Resultats de la cerca

Llicenciat en dret mercantil per la Universitat de Barcelona, l’èxit professional li permeté desenvolupar l’afició pel colleccionisme d’art, una de les seves grans passions juntament amb el futbol L’any 1972 s’incorporà a la junta del RCE Espanyol, que presidia Manuel Meler El 1973 fou nomenat tresorer i, l’any següent, vicepresident El 1982 accedí a la presidència, des d’on visqué una de les etapes més brillants de l’equip Durant el seu mandat, el club doblà el nombre de socis, que arribà a uns 20000 L’estiu del 1986 fitxà Xabier Clemente com a entrenador, que conduí l’equip al tercer lloc…

Lligat al Reial Club Deportiu Espanyol en diverses etapes, fou vicepresident primer 1982-89 amb Antoni Baró de president El darrer any accedí a la presidència de manera interina El 1990 creà, juntament amb Agustín Mellado, la primera fundació de futbol a l’Estat espanyol, la Fundació Ferran Martorell, dedicada a fomentar el futbol de base

Baró de Killanin 1927 Periodista, escriptor, productor de cinema i director de nombroses empreses, el 1950 fou elegit president del Comitè Olímpic irlandès i el 1952 representant del seu país en el Comitè Olímpic Internacional, del qual esdevingué membre de la comissió executiva el 1967 i vicepresident el 1968 Poc després dels Jocs Olímpics de Munic 1972 succeí el nord-americà Avery Brundage com a president del COI, càrrec que mantingué fins el 1980, que fou substituït pel català Joan Antoni Samaranch i Torelló

Els seus membres foren personalitats properes a la Lliga Regionalista i que havien format part de la constitució del Comitè Olímpic Català Joan Ventosa Calvell com a president, Santiago Güell López, baró de Güell, i Josep Elias Juncosa com a vicepresidents, i els secretaris Enric Ràfols o Josep Mesalles Diverses comissions foren presidides per Manuel Garriga Roig economia, Joan Gamper tècnica, Narcís Masferrer propaganda i Josep Maria Co de Triola premsa També es constituí un comitè d’honor presidit pel rei Alfons XIII, Francesc Cambó, el marquès de Comillas i Josep Pich i Pon…

Baró de Güell, estigué en contacte amb les elits esportives de Catalunya del principi del segle XX El 1921 esdevingué el delegat del Comitè Olímpic Internacional a l’Estat espanyol Encetà una etapa de contacte amb Pierre de Coubertein i amb els cercles olímpics de tendència regionalista de Catalunya, i ocupà els càrrecs de vicepresident del Consell de les Olimpíades 1921 i la Confederació Esportiva de Catalunya 1922 Fou un dels fundadors del Comitè Olímpic Espanyol i, des del 1927, un dels impulsors de la candidatura olímpica de Barcelona per als Jocs del 1936 Amb l’adveniment de…

També és conegut per les sigles COE Fou fundat a Madrid per Gonzalo de Figueroa l’any 1912, però al principi de la dècada de 1920 la seva activitat es reduí dràsticament a causa de la malaltia i mort del seu fundador Al gener del 1924 fou reconstituït a Barcelona sota la presidència de Santiago Güell, baró de Güell Al setembre del 1926 se n’aprovaren els estatuts Els primers anys compartí seu amb la Confederació Esportiva de Catalunya Josep Mesalles Estivill fou secretari d’ambdues entitats El 1939, en acabar la Guerra Civil, la seu es traslladà a Madrid Alguns dels seus…

Fou creada com a organisme encarregat d’unificar les tasques de totes les federacions esportives catalanes i dels clubs o entitats no federats Es declarava integradora de la representació de l’esport català, amb autonomia respecte a organismes esportius espanyols Succeí el poc reeixit Consell de les Olimpíades Catalanes i tenia com a objectiu implementar la pràctica esportiva en la societat catalana, fomentant ajuts i installacions esportives, fins aleshores inexistents També apostà per l’organització d’uns Jocs Ibèrics, hereus de l’Olimpíada Catalana, i uns Jocs Mediterranis entre França,…

El seu objectiu era el control de l’àmbit esportiu i es trobava sota els auspicis de la Falange i la Secretaría General del Movimiento Inicialment s’anomenà Delegación Nacional de Deportes, fins el 1956, que canvià el nom S’organitzà en tres tipus d’organismes esportius diferents federacions nacionals, esports del Movimiento i esports militars , cadascun dels quals mantenia la seva independència Pel que fa a les federacions, la institució les supervisava i aquestes, al seu torn, controlaven els dirigents dels clubs i les entitats esportives A banda de l’esport federat, també s’impulsà un…

Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin,…

Durant les primeres dècades del segle XX estigué implicat en moltes iniciatives de l’esport català, tant en gimnàstica com en atletisme, i també en les aspiracions olímpiques de Barcelona Seguint les passes del seu pare, propietari d’un gimnàs que obrí l’any 1868, el 1904 fundà el Gimnàs Garcia Alsina, que competí amb el Gimnàs Blume pel que fa a la formació de gimnastes i a la conquesta de títols, i que fou un lloc de foment de l’esport, on per primera vegada es practicaren, entre altres esports, el bàsquet femení o la gimnàstica sueca Juntament amb Narcís Masferrer, Ricard Cabot o Josep…