Resultats de la cerca

La tradició esportiva de la capital catalana i el seu destacat moviment associatiu i obrer són arguments de pes per a explicar la convocatòria d’aquest esdeveniment El Comitè Català pro Esport Popular en fou l’organitzador, i el finançament anà a càrrec dels governs del Front Popular de París i Madrid, de la Generalitat de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona, que també cedí les installacions esportives L’Ateneu Enciclopèdia Popular, el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria, el Club Femení i d’Esports i el Centre Gimnàstic Barcelonès formaren el nucli central del…

Amb motiu de l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 , es desenvolupà, parallelament, un programa cultural i educatiu iniciat el 1988 amb el Pòrtic Cultural, on actuà Montserrat Caballé i Freddie Mercury, entre altres actes El 1989 fou declarat l’Any de l’Esport i s’inaugurà una exposició permanent de temàtica esportiva L’any següent, el de les Arts, es destacà el patrimoni modernista de la ciutat i el 1991, declarat l’Any del Futur, es presentà el projecte “Casa Barcelona”, que destacà les noves tendències en el disseny Amb la voluntat de promoure la interculturalitat es feu una…

Instituïdes, segons la llegenda, per Hèracles mateix, en una edat remota, hom accepta, des del punt de vista històric, l’any 776 aC com a data de la primera celebració, atès que és la que apareix a la llista dels vencedors, escrita per Hípies d’Èlide al segle V aC Sempre foren presidides pels eleus i, si en un principi només hi hagué la participació de la gent de l’Èlide, gradualment cresqué llur popularitat, que hi feu acudir gent de tota la Grècia, i fins de les colònies d’Occident i d’Orient Dies abans de l’acabament de l’estiu, diversos missatgers proclamaven la treva sagrada, anunciaven…

 Des del 1905 els països escandinaus organitzaven els Jocs Nòrdics, els quals, a partir del 1924, foren reconeguts com a olímpics Els esports que comprenien tradicionalment eren l’ esquí  alpí, introduït el 1936 descens i eslàlom, l’esquí nòrdic curses de fons, combinada nòrdica, els salts de trampolí , el patinatge de velocitat en diverses distàncies, el patinatge artístic, el biatló, el bobsleigh , el luge  i l’hoquei sobre gel Posteriorment hom hi ha anat incorporant nous esports i modalitats com el biatló  des del 1960, l’esquí acrobàtic des del 1988 i, des del 1998, el surf de neu , o…

Fou el representant orgànic del moviment social en favor d’estendre la pràctica esportiva i els esports populars a tota la societat Aquest moviment tingué lloc, sobretot, a partir de la proclamació de la República el 1931 i durant tota la dècada dels anys trenta El CCEP prengué forma a partir de la victòria de les esquerres en les eleccions del 1936, per fer front a l’apropiació dels valors esportius dels feixismes europeus, especialment del nazisme alemany, encarregat de l’organització dels Jocs Olímpics de Berlín 1936 En contraposició a aquests jocs, el CCEP, a través del Comitè…

Doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat de Barcelona, s’interessà en la història de l’esport arran d’una recerca sobre l’Olimpíada Popular del 1936, i des d’aleshores ha publicat diverses obres, algunes de les quals en collaboració amb Xavier Pujadas Entre aquestes cal assenyalar L’altra olimpíada Barcelona’36 1990, Història illustrada de l’esport a Catalunya 1994-95, 2 vol, L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1870-1992 1997, Esport, espai i societat en la formació urbana de Barcelona 1870-1992 1999 i Història de l’…

Conegut amb el pseudònim Met , s’inicià com a redactor a la revista esportiva Stadium 1919 Fou fundador del Casal Nacionalista Obrer Espartacus, en el qual participà activament en el foment de la pràctica esportiva popular i fou vicepresident del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 S’exilià en acabar la guerra

Vinculat a l’atletisme, fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club 1917 i de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona 1915 Impulsà la creació de la cursa Jean Bouin 1920 Presidí les federacions catalana 1922 i espanyola d’atletisme 1927-33 Fou redactor en cap de La Jornada Deportiva 1921-25, i director de La Raza 1922 i Sports 1923 També treballà a L’Esport Català 1925-27 Participà en l’organització de l’Olimpíada Popular 1936

Amant de la gimnàstica, fou membre fundadora del Club Femení i d’Esports de Barcelona 1928-38, la primera entitat de dones de Catalunya que promogué l’esport femení Formà part de la junta directiva i presidí l’entitat 1935-38 Impulsà la pràctica del bàsquet femení a Catalunya els anys trenta, anys que el Club Femení i d’Esports fou el dominador d’aquest esport a Catalunya Fou la primera dona membre del Comitè Català pro Esport Popular 1936, organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona

Fou organitzada pel Comitè Català pro Esports Populars i comprengué competicions de futbol, natació, boxa, atletisme, lluita i gimnàstica Tenia per objectiu la promoció de l’esport popular i se celebrà en un ambient amb fortes connotacions polítiques La competició prengué el nom del dirigent comunista alemany Ernst Thälmann, símbol de la resistència antifeixista i detingut pels nazis alemanys el 1933 Amb aquesta competició s’intentava avaluar la capacitat organitzativa del Comitè Català pro Esport Popular que al juliol del mateix any havia d’organitzar l’Olimpíada Popular