Resultats de la cerca

Hom distingeix entre jocs a l’aire lliure com el joc de pilota o altres, jocs de saló billar, bitlles, dames, escacs, etc i jocs d’atzar cartes, daus, ruleta, etc A vegades, en molts d’aquests jocs, hom pot arriscar-hi diners o altres valors

Els jocs públics d’habilitat física foren molt populars a l’antiga Grècia hom els celebrava en honor d’algun déu, i comprenien curses, llançaments de discs, de javelina, etc Els més cèlebres foren els d’Olímpia Jocs Olímpics, els de Delfos i els de Nemea Els romans els feren a l’amfiteatre o al circ curses de carros, combats de gladiadors i eren, de fet, actes complementaris de festes i commemoracions jocs apollinis, jocs capitolins, etc Amb el cristianisme restaren arraconats, i no fou fins al s XVIII que tornaren a aparèixer i donaren origen al que hom ha anomenat esport

Editada pel Servei d’Esports de la Diputació de Barcelona tingué dues èpoques A la primera fou l’òrgan del Centre d’Iniciatives i Recursos Esportius de la Diputació i informava sobre les novetats bibliogrà-fiques que s’hi ingressaven, sobre jornades, congressos i cursos de formació vinculats amb l’esport Publicà, almenys, dos números monogràfics sobre finançament de l’esport i esport adaptat El 1996 encetà una segona època amb un canvi d’orientació Contenia articles tècnics i de divulgació, informació sobre l’esport municipal, entrevistes, itineraris d’excursions i seccions fixes dedicades a…

Afavoreix laparticipació de tots els associats en la creació i la promoció d’activitats al voltant del joc i la joguina, com també els espais de joc i els equipaments lúdics de les ludoteques Promou la reflexió i el debat de la societat catalana al voltant del joc, la joguina i la ludoteca

A partir de l’any 1982 i liderat pels germans Joan i Josep Farnós Piñol, inicià una tasca de recuperació del tradicional joc de bitlles Organitzaren a Rasquera els primers campionats de bitlles catalanes, i constataren la necessitat d’unificar-ne les regles de joc Aquest pas es feu després d’organitzar congressos i trobades i d’editar publicacions en diferents localitats de la Ribera d’Ebre i de les Terres de l’Ebre Fruit d’aquestes iniciatives es creà la Coordinadora Intercomarcal de Bitlles, que des de llavors s’ocupa de la difusió d’aquest joc

I posa, com a exemples, Fraseologia catalana La fraseologia esportiva La fraseologia constitueix un fenomen central de la llengua i el seu coneixement significa el més alt nivell del domini de qualsevol idioma L’esport i el joc tenen un arrelament social tan ampli que han propiciat la formació de frases fetes, d’expressions, de refranys, de modismes, etc, que relacionen llengua i esport i que, després que el seu origen esportiu hagi evolucionat, s’han incorporat a l’ús general de la llengua El món de l’esport ha donat lloc a frases fetes i refranys que han enriquit la llengua…

Fundadora i directora de l’empresa MARINVA, on el joc té un paper destacat, és experta en jocs, joguines, metodologies lúdiques, infància, noves tecnologies i educació en el lleure Presidenta de l’Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar IPA a Espanya, sòcia fundadora de l’Associació de Ludotecaris/àries i Ludoteques de Catalunya ATZAR i assessora pedagògica de la Fundación Crecer Jugando, collabora com a professora en diverses escoles universitàries i institucions educatives És autora d’articles en obres collectives, llibres i revistes, així com de recerques sobre…