Resultats de la cerca

Practica natació, apnea, waterpolo i triatló, i organitza cursos de submarinisme i de natació En el vessant competitiu, destaca la natació amb aletes i el salvament i socorrisme Des de l’any 2007 participa en la Copa del Món de natació amb aletes, on ha obtingut èxits remarcables Fa ús de la piscina del Collegi Episcopal i de les piscines municipals d’Almenar

Entrà a la Unió Ciclista Sabadell com a secretari 1958 i en fou president 1969 Sota el seu mandat arrencà la història del Trofeu Joan Escolà 1969 i es continuà la trajectòria del Campionat de Sabadell competitiu des del 1924 Fou responsable dels Campionats d’Espanya de carretera 1977 Simultàniament collaborà en el muntatge d’arribades de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya a Sabadell Rebé l’escut d’or de la Federació Catalana de Ciclisme

Fou inaugurat l’any 2007, situat a l’anella olímpica de Montjuïc, al costat de l’estadi olímpic En certa manera va tenir un precedent en la Galeria Olímpica, i pretén mostrar tots els aspectes del món de l’esport, tant des del vessant competitiu com del que es practica com a forma de lleure Conté peces exposades i alhora permet al visitant participar-hi amb múltiples elements interactius Disposa d’espais específics amb materials dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i la collecció Samaranch També té una sala per a exposicions temporals i una sala d’actes

Fundat l’any 1994, prengué empenta amb la creació del projecte “Grups d’iniciació esportiva per a discapacitats”, que s’implantà gradualment a onze municipis de la província de Barcelona Terrassa, Sabadell, Rubí, Sant Cugat, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Castellar del Vallès, Vic, Manlleu, Barcelona i Premià de Mar Té per objectiu la integració de l’esport en la vida quotidiana de persones amb alguna discapacitat És l’únic club d’esport adaptat dins del territori espanyol que basa el seu projecte en l’esport no competitiu Practica boccia, gimnàstica rehabilitadora, hidroteràpia per…

Se’n diferencien quatre grups les curses pedestres, les curses nàutiques, les curses amb animals i les curses d’interès institucional Aquestes últimes es poden desenvolupar en qualsevol de les tres modalitats anteriors Les curses pedestres han estat incloses històricament en molts dels programes de les festes majors de Catalunya Els recorreguts comencen normalment a la localitat organitzadora i acaben en una ermita propera, o bé recorren les rodalies de la població S’organitzen curses de caire competitiu i de caire festiu Les festives es corren sovint en diferents categories…

Fundat el 1964, des dels seus inicis destacà per una mentalitat oberta incorporà modalitats ludicoesportives innovadores i sistemes d’explotació que permetien accedir a la pràctica esportiva sense ser soci del club, mitjançant el lloguer Així, inclogué la pràctica de l’esquaix 1980, el fitnes 1987 o el pàdel 1990, quan aquests esports encara eren molt desconeguts a Catalunya Les seves installacions, que ocupen 25000 m 2 , tenen piscines, pistes d’esquaix, de tennis i de pàdel, sales de fitnes, zones d’aigua i zones termals, camp de pràctiques de golf, etc Quant al vessant competitiu…

Tal com estableix el text únic de la Llei de l’esport, aprovat pel Decret legislatiu 1/2000, de 31 de juliol, és competent en qüestions electorals, competitives i disciplinaries esportives Actua amb autonomia i independència totals i decideix, en instància administrativa, sobre les qüestions esmentades de la seva competència, amb suport material i pressupostari de la Secretaria General de l’Esport En l’àmbit disciplinari, té competència per poder resoldre els recursos interposats contra els acords adoptats en matèria disciplinària esportiva pels òrgans disciplinaris de les federacions…

Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador, autoconfiança, autocontrol emocional, estil atencional Quant al segon…

En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…

Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de les…