Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Plansallosa
Jaciment arqueològic
Assentament neolític del terme municipal de Tortellà (Garrotxa).
És situat en un altiplà de 30 m sobre el curs del Llierca, en el límit entre les planes de la vall del Fluvià i el rerepaís muntanyós, cosa que feia possible l’explotació de recursos molt diversificats conreu de cereals i lleguminoses, ramaderia, cacera S'hi han documentat diferents fons de cabana, llars de foc i fosses, amb un període d’ocupació comprès entre el final del VI i la meitat del V millennis aC Neolític antic
castillo de Doña Blanca
Jaciment arqueològic
Assentament fenici del terme municipal d’El Puerto de Santa María (Cadis).
Se situa damunt un altiplà de prop de 7 ha de superfície i poc més de 20 m sobre el nivell del mar, a la dreta de la desembocadura del Guadalete, que devia formar un estuari utilitzat com a port El lloc fou ocupat i emmurallat per una població fenícia al segle VIII aC, tot i que la presència d’abundosos materials indígenes fa pensar que una part considerable de la població era d’origen local A partir del segle VI aC, l’element indígena sembla predominant Al principi del segle V aC es produí una reforma important de les fortificacions i l’estructura urbana El poblat perdurà fins…
Setefilla
Jaciment arqueològic
Emplaçament arqueològic situat a Lora del Río, Sevilla, que comprèn dos jaciments: l’un situat al turó conegut per Mesa de Setefilla
i l’altre al peu del turó, constituït per una necròpolis.
El jaciment de Mesa de Setefilla és format per un turó artificial de 8 m d’alçada màxima, situat en un ampli altiplà rocallós Hom hi ha constatat una ocupació ininterrompuda des de l’edat del bronze mitjà entorn del 1600 aC fins a la plena època ibèrica vers el 400 aC, moment en què fou desocupat fins a època medieval La superposició de tretze estrats d’habitació preromana permet de constatar l’existència de fases sense solució de continuïtat des d’una societat altament organitzada durant el bronze mitjà, a l’horitzó tartessi, fins a la cultura ibèrica Les…
depressió de l’Ebre

Depressió de l’Ebre
© Fototeca.cat
Depressió
Gran depressió que s’estén al nord-est de la península Ibèrica, de forma lleugerament triangular, limitada pels Pirineus, per la serralada Ibèrica i pel Sistema Mediterrani Català.
La geografia Comprèn una bona part d’Aragó, del País Basc, de Catalunya i les terres castellanes de La Rioja, però la delimitació exacta és funció del criteri que hom empri La més coneguda és la que es basa en criteris litològics, que no coincideix amb la conca de l’Ebre, que inclou les capçaleres muntanyenques Més restringides són les concepcions tectòniques sector central o climatològiques, com l’emprada per Lautensach Encara és més evident la contradicció amb els arguments històrics, per als quals no existeix tal unitat La depressió com a tal existeix des del Terciari Durant el Primari i…