Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Thomas Bach

Thomas Bach
© Comité Olímpic Internacional / Laci Perenyi
Esport general
Esgrima
Advocat, tirador i dirigent esportiu alemany
Llicenciat en dret a la universitat de la seva ciutat natal 1979 i doctorat el 1983, ha ocupat nombrosos càrrecs públics i privats, entre els quals destaquen el de director de relacions internacionals de l’empresa de material esportiu Adidas 1985-88, assessor del Ministeri d’Economia del govern federal 1988-90 i assessor de Siemens AG 2000-08 L’any 2010, a proposta del Partit Liberal, fou membre de l’Assemblea Federal, òrgan que escull el president d’Alemanya Els anys setanta començà a practicar l’esgrima i s’especialitzà en floret El 1973 fou subcampió amb l’equip alemany en els campionats…
Emili Bach Grau
Esport general
Dirigent esportiu.
Presidí la Unió Esportiva Figueres el 1978 i fou reelegit l’any següent El club jugava aleshores a tercera divisió, però aconseguí passar a vuitens de final de la Copa del Rei 1981, l’ascens a segona B 1982-83 i a segona A 1985-86 Inaugurà el nou estadi municipal el 1986 Dirigí durant dotze anys l’entitat i el 1995 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya
Jacques Rogge
Esport general
Metge i dirigent esportiu belga.
Especialista en cirurgia ortopèdica, participà com a regatista en les proves de la classe finn de vela dels Jocs Olímpics de Mèxic del 1968, Munic del 1972 i Mont-real del 1976, i es proclamà campió del món en una ocasió També practicà el rugbi, i formà part deu vegades de la selecció nacional belga El 1989 fou elegit president del Comitè Olímpic belga Membre del COI des del 1991, posteriorment fou president de la Comissió Mèdica de la Federació Internacional de Vela El 1998 s’incorporà al comitè executiu del COI Responsable de la Comissió de Coordinació dels Jocs de Sydney 2000 i dels Jocs d…
Comitè Olímpic Internacional
Esport general
Organisme internacional responsable de la promoció, organització i reglamentació dels Jocs Olímpics de l’era contemporània i llur programa.
Fou constituït a París el 23 de juny de 1894 en restaurar-se les olimpíades modernes pel baró de Pierre de Coubertin El COI forma part del Moviment Olímpic , que inclou també, d’una banda, les federacions internacionals de cada esport i, de l’altra, els representants dels comitès olímpics de cada país que l’any de la fundació eren 13 i, el 2010, 205, i n'és l’autoritat màxima A més de responsabilitzar-se dels Jocs, vetlla per l’acompliment dels objectius continguts en el document fundacional conegut com a Carta Olímpica , que estableix els principis i l’àmbit d’actuació de l’organisme El COI…
,
escultura d’esport

La parella d’aurigues de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Pau Gargallo, és un bon exemple d’escultura de tema esportiu a Catalunya
Fotolia
Escultura
Esport general
És difícil trobar representacions artístiques esportives abans de l’època en què l’esport passà a tenir una consideració especial més enllà del simple esforç físic.
Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…
esports urbans

El carril bici és una adaptació de l’espai urbà a la nova manera d’entendre l’exercici físic
Biciclot, SCCL
Esport general
Conjunt d’activitats esportives i d’esbarjo que es desenvolupen en equipaments i zones urbanes d’ús lliure i gratuït per al ciutadà, com ara carrils bici, parcs i jardins, carrers, voreres o places, tot compartint l’espai amb la resta d’usuaris.
Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…