Resultats de la cerca

Organitzada per Bombers de Barcelona i la firma de material esportiu Nike, recorre un circuit de 10 km homologat per la federació internacional i que és considerat com un del circuits més ràpids d’Europa Els atletes africans guanyaren les dotze primeres edicions de la cursa, entre el 1999 i el 2010 L’edició del 2011 representà el rècord de participació amb 20441 participants

La primera edició tingué lloc el 1979 i fou impulsada pel primer Ajuntament democràtic de la ciutat per fomentar la pràctica no competitiva de l’esport Amb el pas dels anys la cursa visqué tota mena de variacions sobre participació i distància, però sempre conservà el caràcter d’acte festiu esportiu dins la festa de Barcelona Els anys 2001, 2002 i 2003 es disputà al mateix temps que la Mitja Marató de Barcelona Durant els anys vuitanta s’arribà en diverses ocasions als 20000 participants Destaquen les quatre victòries de Fernando Díaz i Joan Viudez en categoria masculina i les set de Núria…

Fou fundada el 1933 per a fomentar la cultura i l’esport popular Nascuda a partir de la Societat Coral la Floresta, participà en competicions esportives populars i fou una de les organitzadores de la Copa Thälmann 1936 i del Primer Gran Premi de Sants, el Trofeu Zacaries Oliveres 1935, inici del futur Cros Popular de Sants Entre el 1936 i el 1977 hagué de tancar les seves portes, però el 1978 reinicià l’activitat amb la publicació d’un butlletí i la recuperació de la cursa de cros als carrers de Sants A partir del 1982 l’entitat s’anomena Ateneu Popular de Sants i es dedica…

Fou inaugurat el 1985 i, des de llavors, ha anat incorporant noves installacions, com la pista d’atletisme inaugurada el 1987 amb un Campionat d’Espanya de Promeses, l’única de característiques olímpiques a les comarques de Tarragona, amb una corda de 400 m i vuit carrers de superfície sintètica Ha acollit el Campionat de Catalunya absolut 1997 i els Jocs Juvenils Europeus 2010 També té tres piscines, un pavelló poliesportiu cobert, un velòdrom de 250 m de corda, sales de gimnàstica i de tennis de taula i dues pistes de pàdel L’any 2010 tenia uns 10500 abonats i l’utilitzaven cada dia…

Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…

La més àmplia és la que fa referència al fet de dotar o proveir un àmbit territorial determinat d’un espai per a la pràctica esportiva Una altra és la que entén un equipament esportiu com una installació destinada a fer esport Finalment, amb aquest terme també es designen les eines o els materials que s’utilitzen en la pràctica esportiva L’evolució de les pràctiques esportives ha marcat històricament les característiques dels equipaments Els investigadors socials, mitjançant anàlisis de tipus factorial, arriben a relacionar la dotació i el tipus d’equipament amb trets significatius dels…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…