels socis fundadors de l’Aeroclub de Catalunya i un dels primers alumnes de l’Escola Catalana d’Aviació Posteriorment impartí classes de pilot i realitzà conferències aeronàutiques, però deixà de practicar l’aviació esportiva Fou periodista de diaris com La Lucha o La Publicidad i escrigué articles a Mundo Deportivo

Impulsor del vol sense motor a Catalunya El 1928 ingressà a la Lliga Aeronàutica Catalana i el 1930 dissenyà el primer planador català El 1931 fundà Falciots de Palestra, secció de vol sense motor de Palestra Introduí la pràctica de l’arrossegament amb tambor Promogué la celebració anual de les Setmanes de Vol Sense Motor, que tingueren lloc a Puigcerdà 1932, el Montseny 1933 i Sabadell 1934 El 1933 fou nomenat tècnic de la Federació Catalana de Vol a Vela i l’any següent organitzà el primer curs de vol sense motor Impartí cursos de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona i dirigí la secció…

Dedicada a la informació esportiva de caràcter tècnic, hi collaboraren les primeres firmes del periodisme esportiu del seu temps Josep A Trabal atletisme, Ferré Elias futbol, Agustí Peris de Vargas beisbol, Ramon Larruy boxa, Frederic Frick Armangué aviació o Gonzastillo pilota L’últim número aparegué el 17 d’agost de 1919

Pioner de la fotografia esportiva en la premsa, treballà sempre formant societat amb Joan Bert Desenvolupà quasi tota la seva carrera professional a Mundo Deportivo 1918-37 i 1939-65 Collaborà en les publicacions Stadium , Sport , Blanco y Negro i Marca Centrà la seva activitat en el futbol, la natació, l’aviació i l’automobilisme Fou membre de l’Agrupació Professional de Periodistes a Barcelona 1933-39

Membre de la junta directiva de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola RFAE, organitza i coordina diverses proves aèries, com la Volta Aèria a Espanya Impulsà l’Air Navigation Race, competició per a fomentar la projecció de pilots joves És assessor i vicepresident del Reial Aero Club d’Espanya, president de la Comissió Tècnica de Vol amb Motor de l’RFAE i president de la Comissió d’Aviació General de la Federació Aèria Internacional

No tractava exclusivament de les activitats de la vila de Gràcia, sinó que, dividida en dues parts diferenciades, en una primera feia la crònica dels esports que es practicaven en aquell moment, com el futbol, el ciclisme, l’automobilisme o l’aviació La segona estava dedicada al cinema, un signe de modernitat Escrita en català fins el número 30, adoptà després el castellà Gratuïta i de periodicitat setmanal, se’n publicaren com a mínim 35 números

Presidí el Centre d’Esports Sabadell en cinc etapes 1933-34, 1935-39, 1939-42, 1951-52, 1952-53 Alcalde de Sabadell 1940-60, s’interessà per l’aviació, i el 1948 fou un dels qui constituí l’Aeroclub de Sabadell El 1953 impulsà la fusió d’aquest club amb el seu homòleg de Barcelona, gràcies a la qual es fundà l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, del qual fou el primer president 1953-63 Promogué la Volta Aèria a Catalunya i el Festival Aeri Internacional de Barcelona Fou vicepresident del Reial Aeroclub d’Espanya i rebé la gran creu al Mèrit Aeronàutic 1962

La inauguració oficial fou el 1886, tot i que quatre anys abans ja s’hi celebraven curses de cavalls Es posà en marxa per iniciativa de la Sociedad de Fomento de la Cría Caballar, i existí fins l’any 1934 S’ubicà al final de l’actual passeig de la Zona Franca, en un terreny de 10 hectàrees assecat al costat de la muntanya de Montjuïc i popularment se’l conegué com l’hipòdrom de Casa Antúnez o Can Tunis S’hi realitzaren curses de cavalls, concursos hípics i altres esdeveniments esportius com exhibicions d’aviació, partits de futbol o de rugbi Gaudí de gran popularitat entre les classes…

El neutralisme religiós de l’entitat i les actituds polítiques predominants entre els associats provocaren sovint reaccions hostils en els sectors integristes de la ciutat malgrat això, l’Ateneu esdevingué ben aviat la primera entitat cultural d’Igualada i englobà gent de tots els estaments socials En l’etapa vuitcentista mantingué una escola primària i comercial, dirigida per Francesc de P Bedós, un teatre i una biblioteca Sota la presidència d’Emili Sabaté 1919-35, l’entitat prengué una gran embranzida amb la creació d’un grup escolar, inserit en el moviment pedagògic català, un…

L’atletisme és el més estès dels esports que inclou la cursa com a disciplina, la qual es divideix en cinc especialitats curses de velocitat, de mig fons, de fons, d’obstacles i marxa Les tres primeres fan referència a la distància recorreguda i també es poden aplicar a esports com el patinatge de velocitat En termes generals, però, les curses es poden classificar en tres grans grups En el primer, l’esportista es val únicament de la capacitat física, sense l’ajut de cap mitjà de tracció o de transport Inclou curses pedestres, formades per les curses d’atletisme, les curses de muntanya i les d…