Resultats de la cerca

Fou soci del Club Tennis Barcino i fundà, el 1964, el Club Tennis Barà de Tarragona Fou vicepresident de l’Associació de Presidents de Clubs de Tennis d’Espanya Des de la seva mort, el Campionat de Catalunya absolut també duu el nom de Trofeu Joan Margets Ferrer “In Memoriam”

Obtingué el títol de pilot a l’aeròdrom de Sabadell l’any 1957 i poc després també aconseguí el de la Federació Aèria Internacional Al mateix temps fou president del Club de Futbol d’Ullastrell El 1968 participà per primera vegada en la Volta Aèria a Catalunya i la Volta Aèria a Espanya Guanyà 1974 i quedà segon 1975 del Ralli Aeri Internacional de Barcelona També fundà el Club de Futbol Bofarull al barri del Clot de Barcelona 1975 L’any 1982 obtingué el títol de jutge esportiu, el quart de l’Estat espanyol Organitzà alguna edició de la Volta Aèria a Espanya Durant la dècada de 1970 exercí de…

Durant la primera dècada del segle XX fou vicepresident del Barcelona Lawn-Tennis Club, precedent del Reial Club de Tennis de Barcelona RCTB Era propietari dels terrenys on s’installaren les pistes del RCTB, primer, i del Club de Tennis Barcino, després Presidí la Federació Catalana de Tennis 1909-14 Fou secretari del Reial Club Marítim de Barcelona i, entre el febrer i el juny del 1920, en fou president

Fou un dels introductors de l’esport i l’higienisme a Catalunya Participà, juntament amb Narcís Masferrer, en la fundació de l’Associació Gimnàstica Catalana 1897 i la refundació de la Federació Gimnàstica Espanyola 1898 a Barcelona Prengué part en el Congrés Internacional d’Educació Física celebrat a París el 1900 en representació de la FGE i la revista Los Deportes , de la qual fou redactor

Està considerat el pare de la cardiologia de l’esport a Catalunya i la primera persona que es preocupà de la repercussió de l’esport en l’aparell cardiovascular Dirigí els departaments de cardiologia del Centro de Investigaciones Médico-Deportivas 1968-83 i del Centre de Medicina de l’Esport de Barcelona 1983-99

Fou president del Futbol Club Barcelona 1943-46 designat pel règim franquista Al final de la primera temporada, Josep Samitier fou nomenat entrenador i el Barça guanyà la Lliga 1945 i la Copa d’Or 1945 Durant el seu mandat, el club assolí 22000 socis i es construí la nova tribuna del camp de les Corts, inaugurada al novembre del 1944

El neutralisme religiós de l’entitat i les actituds polítiques predominants entre els associats provocaren sovint reaccions hostils en els sectors integristes de la ciutat malgrat això, l’Ateneu esdevingué ben aviat la primera entitat cultural d’Igualada i englobà gent de tots els estaments socials En l’etapa vuitcentista mantingué una escola primària i comercial, dirigida per Francesc de P Bedós, un teatre i una biblioteca Sota la presidència d’Emili Sabaté 1919-35, l’entitat prengué una gran embranzida amb la creació d’un grup escolar, inserit en el moviment pedagògic català, un…

També és conegut per les sigles COE Fou fundat a Madrid per Gonzalo de Figueroa l’any 1912, però al principi de la dècada de 1920 la seva activitat es reduí dràsticament a causa de la malaltia i mort del seu fundador Al gener del 1924 fou reconstituït a Barcelona sota la presidència de Santiago Güell, baró de Güell Al setembre del 1926 se n’aprovaren els estatuts Els primers anys compartí seu amb la Confederació Esportiva de Catalunya Josep Mesalles Estivill fou secretari d’ambdues entitats El 1939, en acabar la Guerra Civil, la seu es traslladà a Madrid Alguns dels seus presidents foren…

Fundada i dirigida per Narcís Masferrer i amb el suport del Gimnàs Solé, on s’installà la redacció, fou l’òrgan del Real Club de Regatas, del Club Velocipédico i de l’Associació Catalana de Gimnàstica Tingué redactors com Artur Llorens, Hermenegildo Prats, Josep Elias, David Ferrer, Ricard Cabot i Josep Llunas, entre d’altres Al març del 1899 absorbí Barcelona Sport El mateix any es creà la societat Los Deportes per tal de rendibilitzar la revista, organitzar esdeveniments esportius i propagar l’esport És considerada la revista esportiva més destacada del final del segle XIX i…

Fou la primera edició dels Jocs celebrada al Caucas L’adaptació de Soči a seu olímpica ha estat el projecte de construcció més gran de la Rússia postsoviètica quatre grans palaus d’esports, pistes d’esquí noves, 300 km de carreteres, 55 ponts, 13 estacions de tren, 50 hotels i dues viles olímpiques El pressupost final, d’uns 40000 milions d’euros, convertiren els Jocs en els més cars de la història En l’apartat esportiu, una de les grans figures dels Jocs fou el biatleta nord-català Martin Fourcade, que guanyà la medalla d’or en les proves individual i de persecució, i la de plata, en la…