Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
Fingnoià
Jaciment arqueològic
Fàcies industrial descoberta per Van Heekeren durant la Segona Guerra Mundial al jaciment arqueològic de Bhan-Kao, a la vall del riu Fingnoi (Tailàndia).
Composta per instruments tallats sobre còdols de quarsita i gres choppers , recorda la indústria de l’Anyatià antic de Birmània i hom la situa en un moment indeterminat del Paleolític inferior, difícil de precisar
cultura de Cortaillod
Jaciment arqueològic
Cultura prehistòrica del Neolític que pren el nom d’un jaciment suís al sud-oest de Neuchâtel.
Aquest grup, juntament amb la cultura de La Lagozza a Itàlia, la de Chassey a França i la dels sepulcres de fossa de Catalunya, constitueix tota una fase del Neolític de l’occident d’Europa durant el IV i III millennis Es pot trobar a nombrosos palafits suïssos i se’n conserven vestigis abundants Era una societat agropecuària que aprofitava també la pesca La ceràmica era generalment llisa, i en són típiques les destrals de pedra polida amb mànec de banya de cérvol
cultura de Chassey
Jaciment arqueològic
Cultura neolítica que pren el nom de la localitat francesa de Chassey, al departament de Saona i Loira, on fou descobert el primer jaciment l’any 1864.
Correspon al grup del segon Neolític de l’Occident europeu, juntament amb la cultura dels sepulcres de fossa de Catalunya, la de Cortaillod a Suïssa i la de La Lagozza a Itàlia Ocupà la major part del territori de l’actual Estat francès Era una societat fonamentalment agrícola, amb ramaderia, que vivia en poblats de cabanes, en algun cas primàriament fortificats La ceràmica podia ésser llisa o decorada amb incisions, i és característic un tipus de nansa horitzontal, amb diverses perforacions, dita de flauta de Pan
El Born. Museu d’Història de Barcelona

Vista del jaciment històric conservat a El Born. Museu d’Història de Barcelona
© El Born CC / Marçal Font
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt museogràfic i arqueològic sobre la Barcelona dels segles XVII al XIX que posa un èmfasi especial en el període centrat per la guerra de Successió (1702-14) i el mercat del Born, edifici de ferro i vidre aixecat després de l’enderrocament de la Ciutadella (1869).
Aquest espai museístic connecta el barri de la Ribera i el parc de la Ciutadella a través d’un passatge continu que va des del passeig del Born i la plaça Comercial fins al passatge Mercantil, que s’obre al passeig de Picasso El Born gira al voltant de dos grans eixos que, a més de l’interès intrínsec, mostren la transformació de la ciutat al llarg de tres segles D’una banda, el jaciment arqueològic, consistent en les ruïnes de la ciutat destruïda després de la derrota del 1714 De l’altra, l’edifici del mercat Les ruïnes foren descobertes arran d’unes obres de restauració i rehabilitació de l…
crani d’Orce
Jaciment arqueològic
Fòssil ossi trobat al jaciment de Venta Micena, al municipi d’Orce (Granada), l’any 1982.
Des del mateix moment de la troballa, aquesta resta fou objecte d’una gran controvèrsia, atès que no tothom coincidia en la identificació com a resta humana que li havia conferit el seu descobridor, Josep Gibert El Louvre de París i altres paleontòlegs de l’època es fonamentaven en la presència d’una cresta en el fòssil per a identificar-lo com a pertanyent a un ase Posteriorment, la troballa d’altres restes humanes a Europa amb una cresta i antiguitat semblant i, sobretot, noves anàlisis químiques confirmaren la naturalesa humana d’aquest fragment ossi, que han associat a un nen de cinc anys…
projecte Djehuty

projecte Djehuty Jardí funerari a l’entrada d’una gran tomba de la dinastía XII, descobert durant la campanya del 2017
Jaciment arqueològic
Programa hispanoegipci d’excavació arqueològica, restauració i publicació de les tombes de Djehuty i Hery, a la necròpolis de la riba oest de Tebes, l’actual Luxor, Egipte.
El grup d’arqueòlegs espanyols que treballa en aquestes tombes està dirigit per José Manuel Galán CSIC, Madrid i està integrat per collaboradors de les universitats de Sevilla, Salamanca, Alcalá de Henares i la Complutense de Madrid La tomba de Djehuty, un alt funcionari dels temps de la faraona Hatšepsut dinastia XVIII, ha estat batejada com la “Capella Sixtina de l’antic Egipte” pel bon estat de conservació de les seves pintures, inspirades en escenes del Llibre dels Morts
serra del mas Bonet
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic neolític al terme municipal de Vilafant, Alt Empordà.
Durant unes obres relacionades amb la construcció d’infraestructures ferroviàries al S de Figueres, el 2008 aparegueren restes d’un assentament neolític amb una cronologia entre el 5000 i el 1500 aC un dels pocs hàbitats a l’aire lliure apareguts a Catalunya amb aquesta cronologia Ubicat en una regió que, des d’antic, ha estat zona de pas freqüent tant d’homes com de ramats, en el jaciment s’han trobat 192 estructures, la major part de les quals són fogars, forats de pal, fons de cabana i fosses de funció indeterminada Entre els materials arqueològics més rellevants hi ha mostres d’indústria…
forns romans de Vilassar de Dalt
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic al terme municipal de Vilassar de Dalt (Maresme).
És format per tres forns circulars, d’època romana, destinats a la cocció de recipients ceràmics de gran volum i que estigueren en ús entre els s I i III dC El jaciment és situat en un sector anomenat la Fornaca, topònim documentat des del 1290, que posa de manifest que, en època medieval, encara es tenia coneixement de l’existència d’aquests forns
vil·la romana de Pla de Palol
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic d’època romana, a Platja d’Aro (Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Baix Empordà), situat molt a la vora de la platja.
La villa romana, només excavada parcialment 1998-99, posa de manifest les activitats agràries dels seus pobladors, dedicats a la producció vinícola En les dues o més terrasses en què està organitzat el terreny, s’hi han detectat les infraestructures de fabricació i emmagatzematge del vi L’altra ocupació de la villa era l’extracció d’argila per a la producció de ceràmica La seva ocupació està datada entre el segle I aC i el VII dC
Parc Arqueològic Mines de Gavà

Vista exterior de les mines del Parc Arqueològic Mines de Gavà
© Museu de Gavà
Museologia
Jaciment arqueològic
Conjunt arqueològic i museístic.
Impulsat per l’Ajuntament de Gavà, fou obert al públic el 2007, després de deu anys de treballs per a la seva adequació Les mines de can Tintoter, descobertes l’any 1972, tenen més de 6000 anys d’antiguitat i són un extraordinari vestigi de l’activitat extractiva en el Neolític Es tracta de les mines de galeria més antigues d’Europa i estaven dedicades a l’extracció de variscita El Parc mostra com era la vida en aquella època i com s’extreia el mineral, en una àmplia xarxa de pous, cambres i galeries En la visita, el públic pot entrar en una mina autèntica i en una altra construïda a escala…