Resultats de la cerca

El 1987 entrà a la redacció d’esports de Televisió Espanyola a Sant Cugat del Vallès Presentà nombrosos programes esportius en les desconnexions en català de la segona cadena Començà a Diumenge Esport , emès per primera vegada l’any 1989 Posteriorment presentà i dirigí Atac i Gol 1991, Gol Nord 1998 i El Rondo 1999-2006, amb el qual adquirí rellevància pública Més endavant presentà La banda 2007, Sempre positius i Ziga Zaga 2009-10 Durant diverses etapes de la dècada de 1990 també conduï la secció d’esports de l’ Informatiu de TV2 En l’àmbit estatal, treballà a Estadio-2 i Club de futbol D’…

Afincat a Catalunya des de jove, fundà el Club Tamanaco de Tennis 1967 i el Club de Tennis Segur 1971 Presidí els clubs durant més de vint-i-cinc anys Organitzà un interclubs al Baix Penedès i durant tres anys s’encarregà del Torneig Internacional de Tennis a Andorra Entre el 1973 i el 1977 organitzà els Opens absoluts femení i masculí El 1975 creà l’escola de tennis Baix Penedès, on es formaren tennistes com Jordi Bardou o Jordi Pons El 1982 organitzà per primera vegada el Campionat d’Espanya d’alevins Rebé la insígnia d’or i brillants de la Federació Catalana de Tennis 1995 i la medalla…

És considerat un dels impulsors de la medicina de l’esport a Catalunya Primer treballà a l’Hospital General de Granollers, i posteriorment fundà, i dirigí fins el 1995, el Centre de Medicina de l’Esport, també a Granollers, considerat el primer centre de medicina de l’esport d’àmbit municipal a Catalunya Fou regidor de l’Ajuntament de Granollers 1995-2004, i posteriorment membre del Consell Assessor de l’Activitat Física i Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Posteriorment, ha estat director 2004-06 i secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut 2006…

President de la Federació Catalana de Petanca des del 1994, ha estat reelegit en quatre ocasions Sota la seva presidència, s’han creat uns 70 clubs nous i s’han emès unes 2 000 noves llicències, i s’ha arribat als 15 000 federats

Així, mentre que el bàsquet amb cadira de rodes parteix d’un esport ordinari que ha sofert una sèrie de modificacions perquè les persones amb mobilitat reduïda el puguin practicar, en altres casos s’han creat esports de forma totalment específica i que preveuen característiques pròpies d’una discapacitat, com en el cas de la ceguesa i el golbol L’esport adaptat forma part d’un concepte més ampli, com és el de l’activitat física adaptada Per a facilitar la participació de les persones amb discapacitat, es modifiquen mitjans materials cadires de rodes, pròtesis, esquís, pilotes, etc, els espais…

Les faltes i els errors es penalitzen i poden arribar, fins i tot, a la desqualificació L’eslàlom s’encarrega de crear problemes de manera artificial girs, canvis de direcció, rampes, etc, que exigeixen a l’esportista coordinació, tècnica i rapidesa Es divideix en nou categories diferents en funció del grau de discapacitat dels esportistes quatre categories que diferencien l’especialitat masculina de la femenina i que utilitzen cadira de rodes manual D2, D3, D4 i D5, i una última categoria mixta D1 que agrupa els esportistes amb un nivell de discapacitat més gran que es desplacen en cadira de…

Fundat al setembre del 2006, practica la boccia, l’eslàlom amb cadira de rodes i l’atletisme Aconseguí nombroses medalles als Campionats de Catalunya i d’Espanya de les diferents especialitats Alguns dels seus esportistes participen en la selecció catalana i espanyola Destaquen Pedro Cordero Martín i l’entrenador Xavi Díaz Romero, que participaren en Campionats del Món i d’Europa És considerat un dels millors clubs de boccia en l’àmbit estatal

La primera edició tingué lloc el 1979 i fou impulsada pel primer Ajuntament democràtic de la ciutat per fomentar la pràctica no competitiva de l’esport Amb el pas dels anys la cursa visqué tota mena de variacions sobre participació i distància, però sempre conservà el caràcter d’acte festiu esportiu dins la festa de Barcelona Els anys 2001, 2002 i 2003 es disputà al mateix temps que la Mitja Marató de Barcelona Durant els anys vuitanta s’arribà en diverses ocasions als 20000 participants Destaquen les quatre victòries de Fernando Díaz i Joan Viudez en categoria masculina i les…

Editada pel Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona tingué dues èpoques A la primera fou l’òrgan del Centre d’Iniciatives i Recursos Esportius de la Diputació i informava sobre les novetats bibliogrà-fiques que s’hi ingressaven, sobre jornades, congressos i cursos de formació vinculats amb l’esport Publicà, almenys, dos números monogràfics sobre finançament de l’esport i esport adaptat El 1996 encetà una segona època amb un canvi d’orientació Contenia articles tècnics i de divulgació, informació sobre l’esport municipal, entrevistes, itineraris d’excursions i seccions fixes dedicades a…

Pioner de diversos esports a Catalunya, fou campió de rem i tir al blanc, però també practicà la natació, la lluita grecoromana i l’esgrima Fou vicepresident del Sportmen’s Club, president de l’Associació de Clubs de Futbol de Barcelona 1904-05 i cofundador d’ El Mundo Deportivo  1906 Home d’àmplia cultura, fou amic i amfitrió de Camille Saint-Saëns, Joaquim Malats i Enric Granados, amb els quals organitzà concerts a casa seva Fou colleccionista i pintor d’afecció Representava a Barcelona la casa Solvay, belga, i era membre de la Lliga Eugeni d’Ors el presentà com a model de català…