Resultats de la cerca

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…

Després d’un viatge becat als Estats Units divulgà la seva visió de la realitat escolar dels Estats Units i incidí en aspectes com la introducció de l’educació física i els esports a l’escola, i destacà la presentació del basquetbol Fou membre del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació de Barcelona i després de la Mancomunitat, on treballà fins a la seva destitució el 1924 Aquests anys conduí la publicació Quaderns d’Estudi on també es parla en diverses ocasions del basquetbol i dirigí la collecció de llibres “Minerva” on es publicà un llibre sobre els jocs de pilota entre els…

Treballà en el Liceu Escolar de Lleida, i fou un dels primers promotors de l’esport infantil Fomentà el futbol i fou l’introductor de l’atletisme a les comarques de ponent Als camps d’esports de Lleida, organitzà el Campionat de Catalunya d’atletisme 1920 amb Epifani Belli i els primers campionats de futbol infantil 1922 Publicà, per encàrrec de la Joventut Republicana de Lleida, L’entrenament per a l’atletisme 1921

Catedràtic del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’anàlisi dels conceptes, els discursos i les narratives pedagògiques i aprofundí en la història de l’educació física i de l’esport També s’ocupà de la contribució del Dr Emili Mira a la psicologia de l’esport i d’aspectes relacionats amb la pedagogia olímpica Dirigeix la revista Temps d’Educació i és autor de llibres relacionats amb la pedagogia i l’esport, com L’esport a Sants-Montjuïc 1994, Historia de la educación física y el deporte a través de los textos 1995 i Més enllà de l’…

Fill del metge Pere Esquerdo i Esquerdo , es formà a la Institución Libre de Enseñanza Fou professor de la Facultat de Medicina i de l’Hospital de Sant Pau, i diputat provincial de Sanitat per Barcelona durant els anys vint Membre del Consell de Pedagogia de Catalunya, formà part de la ponència d’educació física de la Mancomunitat de Catalunya 1923-24

Format a l’Escola de Mestres Joan Bardina, fomentà l’esport i l’educació a Catalunya seguint l’esperit noucentista de la seva joventut Començà la seva activitat esportiva al Gimnàs Vila i, el 1916, passà al Club Natació Barcelona CNB, en el qual practicà la natació i l’atletisme, esport que impulsà amb la creació de la secció corresponent 1922 i la competició Atleta Complet 1934 Presidí el CNB durant els anys trenta i les federacions catalanes de natació 1922 i atletisme 1949-53 Participà en la constitució de la Confederació Esportiva de Catalunya 1922, i fou vocal conseller del Comitè…

Ordenat de sacerdot a Barcelona 1912 i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer Interessat en la pedagogia activa, collaborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya 1918-21 Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922 El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de Muntanya que…

Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador, autoconfiança, autocontrol emocional, estil atencional Quant al segon…

Està integrada dins el sistema educatiu i forma part del programa curricular de l’ensenyament obligatori Aquesta concepció actual, basada en la Carta Internacional de l’Educació Física i l’Esport de la UNESCO, de 21 de novembre de 1978, no sempre ha estat la predominant Des de la consideració higiènica i de preparació militar de la Grècia clàssica, fins a la seva utilització pels règims totalitaris com a un element més per aconseguir l’eugenèsia, la millora de la raça, al llarg del temps el concepte d’educació física ha anat evolucionat parallelament amb la importància que les diferents…