Resultats de la cerca

Ha treballat a El Correo Catalán 1984-86, La Mañana 1986-90, Diari de Barcelona 1990-91 i, des del 1991, al diari Sport , del qual és director adjunt També ha collaborat en programes radiofònics, com La Graderia , a Ràdio Barcelona, i Ona Sport , a Ona FM, i televisius, com Punto Pelota , a Intereconomia, i La Porteria , a BTV

Fundada l’any 1971, té com a finalitat l’afirmació de l’ideal esportiu i la difusió dels seus valors morals, culturals i formatius És membre del Panathlon Club Internacional creat a Venècia l’any 1951 Entre les seves activitats destaca la concessió anual, des del 1979, del Premi Panathlon per a persones que hagin treballat a bastament en l’ajuda i el desenvolupament d’una activitat esportiva, i el premi a l’Esportivitat, atorgat des del 2006

Especialista en periodisme esportiu i periodisme humorístic, treballà com a guionista, presentador, collaborador i actor en programes televisius com Força Barça , Gol a Gol , Barçòvia o Crackòvia En mitjans radiofònics ha treballat en programes com Basket en directe , Futbol a Cadena Catalana , Arús con leche , Força Barça , Crònica radiofònica del FC Barcelona , Tu diràs , etc En premsa escrita ha collaborat en Sport , Don Balón , Marca , Diari de Barcelona i La Vanguardia Ha rebut diversos guardons, entre d’altres el premi de periodisme esportiu de la Generalitat de Catalunya…

Treballà al servei mèdic de la Residència Blume 1971-2010 fins que passà a coordinar la unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on atén els esportistes que presenten alteracions relacionades amb l’esport de gran dedicació De la mà de Carles Bestit Carcasona, inicià la cardiologia en el Futbol Club Barcelona, club en el qual ha treballat durant més de vint anys Des del 2012 coordina amb la doctora Badell la Fundació Cors Units Ha publicat Cardiologia en el deporte 1998 i edita Salud integral del deportista 2000

Treballà a Ràdio Tarragona, Radiocadena Espanyola i, durant trenta-quatre anys, a Ràdio Nacional d’Espanya a Tarragona, on ha estat cap d’esports Ha collaborat en Mundo Deportivo , Diari de Tarragona i Don Balón És autor de llibres com Nàstic, cent anys d’història 1987, Anècdotes dels JJOO 1988, Història del CN Tarraco 1989, Cents anys de futbol a Tarragona 1997, 100 anys d’esport a Tarragona 1999, Nàstic, la història continua 2000, CBT 25 anys de bàsquet 2003 i Nàstic de la A a la Z 2005 També ha treballat en la candidatura dels Jocs Mediterranis del 2017 a Tarragona

Especialitzat en futbol internacional, ha treballat en premsa, ràdio i televisió Fou redactor en cap d’ El Periódico de Catalunya 1978-91 i des del 1991 és subdirector de Mundo Deportivo Fou també corresponsal d’ Il Corriere dello Sport i del diari esportiu francès Sport Ha informat de la Copa del Món des del 1982, de les fases finals de l’Eurocopa des del 1984 i de la Copa d’Europa des del 1987 Treballà com a collaborador i tertulià en diversos programes de ràdio i televisió, i copresentà al costat de Joan Valls el programa esportiu Futbolint del Canal 33 de Televisió de…

En premsa escrita ha estat corresponsal, redactor o redactor en cap de Motociclismo 1974-82, Moto Verde 1976-82, Solo Moto Actual 1982-90, Solo Auto 1987-90, Solo Auto 4x4 1987-90 i Solo Auto Sport 2004-06 Ha estat director de Solo Moto 30 1982-90 També collaborà, des del 1975, en Dicen , El Noticiero Universal , Mundo Deportivo , Sport , El Periódico de Catalunya , Avui , El 9 i Ara , entre d’altres En ràdio ha treballat a Ràdio Esparreguera 1980-82, Ràdio Barcelona 1982-88, Punto Radio Onda Rambla 1999-06, Catalunya Ràdio 2003-08, COM Ràdio 2003-06, Radio Marca 2005-12 i RAC1…

En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per…

La immediatesa de tot el procés és un dels trets indicatius del fotoperiodisme en general i de l’esportiu en particular El fotoperiodisme esportiu és deutor de dos factors sense els quals no hauria estat possible el tecnològic i el sociològic El desenvolupament del fotoperiodisme esportiu, com tot el fotoperiodisme en general, ha estat marcat pels avenços de la tècnica tant pels de la fotografia pròpiament dita, com pels de la fotocomposició i la capacitat tecnològica dels diaris per gravar les imatges sobre paper Al mateix temps, la conversió de l’esport en un fenomen de masses durant la…

Està integrada dins el sistema educatiu i forma part del programa curricular de l’ensenyament obligatori Aquesta concepció actual, basada en la Carta Internacional de l’Educació Física i l’Esport de la UNESCO, de 21 de novembre de 1978, no sempre ha estat la predominant Des de la consideració higiènica i de preparació militar de la Grècia clàssica, fins a la seva utilització pels règims totalitaris com a un element més per aconseguir l’eugenèsia, la millora de la raça, al llarg del temps el concepte d’educació física ha anat evolucionat parallelament amb la importància que les diferents…