Resultats de la cerca
Es mostren 1041 resultats
escultura d’esport

La parella d’aurigues de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Pau Gargallo, és un bon exemple d’escultura de tema esportiu a Catalunya
Fotolia
Escultura
Esport general
És difícil trobar representacions artístiques esportives abans de l’època en què l’esport passà a tenir una consideració especial més enllà del simple esforç físic.
Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…
Casino d’Argentona
Esport general
Entitat recreativa d’Argentona.
Fundada el 1902, l’any 1931 s’hi construïren les pistes de tennis que el 1943 començaren a acollir el ja desaparegut Trofeu Casino d’Argentona, d’àmbit estatal inicialment, i que a partir del 1952 acollí també jugadors internacionals i competició femenina
pintura d’esport
Pintura
Esport general
En la pintura catalana no es troben representacions esportives, lògicament, fins que l’esport queda tipificat com a tal, a les acaballes del segle XIX.
Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…
Carnet d’Esports
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista poliesportiva publicada setmanalment a Vic a partir del 1925.
Suspesa després del primer número es va reemprendre el 1935 Duia per subtítol "Portantveu de l’activitat esportiva de la comarca vigatana" i tingué seccions de futbol, boxa i ciclisme, tot i que tractava a bastament d’informació sobre el futbol, tant en l’àmbit comarcal, com superior Signaven els seus articles Bel, Arnau de la Guia, Lari, Teddi i Vicenç Castellano, entre d’altres Es deixà de publicar arran de la Guerra Civil, després de trenta-quatre números, el 10 de juliol de 1936
copa d’Amèrica

Celebració de la copa Amèrica a València
© ACM 2007/ Stefano Gattini
Esport general
Nom de la més important competició de regates a vela en alta mar.
Fou el veler ianqui America que donà el nom a la competició en guanyar l’any 1851 la prova de l’illa de Wight sud d’Anglaterra, organitzada per la Royal Yacht Squadron El trofeu es troba al New York Yacht Club i resta en possessió del iot guanyador quatre vegades consecutives
Club d’Esports Vendrell

Equip d’hoquei sobre patins del Club d’Esports Vendrell campió de la Copa Príncep de la temporada 2008-09
© CLUB D’ESPORTS VENDRELL
Esport general
Entitat esportiva del Vendrell (Baix Penedès), fundada el 1913.
Inicialment dedicat al futbol, anà incorporant les seccions d’hoquei sobre patins 1958, natació 1971, handbol 1975 i patinatge 1976, i també les de ciclisme, tennis, basquetbol i gimnàstica El 1970 inaugurà una nova piscina L’equip de futbol jugà el primer partit oficial el juliol del 1914 Ha competit en diferents categories territorials catalanes Disposa d’equips en categories inferiors Des de la seva creació 1958, la secció d’hoquei sobre patins ha estat la més rellevant, i des del 1969 el primer equip masculí ha jugat dinou temporades a la primera…
,
Associació d’Alumnes Obrers

Partit de futbol al camp de l’Associació d’Alumnes Obrers
Arxiu Comarcal del Garraf. Fons Fotogràfic Municipal de Vilanova i la Geltrú
Esport general
Entitat fundada el 1916, a Vilanova i la Geltrú, pels obrers que assistien a l’Escola Industrial.
Fou més coneguda com L’Associació i tingué com a objectiu una activitat educativa Edità el Butlletí de l’associació d’alumnes obrers de l’Escola Industrial 1922 El 1923 començà un període d’expansió, amb l’adquisició d’un terreny que es convertí en estadi –actualment és el camp municipal de futbol de Vilanova i la Geltrú– A més del futbol, tingué seccions d’atletisme, natació i ciclisme L’equip de futbol es consolidà com un dels més importants de la comarca del Garraf Després de proclamar-se campió d’aquesta competició 1928,…
Unió Esportiva d’Horta
Esport general
Club poliesportiu del barri d’Horta de Barcelona.
Fou fundat el 1953 amb el nom de Club de Natació Horta En un començament l’activitat se centrava en la natació i el waterpolo i poc després es van crear les seccions de bàsquet, hoquei sobre patins, patinatge artístic i frontó Actualment té les cinc primeres seccions Utilitza les installacions del Complex Poliesportiu Municipal d’Horta Entre els seus esportistes destaquen Gabriel Hernández, campió del món de waterpolo Antoni Peña, campió del món júnior de waterpolo els germans Mur i els germans Dalmau, campions d’Europa de patinatge artístic Ferran Pujalte, campió…
Grup Especial d’Escalada
Esport general
Secció d’escalada del Club Excursionista de Gràcia creada el 1941.
Els seus impulsors van ser Ernest Mallafré, primer president en 1941-42, Joan E Codina, Alexandre Marcet i Vicenç Barbé, entre d’altres A més de cursos d’escalada, el GEDE divulgà aquesta modalitat amb activitats com l’arxiu de l’escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos Al principi dels anys quaranta, escaladors del GEDE obriren moltes vies clàssiques de Montserrat i el Pedraforca, i al final de la mateixa dècada i posteriorment s’obriren noves vies de més dificultat a Montserrat, el Pedraforca i Sant Llorenç del Munt i s’exploraren d’altres…
Grup d’Alta Muntanya
Esport general
Secció d’escalada del Centre Muntanyenc Barcelonès (CMB) fundada el 1940.
Fou el primer grup d’aquestes característiques creat a Catalunya Entre els seus impulsors hi ha Ramon de Semir, Noel Llopis, August Panyella, Josep Piqué, Jordi Panyella, Carme Romeu, Ernest Mallafré i Francesc Blasi, als quals seguirien escaladors com Jordi Farrera, Maria Antonia Simó, Vicenç Barbé, Jaume Vendrell, Raimon Estrems i Jordi Casassayes, entre d’altres Durant els anys trenta els escaladors del CMB havien realitzat algunes escalades importants a Montserrat, com ara a les roques de la Portella i la Prenyada Amb la creació del GAM s’impulsà l’escalada en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina