Resultats de la cerca

Ofereix activitats esportives relacionades amb la muntanya i la natura com ara el senderisme, l’escalada, el descens de torrents i l’espeleologia També té en marxa una secció infantil i una altra de juvenil Considera prioritària la tasca pedagògica i de conscienciació de la societat envers el respecte al medi i edita llibres sobre qüestions relacionades amb la muntanya També organitza cursos, conferències i neteja i manté camins públics El 2002 fou guardonat amb el premi Francesc de Borja Moll, de l’Obra Cultural Balear

Creat l’any 1936, fou presidit pel doctor Josep Soler Damians Creà, entre d’altres, l’Institut d’Educació Física de Catalunya, encarregat de la formació de monitors esportius 1937 o el Clan Escolta Monitor 1938

Llicenciat en educació física per l’INEFC i doctor en economia de l’esport, fou vicepresident de la Federació Catalana de Rugby 2009-11 i director del Consell Català de l’Esport 2011-12 Ocupà càrrecs de responsabilitat en diverses empreses relacionades amb el sector esportiu i fundà l’empresa de gestió d’equipaments esportius Illa Activa Presidí el fòrum d’esports Alumni UB i impartí classes en màsters i seminaris

Treballà al servei mèdic de la Residència Blume 1971-2010 fins que passà a coordinar la unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on atén els esportistes que presenten alteracions relacionades amb l’esport de gran dedicació De la mà de Carles Bestit Carcasona, inicià la cardiologia en el Futbol Club Barcelona, club en el qual ha treballat durant més de vint anys Des del 2012 coordina amb la doctora Badell la Fundació Cors Units Ha publicat Cardiologia en el deporte 1998 i edita Salud integral del deportista 2000

Ha operat al llarg de la seva carrera professional un gran nombre d’esportistes i futbolistes de primer nivell President de la Junta Mèdica i membre de l’equip mèdic de la Mutualitat de Futbolistes Catalans de la Federació Catalana de Futbol Cap de servei de la Mutua Montañesa de Barcelona i codirector del Departament de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’hospital Quirón de Barcelona És president de la junta de patrons de la Fundació Garcia-Cugat per a la investigació biomèdica i membre actiu de múltiples societats estatals i internacionals relacionades amb la traumatologia…

Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…

També aborda el diagnòstic, el tractament, la prevenció i la rehabilitació de lesions o malalties succeïdes a causa de la participació en activitats físiques, programes d’exercici físic i esports de tots els nivells, o d’aquelles secundàries a l’absència d’aquesta activitat física A més, té cura de la selecció i el control mèdic amb exàmens d’aptitud previs a la pràctica d’exercici físic i esport de competició, amb la finalitat de detectar qualsevol alteració susceptible de provocar problemes amb la pràctica de determinats tipus d’exercici Un altre vessant transcendent rau en el…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992…

En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…