Resultats de la cerca

La tradició esportiva de la capital catalana i el seu destacat moviment associatiu i obrer són arguments de pes per a explicar la convocatòria d’aquest esdeveniment El Comitè Català pro Esport Popular en fou l’organitzador, i el finançament anà a càrrec dels governs del Front Popular de París i Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, que també cedí les installacions esportives L’Ateneu Enciclopèdia Popular, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el Club Femení i d’Esports i el Centre Gimnàstic Barcelonès formaren el nucli central del…

Havia començat la tasca escolar cap al 1889, i fomentava la cultura obrera El 1936 formà part del Comitè Català pro Esport Popular Fou una de les entitats organitzadores de la Copa Thälmann 1936

Ja hi havia un precedent de l’Agrupació que es va fundar el 1914 a San Juan de Aznalfarache Sevilla La Cros badalonina es va afegir a Educación y Descanso Va participar en competicions inferiors

El noruec Ole Einar Bjørndalen guanyà les quatre medalles d’or que hi havia en joc en el biatló En la modalitat d’esquí alpí, la gran triomfadora fou la croata Janica Kostelić, que aconseguí tres ors i un argent Mai cap altre esquiador no havia obtingut quatre medalles en uns jocs El finlandès Sampa Lajunen guanyà tres medalles d’or en la combinada nòrdica i l’holandès Jochem Uytdehaage dos ors, un argent i un rècord del món de patinatge de velocitat En la categoria femenina, l’alemanya Claudia Pechstein obtingué dos ors En el torneig d’hoquei sobre gel, el Canadà, després de 50 anys sense…

Fou fundat el 26 d’abril de 1922 arran de la fusió dels clubs del barri, dos de futbol, el Futbol Club Internacional i el Centre d’Esports de Sants, i dos de ciclisme, el Club Ciclisme de Sants i el Velo Esport de Sants El 22 de maig d’aquell any disputà el seu primer partit de futbol al camp del carrer de Galileu El primer president fou Josep Roig Chovar i un any després de la seva creació tenia 5000 socis Participà en el Campionat de Catalunya de futbol de primera categoria agafant el relleu de l’històric FC Internacional, on havia jugat Samitier Al maig del 1925 es convertí en…

Fou president de la junta gestora de la Federació Esportiva Catalana de Twirling 2012, de la qual havia estat vicepresident esportiu 2008-12 També fou secretari del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana de Futbol 2003-10 i directiu del Comitè de Competició de la Federació Catalana de Futbol Sala 2010-11

Apareguda sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu, hi participaren alguns dels seus redactors Fou fundada per Miquel Sala i Membrado i dirigida per Antoni Ollé i Bertran, ambdós antics collaboradors de Xut Entre altres collaboradors, hi havia el caricaturista Gripau , pseudònim de Jacint Bofarull Sortia a la venda els dimarts

Defensora de l’ideal higienista, s’erigí en òrgan propagador de la cultura física, com a funció eminentment educativa Dirigida per Joan Sunyé, Ricard Cabot n’havia impulsat la creació i hi figurà com a redactor Hi collaborà el dibuixant Apa Fou el primer periòdic esportiu en català i duia per subtítol “Revista catalana d’educació física” Se’n publicaren com a mínim 5 números

Fou president del Reial Club de Tennis de Barcelona 1920-29 i de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya 1921-23, precedent de la Federació Catalana de Tennis També presidí la Reial Federació Espanyola de Tennis 1924-28 i el Futbol Club Barcelona entre el 10 de juliol i el 13 d’agost de 1942, club del qual havia estat vicepresident anteriorment i fou tresorer de la junta posteriorment

Presidí el Centre d’Esports Sabadell 1975-83 i durant el seu mandat l’equip ascendí a segona divisió la temporada 1976-77 i s’hi mantingué fins la 1982-83 Anteriorment havia estat membre de la junta D’altra banda, fou membre fundador i president del Panathlon Club Sabadell 1977-90 També fou president del Club Nàutic Palamós i dirigí la junta gestora accidental de la Joventut Atlètica Sabadell 1979-80