Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Club Esportiu Guàrdia Urbana de Barcelona
Esport general
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1993 i conegut com ceGUP, agrupa totes les activitats esportives realitzades pels membres del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona i controla les diferents seccions esportives de cada especialitat Té seccions d’atletisme, bàsquet, ciclisme, duatló i triatló, futbol, golf, pitch-and-putt, motociclisme, natació, submarinisme, tennis, pàdel, tir, tir al plat, voleibol i waterpolo, que funcionen de manera autònoma sota la tutela del club Competeix en trofeus d’àmbit català i estatal i ha participat en els Jocs Mundials de Policies i Bombers Fa ús de les installacions…
Agrupació Esportiva Santa Eulàlia
Esport general
Club poliesportiu de l’Hospitalet de Llobregat.
Fundat el 1981, és el resultat de la unió de diverses entitats del barri de Santa Eulàlia Té seccions de basquetbol, natació, waterpolo, gimnàstica artística i trampolí Des del 1992 organitza la Milla Urbana de Santa Eulàlia
Bicicleta Club de Catalunya
Esport general
Entitat amb seu a Barcelona.
Fou fundada el 2000, amb l’objectiu de promoure la bicicleta com a element de mobilitat urbana a les ciutats Llançaren el projecte d’una escola de bicicleta per a adults, Biciescola, i el 2005 el projecte Bicicampus, per estimular l’ús de la bicicleta a les universitats catalanes Redactaren el Manual d’aparcaments de bicicletes 2008 Formen part del grup de treball del Pla Estratègic de la Bicicleta de Catalunya 2009 El 2010 tenia més de 5000 associats
Ricardo Sánchez Martín
Esport general
Antropologia
Antropòleg.
Fou un dels iniciadors, juntament amb Xavier Medina, dels estudis antropològics de l’esport a Catalunya i a l’Estat espanyol En el seu treball destacà la voluntat d’elaborar un marc teòric d’interpretació de l’esport com un element central en la reproducció social Estudià la transformació del sistema esportiu contemporani i la representació simbòlica i ritual de l’esport urbà Professor a la Universitat Ramon Llull, publicà, entre altres títols, Culturas en juego Ensayos de antropología del deporte en España 2003, amb F Xavier Medina, o Transformación deportiva nuevos hábitos ciudadanos y…
esports urbans

El carril bici és una adaptació de l’espai urbà a la nova manera d’entendre l’exercici físic
Biciclot, SCCL
Esport general
Conjunt d’activitats esportives i d’esbarjo que es desenvolupen en equipaments i zones urbanes d’ús lliure i gratuït per al ciutadà, com ara carrils bici, parcs i jardins, carrers, voreres o places, tot compartint l’espai amb la resta d’usuaris.
Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la…
Carles Santacana Torres

Carles Santacana Torres
GEMMA ROSET
Esport general
Historiografia
Historiador.
Doctor en Història Contemporània i professor de la Universitat de Barcelona, s’interessà en la història de l’esport arran d’una recerca sobre l’Olimpíada Popular del 1936, i des d’aleshores ha publicat diverses obres, algunes de les quals en collaboració amb Xavier Pujadas Entre aquestes cal assenyalar L’altra olimpíada Barcelona’36 1990, Història illustrada de l’esport a Catalunya 1994-95, 2 vol, L’esport és notícia Història de la premsa esportiva a Catalunya 1870-1992 1997, Esport, espai i societat en la formació urbana de Barcelona 1870-1992 1999 i Història de l’atletisme a…
antropologia de l’esport

Portada del llibre Antropologia del deporte (1986) dels nord-americans K. Blanchard i A. Cheska
Xavier Medina
Esport general
Disciplina de les ciències socials que analitza l’activitat fisicoesportiva des d’una perspectiva sociocultural.
Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets culturals, on…
esport

L’origen de l’esport actual ja es troba en determinades pràctiques que es feien en l’antiguitat, i l’estàtua del Discòbol de Miró n’és un exemple.
NET EC
Esport general
Joc, competició o activitat que requereix esforç físic i habilitat, que es practica d’acord amb unes normes establertes, per plaer o com a ocupació.
En una accepció més àmplia, el terme esport s’utilitza com a genèric, que inclouria, a més, qualsevol tipus d’activitat física que hom realitza de forma voluntària i amb caràcter no utilitari, per mantenir la salut o per plaer o esbarjo, assimilant el seu significat al del mot deport També es pot trobar una definició més restringida, segons la qual s’entendria per esport només aquella pràctica competitiva reglamentada i institucionalitzada, fonamentada en l’obtenció del màxim rendiment Etimologia La paraula esport és relativament recent s XX i és manllevada del terme anglès sport L’origen…
Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Moment de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport general
Jocs Olímpics d’Estiu, els XXV de l’era moderna, celebrats a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992.
De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992…
,