Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
casa dels Dioscurs
Jaciment arqueològic
Casa pompeiana, coneguda també com a casa de Càstor i Pòl·lux.
Hi és conservada una bona part de les pintures de tècnica del quart estil Al Museo Archeologico Nazionale de Nàpols en són conservades les grans composicions Aquilles a Esciros i Perseu alliberant Andròmeda
Ara Pacis Augustae
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Jaciment arqueològic
Altar commemoratiu de la pau fet elevar per l’emperador August al Camp de Mart de Roma, entre els anys 13 i 9 aC, considerat una de les millors obres, i de les més característiques, de l’art romà de l’època.
Era un espai quadrat, a cel obert, amb una ara al centre Les excavacions de l’any 1937 permeteren de reconstruir-lo molt prop del lloc que havia ocupat originàriament Les parets tenen relleus, per dins i per fora, glorificant Roma i August i la seva família processó cívica de consagració del monument en la qual figuren l’emperador i els seus, i allegories de la fundació de Roma
Lindos
Jaciment arqueològic
Ciutat
Població de l’illa de Rodes, Grècia, situada a la part SE.
Fou sempre un gran centre religiós, fins i tot després de la fundació de Rodes 408-407 aC La seva acròpolis, que es dreça al damunt d’un penya-segat que domina la Mediterrània, conserva les ruïnes del santuari d’Atena Líndia, format per diversos edificis emplaçats en terrasses de distint nivell, comunicades per una majestuosa escala segle II aC que, partint de la columnata de la stoá inferior, dóna accés als propileus —els quals, per llur puresa de línies, recorden els de l’acròpolis atenesa— i a la plataforma superior, on hi ha l’altar i el temple d’Atena, d’ordre dòric Tot el conjunt és…
Pompeia
© Eulàlia Rius
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Antiga ciutat de l’imperi Romà, prop de la ciutat moderna de Pompeia, a la província de Nàpols, Itàlia.
Pompeia fou fundada pels oscs i sotmesa a les influències grega i etrusca al llarg dels segles VI i V aC Ocupada pels samnites vers el 425 aC, rebutjà un atac de la flota romana ~310 aC, però a partir del 290 aC s’alià amb Roma Poc després del setge de Sulla 91 aC fou elevada a colònia sota la denominació de Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum La ciutat, que arribà a comptar uns 25000 habitants, servia de port a les poblacions de l’interior i, des del final de la República, era lloc d’estiueig per als romans opulents Ciceró hi tenia una villa L’amfiteatre de Pompeia Wendy CC BY-NC-ND 20…
Akrotīri
Jaciment arqueològic
Ciutat de l’edat del bronze de l’illa de Santorí (Grècia).
Destruïda per un terratrèmol vers el 1550 aC, fou immediatament reconstruïda i engrandida Fou definitivament destruïda per una erupció volcànica que en cobrí les restes amb una espessa capa de cendres que l’han mantingut pràcticament intacta fins a l’actualitat Les excavacions uns 10 000 m 2 han portat a la llum diverses cases en excepcional estat de conservació, decorades amb pintures murals, i carrers de traçat irregular
Sesklo
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Poblet de la Tessàlia, Grècia, prop de Bólos, on ha estat excavat un poblat prehistòric, del Neolític tessali (IV-III mil·lenni), amb un palau i un
mègaron
.
Amb el jaciment, molt pròxim, de Dimini, ha servit per a definir aquesta fase de la prehistòria grega
cap Súnion
Tilemahos Efthimiadis (CC BY-SA 2.0)
Cap
Jaciment arqueològic
Promontori de l’Àtica, conegut per ser l’indret on es troba un temple dedicat a Posidó.
Situat a l’extremitat SE de la regió, davant la mar de Mirto, és un espadat rocallós d’uns 60 m d’alçària que forma una península d’1 km de llargada, unida al continent per un istme d’uns 400 m Nucli estratègic important, era també el lloc que assenyalava als antics navegants l’arribada a la ‘Santa Atenes’ És coronat pel temple de Posidó, del qual resta una part de les columnes blanquíssimes i una part de l’ antis i de l’arquitrau de la prónaos Data, probablement, del temps de Pèricles També, al mateix indret, han estat excavats un temple més antic, restes d’uns propileus i d’un pòrtic, així…
Zagora
Jaciment arqueològic
Assentament de l’edat del ferro de l’illa d’Andros (Grècia).
Ocupat entre el 850 aC i el 700 aC, és un dels pocs jaciments d’hàbitat ben coneguts d’aquest període de Grècia És situat damunt d’un esperó rocós de pendents abruptes, prop de la mar, i queda protegit per una muralla que tancava l’únic punt per on era accessible En les fases més antigues les cases, rectangulars, eren d’un sol recinte, però evolucionaren cap a models complexos, amb diversos recintes de funcions especialitzades disposats entorn d’un pati obert Hom ha suposat que podia ésser una colònia eubea
Dimini
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic neolític de Tessàlia excavat per Tsountas el 1903.
És constituït per una ciutadella ovalada, voltada de cinc muralles baixes, que encerclen un mégaron primitiu i llocs reservats al bestiar Hi han estat trobades restes de ceràmica i diversos ídols de tipus ciclàdic La cultura de Dimini succeí la cultura de Sesklo i sembla relacionada, sobretot a través de la ceràmica, amb la cultura balcànica de Starcevo-Körös, probablement la més antiga de les danubianes El 1975 M Kourmouziadis descobrí tot un barri de cases, de planta ortogonal, que data de principi del quart millenni aC, i pogué constatar l’existència de fases d’ocupació pre-Dimini Al NW…
Faistos
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic cretenc, a la plana de Messarà, enllaçat amb Cnossos, al nord, per una via.
Hom hi ha excavat un palau, de planta típicament minoica, amb un pati rectangular central i edificis al voltant els reials al nord, i l’entrada, el teatre i els magatzems a l’oest El palau té dues etapes de construcció de la més recent, que comprèn del minoic mitjà III al minoic recent II, en són visibles encara les restes