Resultats de la cerca

La més àmplia és la que fa referència al fet de dotar o proveir un àmbit territorial determinat d’un espai per a la pràctica esportiva Una altra és la que entén un equipament esportiu com una installació destinada a fer esport Finalment, amb aquest terme també es designen les eines o els materials que s’utilitzen en la pràctica esportiva L’evolució de les pràctiques esportives ha marcat històricament les característiques dels equipaments Els investigadors socials, mitjançant anàlisis de tipus factorial, arriben a relacionar la dotació i el tipus d’equipament amb trets significatius dels…

Se centra en exercicis que ensenyen a ser conscients de la respiració i l’alineació de la columna i enforteixen els músculs interns del tors, que són essencials per a mantenir la columna vertebral

Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que…

Fou fundat per Eduard Tolosa durant la dècada de 1880 amb el nom de Gimnasio Médico De tradició higienista, fou molt freqüentat per la burgesia catalana al final del segle XIX També s’hi practicava esgrima, atletisme, boxa i lluita grecoromana L’any 1898, sota el guiatge del professor de cultura física Jaume Vila Capdevila, organitzà la primera cursa oficial de Barcelona, que transcorregué entre Barcelona i Sarrià El 1899 creà l’equip de futbol Sociedad Deportiva Tolosa, que s’entrenava al camp del Velòdrom de la Bonanova El mateix any Jaume Vila constituí el Català Sport Club El 1900 s’…

Fou director en diverses etapes final del segle xix i principi del xx, del setmanari esportiu Barcelona Sport , que compaginava esport i art

Fou un dels impulsors de la motonàutica al principi del segle XX a Catalunya Fou membre del Reial Club Marítim de Barcelona, i un dels fundadors de la Federació Catalana de Motorisme Marítim 1921

Fou un dels pioners del fotoperiodisme i un dels més destacats reporters gràfics del primer terç del segle XX Collaborà en El Día Gráfico 1910-36, Diari de Barcelona 1920-36 i La Vanguardia 1926-36, entre altres publicacions Formà part de l’Associació de la Premsa de Barcelona des del 1923

Fou un del iniciadors de l’automobilisme a Catalunya Participà com a vocal a les juntes del Reial Automòbil Club de Catalunya durant la primera dècada del segle XX Igualment, portà la comissió d’economia del Consell de les Olimpíades febrer del 1921 i fou tresorer de la Confederació Esportiva de Catalunya

Sorgida a partir de les trobades d’esportistes i entrenadors al bar Petit Munich, del carrer de Joaquim Costa 56, que era la seu de diferents institucions esportives durant la primera meitat del segle XX Centrada en el foment de l’atletisme i la boxa, entre altres esports, la seva màxima activitat tingué lloc durant la dècada de 1930

Setmanari de caràcter multiesportiu dirigit per Josep Torrens, informava dels esports que interessaven a la primeria del segle XX a Catalunya Josep A Trabal en fou redactor en cap i signava els articles d’olimpisme i atletisme També hi collaboraren Ramon Larruy boxa, Agustí Perís beisbol i Rossend Calvet atletisme Seguí el model dels magazins europeus contemporanis Se’n publicaren, com a mínim, 284 números