Resultats de la cerca

Entrà com a president del Club Ciclista Tarragona l’any 1981 Durant el seu mandat el club presentà el projecte de velòdrom per a Tarragona, que finalment s’installà al barri de Camp Clar l’any 1983 El 1989 endegà el Critèrium Ciutat de Tarragona i dos anys més tard presentà la dimissió Fou secretari per Tarragona de la Federació Catalana de Ciclisme 1991-2001

Fundat l’any 1884 per Tomàs Martí, fou el primer gimnàs de la ciutat S’installà a l’actual Rambla Nova i practicava gimnàstica a l’estil suec Al març del 1886 dotze dels seus membres fundaren el Club Gimnàstic de Tarragona, inicialment conegut com Club Gimnasio, que el 1914 fundà la secció de futbol L’any 1900 s’adherí a la Federació Gimnàstica Espanyola

S’installà a Barcelona als vint-i-quatre anys Fou redactor del diari Dicen durant els anys seixanta Formà part de l’“Equipo 10” a El Noticiero Universal , on fomentà el periodisme espectacle, i collaborà amb el setmanari Don Balón 1975 Participà en la fundació de la revista Tot Barça , origen del diari Sport 1979, en la creació del qual també participà, juntament amb Josep Maria Casanovas

Fundat el 1860 sota el nom d’Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual S’hi començà a practicar l’esgrima el 1894 El 1906 s’installà la sala d’armes a la planta baixa del palau Savassona i fou dirigit pel mestre Josep Bea La sala disposava de gimnàs, dutxes i zona de massatge L’Ateneu Barcelonès participà en la fundació el 1922 de la Federació Catalana d’Esgrima

S’installà a Barcelona el 1905 i completà la seva formació a l’Escola Llotja S’inicià com a illustrador de temes esportius en un tractat de jujitsu A partir de la dècada de 1920 destacà com a cartellista Dissenyà cartells per a curses de cotxes, motos i avions, combats de boxa i sobre futbol o ciclisme, com el cartell de Les noces d’argent del Futbol Club Barcelona 1949 i el de la Volta Ciclista a Catalunya 1958 El Museu del FC Barcelona recull part de la seva obra

Fou el pioner de la columbofília a Catalunya i a Espanya El 1872 feu la primera importació de vint-i-quatre parelles de coloms missatgers de Bèlgica, i installà el primer colomar a Barcelona, a la plaça del Duc de Medinaceli El 1865 fundà l’Agència Fabra, associada a l’Agència Havas de París, que des del 1867 operà a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals i en la qual s’utilitzaven coloms missatgers per a enviar telegrames i correspondències A més, la seva agència publicà alguns articles relacionats amb el món de…

Pioner de la psicologia i la psiquiatria a Catalunya, ocupà diversos càrrecs en la docència universitària i la pràctica de la psicologia, a més d’intervenir en iniciatives científiques, com la codirecció amb Joaquim Xirau de la Revista de Psicologia i Pedagogia 1933-37 En relació amb aspectes de la psicologia de l’esport, el 1937 publicà la conferència “Influència de la cultura física en la formació ètica de la joventut” Exiliat el 1939, s…

Pioner dels gimnasos catalans, fou fundat l’any 1860 per Joaquim Ramis Taix Oferia la possibilitat de practicar-hi exercicis higiènics i ortopèdics a homes i dones Disposava d’una sala de gimnàstica, i en un lloc destacat del local hi havia un cartell amb el reglament i un altre amb l’ordre dels exercicis del dia Inicialment, s’installà al soterrani del passatge d’en Colom, més endavant s’ubicà a la plaça Reial i al principi del segle XX al carrer de Provença Actualment desaparegut, quatre pintures que decoraven el gimnàs estan exposades al Museu i Centre d’Estudis…

Fundada i dirigida per Narcís Masferrer i amb el suport del Gimnàs Solé, on s’installà la redacció, fou l’òrgan del Real Club de Regatas, del Club Velocipédico i de l’Associació Catalana de Gimnàstica Tingué redactors com Artur Llorens, Hermenegildo Prats, Josep Elias, David Ferrer, Ricard Cabot i Josep Llunas, entre d’altres Al març del 1899 absorbí Barcelona Sport El mateix any es creà la societat Los Deportes per tal de rendibilitzar la revista, organitzar esdeveniments esportius i propagar l’esport És considerada la revista esportiva…

Fou fundat per Pere García Corbera l’any 1868 amb el nom de Gimnàs García S’installà al carrer de Laforja i, posteriorment, al carrer Major de Gràcia Seguia la metodologia francesa i nasqué per impartir lliçons al cos de bombers de Barcelona, tot i que més endavant també s’obrí a la participació ciutadana El 1904 Jaume Garcia Alsina, fill de Pere Garcia, refundà el gimnàs a la Rambla de Prat incorporant-hi els aparells més moderns de l’època Impulsà la gimnàstica sueca i esports com la lluita o l’atletisme També hi construí…