Resultats de la cerca

Segon comte de Godó, presidí el diari La Vanguardia 1931-87 En l’àmbit esportiu, dirigí el Reial Club de Tennis Barcelona 1935-60, del qual fou nomenat president vitalici com a reconeixement de la seva tasca a l’hora d’impulsar l’actual seu social i les pistes del club i la creació del Trofeu Comte de Godó 1953 Cofundà el Saló Nàutic Internacional de Barcelona l’any 1963, presidí el Reial Club Nàutic de Barcelona i creà el Trofeu Comte de Godó de vela el 1974 Fou també vicepresident de la delegació de Catalunya del Centre d’Investigacions d’Activitats…

L’any 1960 esdevingué el novè president del Reial Club Tennis Barcelona, en substitució de Carles de Godó Valls Ocupà la presidència fins el 1972, any que fou rellevat per Jordi Soler Cabot

El 1996 entrà a treballar a Mundo Deportivo com a redactor Fou redactor en cap de la secció del Futbol Club Barcelona i, des del 2011, és subdirector d’aquest diari També collaborà en diferents mitjans del Grup Godó, com RAC1 i 8TV, entre d’altres

Nascut al febrer del 1906 amb el nom d’ El Mundo Deportivo , és la publicació esportiva més antiga que se segueix editant a Espanya i la segona més antiga d’Europa, per darrere de La Gazzetta dello Sport Inicialment, es publicà com a setmanari, però posteriorment fou bisetmanal del gener al setembre del 1923, trisetmanal 1923-24, quadrisetmanal 1924-29 i diari des del 1929 Fou impulsat per Jaume Grau i el seu primer director esportiu fou el pioner de la premsa escrita Narcís Masferrer tingué en l’encert periodístic de Josep Torrents la seva oportunitat d’expansió Després de la guerra civil…

Dirigida per Antonio H Filloy, Imma Pedemonte en fou la redactora en cap Hi collaboraren, a la redacció, X Garcia Luque, Joan Vall, Manuel Rico i Ton Marcet, entre d’altres, i els fotògrafs A Campañá, Rafael Seguí i Xavier Galí, entre d’altres Passà a mans del Grupo Godó i canvià la visió de la revista Els últims anys els números eren monogràfics En foren directors Daniel Ortiz i Òscar Voltas A l’abril del 1997, inicià la publicació del suplement Action sports , fins que s’escindí en una revista pròpia, dedicada als esports d’acció, que també fou dirigida per Ortiz i Voltas

S’inicià el 1978 i fundà, juntament amb Josep Maria Casanovas, el diari Sport , en el qual treballà fins el 2007 Passà a Mundo Deportivo , on és director adjunt des del 2008, i collabora en els diferents mitjans de comunicació del Grup Godó Des de les seves contraportades als diaris esportius ha estat un dels periodistes més influents en l’entorn del Futbol Club Barcelona També ha collaborat en mitjans radiofònics i televisius com a especialista futbolístic, a RAC1, la COPE, la SER i Televisió de Catalunya, entre d’altres Ha collaborat en diversos llibres, com Mis futbolistas y…

S’inicià el 1977 a Mundo Deportivo i el 1982 passà a El Periódico de Catalunya , on cobrí la informació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sarajevo 1984 i de Calgary 1988, i arribà a ser-ne subdirector 1988 El 1991 retornà al Grup Godó i es feu càrrec de la direcció de Mundo Deportivo El 2006 encapçalà els actes del centenari del diari i en fou nomenat conseller delegat Des del 2008 presideix l’Associació Internacional de Premsa Esportiva Ha estat professor a la Universitat Ramon Llull, a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Internacional de Catalunya Ha escrit Gloria…

Professionalment s’inicià com a corredor d’assegurances L’any 1944 fundà la mutualitat Asepeyo , i el 1947 assumí la direcció de la companyia d’assegurances Occidente El 1959, passà a ocupar la direcció general del Grup Catalana Occident Entre el 1979 i el 1993 presidí la Compañía Española de Crédito y Caución L’any 1980 fou segrestat per ETA durant 65 dies Participà en la fundació del Club Natació Manresa i del Club Tennis Manresa durant la dècada de 1930 L’any 1939 es feu soci del Reial Club de Tennis Barcelona, del qual fou president en el període 1976-88, en què reimpulsà el trofeu Comte…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…