Resultats de la cerca

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, formà part, juntament amb Ramon Sanabria, de l’estudi Artigues & Sanabria Arquitectes Entre els projectes de caràcter esportiu que dissenyà cal destacar el Pavelló Olímpic d’Halterofília dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Guanyà el premi FAD de l’opinió d’arqui-tectura 1994 i el premi ASEFAVE 2004

Dedicada a la promoció dels esports, incloïa articles d’opinió i notes tècniques i d’informació esportiva Feia la crònica dels partits de futbol de la setmana, de Barcelona i Catalunya especialment També publicava notícies esportives d’Espanya i d’Europa Tot i que pocs articles van signats, hi ha la signatura de Josep A Trabal Tingué un vida efímera

Considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a Catalunya, començà la seva trajectòria periodística a El Pla de Bages de Manresa 1924 A divuit anys es traslladà a viure a Barcelona, on entrà en contacte amb el món periodístic i intellectual de la ciutat, sobretot a l’Ateneu Barcelonès, on conegué el seu inseparable amic i mestre Josep M de Sagarra Director del setmanari d’actualitat Imatges 1930 i del setmanari satíric El Be Negre 1931-36, collaborà, entre altres publicacions, a L’Esport Català  1925-27, La Noche , La Nau dels Esports  des del 1929, Mirador  1929 i el 1935,  Papitu…

Volgué esdevenir la plataforma d’informació i opinió dels clubs modestos del Barcelonès i el Baix Llobregat Joan Solanas signà l’editorial en nom de la redacció La secció d’atletisme estigué a càrrec de Perramon i del mateix Solanas la de rugbi, de J Comas, i la de futbol, de Navales Cada número tenia 4 fulls i es publicava cada dijous Tingué una vida efímera

Era un setmanari multiesportiu amb abundant informació sobre el futbol Fou dirigit per un consell de direcció format per Josep A Trabal, que signava articles d’opinió Miquel Cabeza, i Pere Dalmau, que seguiren l’ideari que havien encetat a La Jornada Deportiva Disposà de periodistes esportius com Lluís Meléndez i José Luís Lasplazas, i els reporters Gaspar, Serrano i Florit Se’n publicaren 26 números

Fou fundada el 2004 per un grup de clubs esportius i culturals, amb l’objectiu de fomentar la cultura i l’esport, i impulsada per Joan Antoni Samaranch, que en fou el primer president És un fòrum d’opinió, debat i diàleg entre diferents collectius esportius i culturals de la societat civil, que impulsa estudis i collabora amb institucions acadèmiques per a l’estudi de l’esport i la cultura Entre els seus socis fundadors hi ha el Centre Excursionista de Catalunya, el Círculo Ecuestre, el Club Natació Barcelona, el Futbol Club Barcelona, el Panathlon Club de Barcelona, el Reial…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1957 i en ciències econòmiques per la de Ginebra 1960, estigué vinculat amb iniciatives com el consorci dels industrials cotoners SECEA, el Banc Industrial de Catalunya i el Cercle d’Economia, a més de ser un collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació, i de participar en la posada en marxa de TV3 i del diari El Observador L’any 1973 participà en la fundació del PSC-Reagrupament de Josep Pallach La seva activitat més coneguda, però, fou la que dugué a terme com a gerent del FC Barcelona entre el 1970 i el 1973, sota la…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…

Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a la redacció d’ El Matí i, l’any 1952, tornà al periodisme a la redacció d’ El Correo Catalán,  del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Durant els anys seixanta del segle XX esdevingué un dels promotors de Migdia , projecte de diari català sota el franquisme que no pogué veure la llum Apartir del 1968, dirigí Tele-exprés i el convertí en un mitjà viu, que tractava dels problemes del país El 1976 s’incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts En l’àmbit de l’…

També aborda el diagnòstic, el tractament, la prevenció i la rehabilitació de lesions o malalties succeïdes a causa de la participació en activitats físiques, programes d’exercici físic i esports de tots els nivells, o d’aquelles secundàries a l’absència d’aquesta activitat física A més, té cura de la selecció i el control mèdic amb exàmens d’aptitud previs a la pràctica d’exercici físic i esport de competició, amb la finalitat de detectar qualsevol alteració susceptible de provocar problemes amb la pràctica de determinats tipus d’exercici Un altre vessant transcendent rau en el maneig de…