Resultats de la cerca

 Des del 1905 els països escandinaus organitzaven els Jocs Nòrdics, els quals, a partir del 1924, foren reconeguts com a olímpics Els esports que comprenien tradicionalment eren l' esquí  alpí, introduït el 1936 descens i eslàlom, l’esquí nòrdic curses de fons, combinada nòrdica, els salts de trampolí , el patinatge de velocitat en diverses distàncies, el patinatge artístic, el biatló, el bobsleigh , el luge  i l'hoquei sobre gel Posteriorment hom hi ha anat incorporant nous esports i modalitats com el biatló  des del 1960, l'esquí acrobàtic des del 1988 i, des del 1998, el surf de neu , o…

Presentà un calendari de competició que incloïa 15 proves de 7 esports i hi prengueren part 2633 esportistes de 80 comitès olímpics diferents El medaller fou encapçalat per Alemanya, amb 11 ors i 29 medalles, seguida pels EUA, Àustria, Rússia i el Canadà El veterà esquiador norueg KA Aamodt aconseguí la seva vuitena medalla en uns Jocs en imposar-se a la prova de supergegant L’alemany MGreis guanyà tres medalles d’or en biatló, i l’austríac FGottwald també n'aconseguí tres, dues d’or i una plata, totes elles en la combinada nòrdica Igualment, la croata J Kostelić renovà el seu títol olímpic…

Se celebraren del 12 al 28 de febrer Tercers Jocs Olímpics d’hivern celebrats al Canadà després dels de Montreal 1976 i Calgary 1988, tingueren lloc principalment a Vancouver  província de la Colúmbia Britànica i a l’àrea metropolitana de la ciutat Richmond, West Vancouver i el territori de les University Endowment Lands A uns 125 kms de Vancouver, a la localitat de Whistler  tingueren lloc les proves d’esquí alpí i d’esquí de fons Participaren en els Jocs un total de 82 Estats, i hi participaren uns 2600 atletes Els esportistes del Canadà foren els que més medalles d’or s’…

Fou seu dels Jocs Olímpics d’hivern de l’any 1960

Pyeongchang és pròpiament un districte de la província nord-oriental de Gangwon D’una extensió d’uns 1500 km 2 i poc més de 40000 h, és ocupada en gran part per la serralada de Taebaek, que recorre la península de Corea de N a S Després de perdre en la competició per hostatjar els Jocs Olímpics d’hivern del 2010 i el 2014 davant de Vancouver Canadà i Sotxi Rússia, respectivament, la candidatura de Pyeongchang fou escollida en la reunió del Comitè Olímpic Internacional COI celebrada a Durban el juliol del 2011, en la qual derrotà la de Munic Alemanya Aquests Jocs estigueren…

Aquesta ciutat aconseguí la nominació el 17 d’octubre de 1986, en la Sessió Plenària del COI a Lausana Els comitès organitzadors de les dues ciutats olímpiques de l’any 1992, Barcelona i Albertville, collaboraren diverses vegades durant la fase prèvia a la celebració dels Jocs Amb motiu dels Jocs es dugueren a terme moltes obres d’infraestructura a la Savoia, bàsicament carreteres, que provocaren protestes de sectors ecologistes i un dèficit final de 4600 milions de pessetes, assumits per l’Estat francès i pels poders públics locals i regionals Hi participaren un total de 64 països i 2289…

Trencaren el cicle de quatre anys i tingueren lloc només dos anys després dels últims Albertville per evitar, a partir d’aleshores, que coincideixin amb els jocs d’estiu Hi participaren 66 països i més de 2000 esportistes Al llarg dels jocs, però especialment en la inauguració i la clausura, hom féu diversos actes de solidaritat i de recordatori de la guerra a l’antiga Iugoslàvia, amb una menció especial al setge que vivia la ciutat de Sarajevo seu dels Jocs Olímpics d’hivern del 1984 Els jocs es presentaren també com els de la consciència ecològica, tal i com es feu palès amb…

És la quarta més important dels Països Catalans, després de les de Font-romeu Alta Cerdanya, els Angles Capcir i Baqueira-Beret Vall d’Aran, per la capacitat d’allotjament uns 4000 allotjaments a peu de pista i per la facilitat de comunicacions ferrocarril, i autopista i autovia de Barcelona a Berga, túnel del Cadí i carretera direcció Puigcerdà Es convertí en lloc d’esquí i d’estiueig a partir de la construcció del xalet del Centre Excursionista de Catalunya  1925, i el 1943 hi fou installat el primer remuntador comercial El 1954, expandí l'àrea esquiable fins als 2280 m del puig d’Alp, i el…

Fou el portaveu de la Federació Catalana d’Esquí i en algunes ocasions adoptà el nom de Catalunya Esquí Tingué dues edicions durant la temporada d’hivern informava de les activitats de les estacions d’esports d’hivern del Pirineu català, i als mesos d’estiu tractava sobre l’esquí nàutic i la motonàutica Era escrita en castellà El director de les dues edicions fou JM Armengou A partir de la temporada 1969-70 esdevingué un suplement d’hivern de la revista Cordada , que poc després l’absorbí

La recerca de noves pistes d’esquí properes a les de la Molina féu pensar en la conveniència d’adaptar la pista forestal del bosc de la Pia 12 km d’Alp a Supermolina per la baga de la Masella Fou inaugurada el 1967 Posteriorment hom hi ha afegit noves pistes i remuntadors, des del pla de Masella 1 600 m al cim de la Tosa 2 536 m Es comunica per carretera amb la Molina Supermolina, amb Alp i amb Das Hi ha un hotel i diversos apartaments